lunes, 24 de septiembre de 2012

Poseu-li vosaltres el títol



Lúcid com mai.
No puc donar-vos
pista en aquesta
aparent sobèrbia.

Qui diu que fa
boca verí
en el seu
propòsit.

I jo no estic 
aquí per mi.
per qui?
no us importa.

De tots els silencis
imaginables
he escollit
el seu.


13 comentarios:

  1. I tanmateix tothom crida dins del seu cap.
    Petons.

    ResponderEliminar
  2. ,Aquest poema està inspirat en una cançó del Dylan que es diu "Dignity". En un moment de la cançó diu "dignity never been photographed".
    Records segarrenca!

    ResponderEliminar
  3. Fan mal els silencis i més si no són teus.

    M´agrada!
    Aferradeta.

    ResponderEliminar
  4. gran El Dylan, enric un poeta de la cançó
    gràcies pel teu comentari al meu remor de sentiments

    és un plaer compartir amb persones que enriqueixen
    fins aviat
    joan

    ResponderEliminar
  5. I jo que anava a dir Eloqüència, per allò dels silencis que ho diuen tot...

    M'agrada haver-te trobat, Enric, m'enduc l'enllaç del blog a casa meva!

    Fins aviat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. gràcies. Jo també et tinc fitxada. I de vegades sóc molt pesadet.
      Ptns

      Eliminar
  6. Eloqüència és un bon títol.
    M'agrada molt l'estrofa final!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí que ho és....un bon títol si senyor.
      Ciao Glòria!

      Eliminar
  7. El silenci de la dignitat... jo també et compro l'estrofa final!

    Moltes gràcies pel teu comentari de l'altre dia, no estic passant una bona època i em va donar motius per tirar endavant.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Te la venc si somrius.
      Aix... ja ho veig. VENUDA!!

      Eliminar