viernes, 7 de septiembre de 2012

Les dues versions

Aquesta setmana he començat a treballar. Ja ho portava prou malament quan ja des de dilluns sentia remor de pitades i tambors i cridòria que venien del carrer. Resulta que eren d' un grup d'aquests de plataforma contra els bancs que, segons em va dir el Notari, feia quinze dies que estaven davant de la sucursal de Caixa Penedes que tenim just al costat del despatx.el
Em molestaven, no em deixaven concentrar, i gairebé no podia seguir cap conversa telefònica, però com que se el que han fet els bancs , el respecte infinit que mereix qualsevol persona que ho està passant malament, i la llegitimitat de qualsevol protesta decent, donç el nen, calladet i  com diuen allende los mares, ajo y agua...
Ahir però  vaig poder parlar amb el director de la sucursal amb el que parlo sovint perque és corredor com jo. Preguntant-li sobre el tema em va comentar el següent: resulta que es tractava d' una reclamació d' un colombià que no havia pagat l' hipoteca però que ell a  aquell pis no hi vivia si no que el tenia llogat a un tercer, cobrava la renda i no pagava el préstec. Jo li vaig dir que em sorprenia la intensitat i insistència de les protestes. En el meu interior, tot i que l'esperit d' aquestes queixes quedava desvirtuat en el cas concret, admirava aquest esperit  de lluita. Vaig flipar mandonguilles quan el director em va dir que els crits, les pitades i la tamborinada les feia repetidament un Cd que tenien gravat a l´ ús. Després vaig poder comprovar que era veritat, que només protestaven un parell o tres i que tot el merder venia de dins un cotxe aparcat davant del Banc.
L'altra tema de conversa d' aquesta setmana és la manifestació que està prevista per la Diada. Em miraven molt malament quan deia que jo no hi aniria....No sé, sembla que si no hi vas no ets un bon patriota...en fi , passo. Sempre he anat sol i per lliure. Cada dia estic viatjant amunt i avall i un dia que tinc festa, i ho sento, el nen es queda a Calella.
A més a l ´última manifestació que hi va haver-hi, com que agafo el tren a PLaça Catalunya, quatre pirats van encendre un contenidor just quan passava jo i em vaig espantar molt. I em vaig espanar encara més quan un advocat de Barcelona molt conegut em va dir que aquests grups no només estaven perfectament organitzats si no que estaven pagats per un grup d' inversionistes. Es veu que està estadísticament comprovat que els aldarulls socials, com més grans i violents siguin fan que el dia següent, i automàticament, la borsa pateixi una davallada important, davallada on els inversors aprofitaran per  comprar i vendre immediatament s ´hagi restablert la normalitat.
Dylan deia que per viure fora de la LLei un havia de ser honest. El meu pare em deia que sempre havia d' escoltar les dues versions per poder formar.me una opinió de les coses.
Sóc com sóc i m'agrada anar sol sense fer massa cas al que  diuen  que està bé o no.
Només se que avui he quedat horroritzat quan  he llegit en el diari que varies desenes de persones havien estat fent cua a la fnac del Triangle per comprar el perfum que ha tret Lady Gaga que segons ella era una olor que semblava una barreja de semen i de sang.
Diuen que Déus se'ns presenta en petites coincidències i en aquell moment el nou disc del Bob deia: Ei tu, cabró, perquè estic obligat a respectar-te?

16 comentarios:

  1. Sí, com ja he fet palès al meu bloc i al meu tercer comentari al teu no hi ha ni tan sols blanc i negre, potser hi ha gris, o grisos, o tot és massa complicat, el cert és que l'equilibri de la Història ha fet figa i jo gairebé ja espere els "salvapàtries" com quelcom inevitable, però de vegades s'ha d'estar amb ells si vols viure, que és el mateix que dir que s'ha d'estar de grat amb tu mateix. Ni tan sols mirant les dues parts la cosa s'aclara, ¿tres? ¿quatre? ¿cents? ¿milers? qui ho sap... És la sensació d'estar en allò infinit femení, en el no-tot femení de tant en tant. Només ens caldria el respecte, cosa tan senzilla com rara.

    Una abraçada des de Russafa de

    Vicent

    ResponderEliminar
  2. M'ha agradat això de flipar mandonguilles, normalment a casa flipem mandarines però des d'ara ho combinaré perquè també m'agraden molt les mandonguilles. Jo en dic pilotilles, així que a partir d'ara potser flipo pilotilles. He flipat pilotilles amb això del CD, no ho havia vist mai. M'agrada la teva posició individual i com la defenses. A mi també m'agrada saber les diferents versions, cares d'un fet. T'ajuda a prendre una perspectiva més àmplia. Respecte? Com tu, intento respectar tot el que és respectable. Amb perdó però jo un perfum que faci ferum de sang i semen no el respecto, si algú se'l vol posar allà ell però que no se m'acosti gaire. Bon cap de setmana, pont si en fas, i bona Diada!

    ResponderEliminar
  3. El més curiós de tot és que l'article acabava amb les opinions dels que ja l´havien provat i deien que era una olor molt dolça. M´hauré d'apuntar a un curs de meditació zen que m'ensenyi a no rebotar-me contra les tonteries. Que tinguis un bon...de tot

    ResponderEliminar
  4. A mi també em fan por els aldarulls, que segur que n'hi hauran. És que jo sí que hi vaig, a la manifestació!

    ResponderEliminar
  5. una bona reflexió enric, jo crec que cadascú ha de seguir el seu instint i el que li dicta aquesta veueta interior que ens coneix tan i tan bé i sobre tot cal respectar la llibertat individual
    jo sí que hi aniré a la Diada, m'ho dicta el cor i no m'hi puc negar
    una abraçada i encantat de compartir amb tu reflexions i el que calgui...
    joan

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. igualment Joan. Vaig donar un tomb pel teu bloc i em va encantar. Segur que estem en contacte

      Eliminar
    2. El Joan és un crac. La seva poesia (reinvidicativa, filosòfica, eròtica) és sublim. Ho dic perquè l'he llegida i escoltada.

      El seu bloc és molt xulo.

      Eliminar
  6. Flipant, lo de manifestar-se a la distància (com els ectopplasmes, vaja). Flipant que s'enriqueixin amb els aldarulls (por líquida, també). Flipant la LeidiGaga, que sempre està a una banda (la incorrecta, potser?) fins i tot amb les aulors (olors a l'Urgell).
    A nosaltres ens diuen que sabem estar al mig. Entenem els extrems, prò no perquè sigui Déu cal obeir en tot (ara em ve al cap el sacrifici d'Isaac, perquè Déu ho manava)

    Per cert, gràcies per les paraules. "Same amount of kisses, too."


    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No anem a la mani. Igual no en tornem... o tornem pitjor del que hi hem arribat.
      Jo treballo en un ZENtre escolar. T'hi apunto per quan fem literatura? L'assignatura "Tonteria" encara no l'impartim, a l'ESO :0)

      Eliminar
    2. A mi, si em deixen, estaré aplicant les tècniques d'un tercer llibre que no se si es ben bé de meditació però apunta a ZENsacional

      Eliminar
    3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
    4. Jo, les tècniques milenàries obligades dels pronoms febles a l'entrec...uix! Obligatori i gens ZENsurable :D

      Eliminar
  7. Jo si que hi vaig anar a la manifestació i n'esrtic molt contenta. Com molt be dius s'ha de ser lliure.Igual que per comprar el perfum de la Lady Gaga , encara que penso que per això no s'ha de ser lliure s'ha de ser una altre cosa......

    ResponderEliminar
  8. Ric i Fashionista? :D
    Roser, que véns al recital?

    ResponderEliminar