Vacances amb l´Al Lewis

No sé si us passa però , de vegades,  em sento amb la necessitat de desaparèixer,  de tenir temps per recomposar-me, ordenar-me, entendre´m, estar més amb mi que amb els altres.

No es tracta de  cap "depre" ni de res dolent. Estic bé, estic tranquil. Però tinc una torre virtual a la que fa temps que no hi vaig i em ve de gust tornar-hi, sentir el fred de les altures, observar, pensar, fugir una mica de tot, estar sol.

Tinc com quinze pel.lícules a l´armari que vull veure, alguns poetes que rellegir. També vull preparar un bloc nou que es dirà " El LLibre de Tom Frost" i que inauguraré el 24 de desembre, dia  en el que  faig 43 anys.

Serà un bloc de  relats   basat en les traduccions que tinc fetes  i faré del Tom Waits i que pren el nom d´una de les més belles  cançons d´amor que conec i que es diu " Martha". Amb ella començaré aquesta nova aventura.

De cara a Nadal tindré preparada la primera recopil.lació de  cançons del Bloc i d´altres d´anteriors que em tenen  el cor robat. Faré un Cd  MP3 i, pels que tinguin Ipod, a  cada arxiu hi anirà inclosa la seva corresponent lletra.

Si voleu que us  en faci arribar un no dubteu en escriure´m al meu mail enricbague1969@gmail.com
deixar-me la vostra adreça i us el  faré arribar per correu.Em faria il.lusió.

En fi, us deixo amb una nova troballa, un britànic que es diu Al Lewis i que ho fa senzillament de conya.

Sigueu molt feliços.

Enric.

Days like this-Kim Taylor

Quina preciositat de  cançó!
No puc evitar posar-me-la una i altra vegada!

Dies com aquest.... ( Kim Taylor)

En dies com aquest mires al cel que està per damunt teu.
En dies com aquest penses amb tots aquells que t´estimen.
Tot allò que vull és viure la meva vida honestament,
vull despertar-me i veure la teva cara al meu costat,
Deixaré lliure cada pena que  tingui. Això serà bo per mi.
En dies com aquest penses amb tots aquells que van marxar abans que tu
En dies com aquest: Has vist alguna vegada el cel d´un color tan blau?
Tot allò que vull és viure la meva vida honestament,

vull despertar-me i veure la teva cara al meu costat,
Deixaré lliure cada pena que  tingui. Això serà bo per mi

En dies com aquest penses amb tots aquells que van marxar abans que tu
En dies com aquest: Has vist alguna vegada el cel d´un color tan blau?

El noi i la Duquessa

El noi  i la  Duquessa

Estava  escrivint el  primer llibre de Tom Frost quan  vaig deixar caure el boli sobre la quadrícula. Amb les dues mans  al front vaig començar  a pentinar enrera els meus cabells. Era una mania rudimentària que em tranquilitzava.

Tenia els  ulls  encongits i apretats com dos pilars  insuficients per suportar totes les idees que atracaven  descomunalment  el  meu cervell. Havia de destriar les idees de la intuició de  que  tot plegat era inútil.

Les bones  persones no interessaven com  tampoc  ho feien les  seves  històries. Ens havien enganyat en fent-nos creure que la  bondat només podía  tenir  un equivalent en la tragèdia, en el dolor, en la desesperació o bé   convertint-la en una  cienca-ficció  infantil, ridícula  i alhora cruelment perversa.

 La qüestió era posar preu a  tot, a trobar imprescindible l´intercanvi i etiquetar a  tots els  altres com a màrtirs o com a  il.lusos. Els mercaders d´emocions tenen  tendència a  destruir tot  allò que  reben  quan no tenen  clar què tenen que tonar a  canvi.

Encara amb les  mans  al  front , com si allò  no anés amb mi, vaig perdre´m com sempre  afirmant, en absolut i desconfiat silenci,   que la gran tragèdia dels nostres  temps és  haver posat en quarentena, en sospita permanent, qualsevol intent de ser  amable.

De sobte em vaig posar molt content, tenia una  historia sobre la que  escriure: la historia d´un noi  amb una  rosa entre les  dents que no volia follar-se a una Duquessa. Volia que la Duquessa se´l volgués follar a ell.

 

 

Dos minuts amb la Beth( sense banyera)

He canviat de prestatge els  teus cabells. Els he posat tots en la cortina que queda arresarada . A l´altre costat, el coll.

Quantes llegendes s´han pogut fer d´aquest moment, highlanders arrebatats, vestits impecables, frases perfectes.

I potser no estaria malament una mica de passió, de l´aniquil.lació de la lògica, de veure´t desposseïda de la sensatesa.

Però avui no toca. Perque avui prefereixo  sentir com es  relaxa la teva esquena i imaginar-me que just ara es  formen quatre plecs suaus a les acaballes dels  teus ulls, com els llavis són les tendres esponges d´un breu somriure.

I pensar que penses , simplement, que  amb mi podràs ser sempre tu mateixa.

I tot el coll per mi, per dir-te: és un vals, nena!

Perdut en avions de paper( seqüel.les d´una alveolitis persistent)

Em vas dir que només sabria què tenia quan ho hagués perdut. I jo vaig pensar que això sempre seria en el millor dels casos, tenir alguna cosa que perdre per poder-la recordar.

Però les coses no funcionen així i els que enyoren no deixen de  ser la gran espècie afortunada.

Perque la majoria , com tu i com jo,  continuem perduts en un món cruelment ingenu, on la moral són les coses que creiem que hem de  fer i les que algun gilipolles  ens  ha prohibit fer sense dir-nos perquè.

No trobo a  faltar la llibertat. Trobo a  faltar la  voluntat de voler el que vull.

I em perdo en aquests avions de paper, segur que el que cap teoria podrà treure´m mai és la capacitat de saber i voler estimar.

Els Paper Aeroplanes( avions de paper) són de  Gal.les, els lidera la  Sarah Howells  i  són francament boníssims. Properament en traduiré una altra.

Necessito de la seva  calma, de la seva tendresa

Lost

(Perduda- Paper aeroplanes)

Perduda com el sol en un estiu,

Perduda com les meves paraules a les teves oïdes.

Perduda com la noció d´un ara  i per sempre,

Perduda com els meus confortables anys.

Em va portar una mica massa temps descobrir-ho

Sembla que tu hi tenies molt a  dir

Mentre jo t´ afogava

És una llàstima que no arribéssim a  fer-ho

És  una llàstima perque tu em coneixies massa bé

És una llàstima perque disfressarem el fracàs

amb plaers sensorials quan estigui

fascinada per algú altre.

Estimar com mai vas  estimar abans

Estimar com mai ho tornaràs a fer

Estimar com en una pel.licula antiga

I que tot acaba  bé al final

Em va portar una mica massa temps descobrir-ho

Sembla que tu hi tenies molt a  dir

Mentre jo t´ afogava

Sembla que eres tu qui em cantava les cançons més dolces

I estic perduda sense elles

A Sa LLuna

avui havia de fer moltes coses: traduir una  cançó del Josh Ritter,  introduir-vos a un  fantàstic grup de Gal.les que fa avions de paper... però.... "lo primero es lo primero"  .

Llegint  l´últim post de Sa Lluna  he necessitat posar-li aquesta  cançó.. i si li faig treure un somriure, per petit que  sigui, el meu dia haurà valgut la pena.

Un petó LLuneta... i ànims!

CARTOONS AND FOREVER PLANS

( MARIA TAYLOR)

Te´n recordes de la primera vegada que et vaig veure?

Te´n recordes de la mirada que et  vaig fer?

Sabies que el meu  amor mai moriria?

 Sabies que no  puc fer això sense riure?

Sabies que no importa a on ens porti ara?.

Sabies que el nostre amor  mai morirà?

 Aquesta  temporada  ficticia que  omplim

amb  dibuixos animats i plans per tota la  vida

l´he vista  en els teus ulls

i  jo ja  en tinc prou amb  això.

Sabies  que l´electricitat ens  senta bé?

Sabies que no estic fent cap  lectura de  res?

Sabies que el nostre  amor mai morirà?

Jo no marxaré, jo no marxaré, jo no marxaré-

jo ja  en tinc prou amb  això

 Sabies que la meva  copa no està  mai  buida?

Sabies que no sóc tan frágil com jo pensava?

Sabies que el meu amor no morirà mai?

Atunes en el paraiso.

Quan tingueu un moment ( no ara si us esteu besant) escolteu aquesta cançó i quan l´acabeu feu el favor de  besar-vos,  besar-vos amb aquell mig somriure còmplice, murri, divertit i desinteressat, no d´aquells llargs petons que  xuclen intestins intensos sino  dels petits, dels que fan pessigolles, dels que  et  fan sentir important, no els que et volen abduir arrebatadora i tràgicament, si no aquells que et volen acompanyar en el dia  a  dia , dels que  et diuen: vinga, tira que  fem tard!...
I si  algú que  coneixeu creu que  hi ha  alguna cosa  més important que el petonegin, a no ser que hagi inventat alguna vacuna per qualsevol dolor, aviseu  si us plau  a qui  sigui perque el  tanquin o perque el proposin per ministre.
Bona nit penya!

Pd.- demà bocata de tonyina