Que Conor Orbest és potser el compositor més rellevant de l´Amèrica actual. Una mirada bruta i dolça, sense contemplacions, crua i amb una sensibilitat descomunal.
No cal dir que tant com a Conor com en els brillants Bright Eyes són i seran sempre dels meus preferits en aquest bloc
I ara ha fitxat a un nou deixeble que li fa les versions tan precioses com aquesta
Mala Sangre
( Bad Blood- Phoebe
Bridgers versión de Bright Eyes)
Ahir vaig tenir el plaer d´ assistir al concert que la Clara Peya donava al teatre de Salt, dins del Festival Temporada Alta de Girona.
El concert va ser magnífic des del punt de vista artístic. El repertori de la gironina té moltíssima qualitat, tan quan s´enfronta al rap més reivindicatiu ( amb estrofes primoroses, gens "cani") com als mitjos temps( tan dificils de que entrin al públic) com en les balades ( despullades i immensament belles)
Només, com a crítica constructiva, haurien de plantejar el show en el seu conjunt, no com una col.lecció de cançons seguides, i mesurar les intervencions parlades perque no trenquin el concepte d´espectacle global.
Magnífica i recomanable de totes totes...
En una entrada anterior us vaig posar un tast dels mitjos temps amb " i jo pensant"
Bob Dylan acaba de publicar un bootleg d´un dels seus millors discs, el Blood on Tracks.
El Blood on tracks és un clàssic en els anomenats "discs de separació o de ruptura" convertint-lo en una enorme obra mestra, en la que hi podem trobar el Tangled up in blue, el simple twist of fate, el shelter from the storm i altres melodies eternes del vell de Minessota
Però a mi, personalment, la cançó del disc que sempre més m´ha agradat és aquest "IF YOU SEE HER SAY HELLO", una autèntica meravella de cap a peus, amb la dignitat del passat i la distància en un primer pla, trista però no dramàtica, entenent molt sàviament que la vida sempre tira endavant, i que no s´atura per ningú
Nota.- la traducció no és meva , està agafada de la xarxa. La meva la vaig fer el 5 de desembre de 2012, però no està en text si no en un lyric video fet com si fos un home de les cavernes, però no en sé més
Si la ves, dile hola,
podría estar en Tánger
se fue de aquí la pasada primavera
oí que está viviendo allí
dile de mi parte que estoy bien,
aunque las cosas van algo lentas
ella pensará que la he olvidado,
no le digas que no es así.
Tuvimos una pelea,
como a veces les pasa a los amantes
y pensar en cómo se fue aquella noche
todavía me da escalofríos
y aunque nuestra separación me llegó
hasta el corazón
aún vive en mi interior como ni nunca
hubíesemos estado separados.
Si llegas cerca de
ella, bésala una vez por mi
siempre la he respetado,
por romper y mantenerse libre
oh, a todo lo que la hace feliz,
no quiero cerrarle el paso
aunque el regusto amargo aún permanece,
desde la noche que intenté hacerla quedarse.
Veo un montón de
gente, cuando salgo por ahí
y oigo su nombre aquí y allá,
cuando voy de ciudad en ciudad
y nunca conseguí acostumbrarme a eso,
sólo he aprendido a pasar de eso no sé si soy demasiado sensible,
o es que me estoy volviendo un blando.
Puesta de sol, luna
amarilla,
vuelvo a interpretar el pasado
me sé de memoria cada escena del corazón,
todas pasaron tan rápido
si ella vuelve a pasar aqui, no es difícil encontrarme
dile que puede venir a verme, si tiene tiempo.
L´espasa deDamocles és unaantigahistoria , cantadajapels grecs,
que parla dequeel jove Damoclestenia unagran envejaal poderi alsluxes queteniaelseureiDionís .
Assabentatelrei
d´aquestaenveja , vaproposarDamocles que
s´intercanviessinelsrolsnomésper unanit.
Així ho van fer. Imentreeljove gaudia dels plaersmésbanalsvaveure comunaenormeespasali penjavajustsobre delcap i que s´aguantava
del sostrenomésperun
cabell de la crin d´un cavall.
Damoclesesvaposartannerviós queva demanaral Rei que tornés a ocuparel lloc que li pertocava.
Durant segleshaservit demetáfora peravisar-nosde que lesamenacessemprehi són i són sempreimprevistes i queel poder també portainherent la seva responsabilitat i
alhora, sempre, laseva pròpiadebilitat.
El meu estimat Rufus dedicadescaradamentaquestacançó al PresidentTrumpi acabadientquel´únicpoder que ens queda
esvotar ( menysalscatalans que no ens deixen i ensempresonenperfer-ho)
Ja tinc lesentradesperque la Montsei jo ( a ella li
encanta ) anem aveureelRufusal Liceu , el properabril…..
De moment aquestajoia delicada, difícil,
estranya, inmensa i terriblecançó d´amor.
