Lúcid com mai.
No puc donar-vos
pista en aquesta
aparent sobèrbia.
Qui diu que fa
boca verí
en el seu
propòsit.
I jo no estic
aquí per mi.
per qui?
no us importa.
De tots els silencis
imaginables
he escollit
el seu.
I tanmateix tothom crida dins del seu cap.
ResponderEliminarPetons.
,Aquest poema està inspirat en una cançó del Dylan que es diu "Dignity". En un moment de la cançó diu "dignity never been photographed".
ResponderEliminarRecords segarrenca!
Igualment, nen.
EliminarPetons.
Fan mal els silencis i més si no són teus.
ResponderEliminarM´agrada!
Aferradeta.
o quan els teus són pels altres.
EliminarPtns LLuna
gran El Dylan, enric un poeta de la cançó
ResponderEliminargràcies pel teu comentari al meu remor de sentiments
és un plaer compartir amb persones que enriqueixen
fins aviat
joan
un plaer compartit que ens fa més rics a tots
EliminarI jo que anava a dir Eloqüència, per allò dels silencis que ho diuen tot...
ResponderEliminarM'agrada haver-te trobat, Enric, m'enduc l'enllaç del blog a casa meva!
Fins aviat.
gràcies. Jo també et tinc fitxada. I de vegades sóc molt pesadet.
EliminarPtns
Eloqüència és un bon títol.
ResponderEliminarM'agrada molt l'estrofa final!
Sí que ho és....un bon títol si senyor.
EliminarCiao Glòria!
El silenci de la dignitat... jo també et compro l'estrofa final!
ResponderEliminarMoltes gràcies pel teu comentari de l'altre dia, no estic passant una bona època i em va donar motius per tirar endavant.
Te la venc si somrius.
EliminarAix... ja ho veig. VENUDA!!