Jack-a-roe/ The long black veil

Sempre m´ ha agradat molt aquesta cançó.
Per què?... doncs no ho se... m´agrada la  gent que explica històries, la gent que explica contes, la gent que t´intenta  canviar el món i et diu.. ei  que no tot és feina, ni nens, ni factures-
Que no hi ha res  en el món com  algú que es disfressi per  tu, que et lluiti, que et busqui i que et prengui.
Sempre em dic:  No siguis tan gilipolles de  no somiar-hi, encara que només  siguin tres minuts de  cançó

 

JACK-A-ROE

Hi havia  un saludable  mercader que  va fer fortuna a Londres. Et dic  la veritat ; tenia una  filla molt bonica la qual havia robar el  cor a molts  homes, fins i tot d´alta alcurnia ; però n´hi havia un a qui li deien  Jack El Mariner  que era el seu  veritable amor.

-Oh filla empresonaré el teu cos  si és Jack El Mariner qui t´ha pres l´enteniment!!!

Pare; aquest cos  el pots empresonar però mai el meu cor. Només Jack el Mariner  em té robat el cor.

Ara en Jack ha de partir , deixar el seu  país i a la  dona que  estima enrera.  Però  ella   va entrar a la  sastreria  i es va vestir amb les  robes d´home . S´apropa  a la  cabina  disposada a embarcar-se

-          Perdoni Senyor , abans d´embarcar-se necessitaria saber el seu nom .

Ella  va somriure  amb tota  picardia  i va contestar:

- Em diuen Jack-a-Roe

-          La  teva  ma es  prima  i dèbil , els teus  dits  són curts i petits; les  teves  galtes són  massa vermelles  i rosades per  afrontar les  bales de  canó......

-          Ja  sé  que la  meva  mà és dèbil  i que els meus dits són petits  però no tremolarien encara que en  veiés  caure  deu mil.

La guerra es va acabar  aviat; els  van caçar per tots  costats; entre els  morts i els  moribunds ella  va trobar el seu  amor . El  va carregar als braços  i el va portar a la  Ciutat  a  veure el psiquiatra  perque li curés ràpidament  les ferides.

Fins  avui  estan  casats i els  hi va bé . Per què no ens  casem tu i jo????

 Uiii... aprofito deu minuts de marge per  traduir  aquesta "murder ballad",, cantada  per tot quisqui.. però a mi m´agrada la versió del Nick Cave  i aquesta de la filla de J. Cash  amb el Jeff  Tweddy dels Wilco,.,,,,,

Pssttt.- No ho digueu a  ningú....

El llarg vel negre.

Fa deu anys  , en una  freda , fosca nit
Algú va ser assassinat  sota la  llum de l´Ajuntament
Hi havia poca  gent a l´escena del crim
Però tots  van concloure
Que l´assassí que va córrer
Es semblava  molt a mi.

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El jutge  va  dir;  fill, quina és la  teva coartada?
Si tu haguessis  estat en un  altre lloc,
Aleshores no  hauries de morir,
Però jo no vaig dir   ni una paraula
Tot i  que  això significava  la meva vida
Perque aquella nit  havia estat en els braços
de la dona del meu millor amic

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El patíbul estava molt alt,
L´eternitat  molt  a prop
Ella estava entre la multitud
I no  va  vessar  cap llàgrima

I alguna  vegada per la nit
Quan els vents  freds bufen
En un llarg vel negre
Es queda dempeus sobre els meus ossos

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

Noves músiques- BAT FOR LASHES

"The haunted Man" és el tercer disc de la Bat for Lashes, a qui  vaig descobrir  fa un parell d´anys amb la seva  cançó " Daniel"-.

Si ho mirem  fredament és molt més  difícil  fer  un bon disc pop que un de  blues, rock o folk.

Parlo de pop de qualitat, aquell que intenta no ser repetitiu, que  busca estructures més complexes, melodies entrebancades i una lírica que , sense deixar de ser immediata( essència pop), vol trobar diferents  tipus de sensualitat.

Aquesta  dona treballa bé les  cançons i fa uns  vídeos esplèndids.  A las pruebas me  remito...

                                                                 "Laura"

You say that they've all left you behind
Your heart broke when the party died
Drape your arms around me and softly say
Can we dance upon the tables again?

When your smile is so wide and your heels are so high
You can't cry
Put your glad rags on and let's sing along
To that lonely song

You're the train that crashed my heart
You're the glitter in the dark
Ooh Laura, you're more than a superstar

And in this horror show
I've got to tell you so
Ooh Laura, you're more than a superstar

You say that you're stuck in a pale blue dream
And your tears feel hot on my bedsheets
Drape your arms around me and softly say
Can we dance upon the tables again?

When your smile is so wide and your heels are so high
You can't cry
Put your glad rags on and let's sing along
To that lonely song

You're the train that crashed my heart
You're the glitter in the dark
Ooh Laura, you're more than a superstar

You'll be famous for longer than them
Your name is tattooed on every boy's skin
Ooh Laura, you're more than a superstar

You're the train that crashed my heart
You're the glitter in the dark
Ooh Laura, you're more than a superstar

And in this old horror show
I've got to let you know
Ooh Laura, you're more than a superstar
You're more than a superstar...

                                                  "All Your Gold"

Never see the big church steeple when I call you on the phone
Never feel the rush of angels, when we stay up late alone
Never whisper you a great love story, only scream and cry and moan
But you’re a good man, but you’re a good man
I keep telling myself to just let go
Oh, let go of the one who took all your gold

I get home and there’s a love note waiting
But only he is here tonight
And the words, the promises you’re making
Only echo all these lies
And for every sweet nothing you whisper
Why is goodbye my reply?
'Cos you’re a good man, 'cos you’re a good man
I keep telling myself to just let go

There was someone that I knew before
A heart from the past that I cannot forget
I let him take all my gold, and hurt me so bad
But now for you, I have nothing left of all my gold

Stare my heart blank, am I ever gonna let him go? Get my gold back
And today I was a dead girl walking, see the light burn through tears
Heard you say my name and get to talking of the love and all the fears
And you saw all the pain I was holding, and yet still you’d hold me near
'Cos you’re a good man, 'cos you’re a good man,
I keep telling myself to just let go

There was someone that I knew before,
A heart from the past, that I cannot forget
I let him take all my gold, and hurt me so bad
But now for you, I have nothing left

'Cos there was someone that I knew before
A heart from the past, that I cannot forget
I let him take all my gold, and hurt me so bad
But now for you, I have nothing left of all my gold

Una petició incògnita

Aquest matí quan anava  pel tren m´ha passat una cosa molt estranya.

Faig anar dos ipod  amb   més de  4.000  cançons a cadascun d´ells.

Sempre poso l´opció aleatòria per anar variant d´estils. Donç bé en el  primer ipod  m´ha  sortit dues vegades  la  cançó que us poso de l´Habitación Roja ( uns  valencians que m´agraden molt)  i quan s´ha acabat la bateria i he  canviat d´aparell  ha  sigut la primera en sortir.

Doncs bé, siguis  qui siguis , si me l´has demanat, aquí la  tens.... disfruta-la

Un relat amb James Levy and the blood red rose

Hi han molts Cds  dels que només podem  aprofitar un parell o tres de  cançons, però n´hi han  alguns pocs d´escollits que són bons  des del principi fins el  final.

Un d´ells és  el tercer disc del James Levy sota el  nom de James Levy and The Blood Red Rose: el  fantàstic  “Pray to be Free”.

Aquesta  vegada no  la traduiré perque  veient el video del “Hung to dry”  m´ha sortit aquest mini-relat.

Et deixo perque puguis morir.

A la Martina  se li van despintar els ulls amb les gotes gòtiques del despreci,  negres i lluents de porpra, just on s´acabava la seva mirada.

L´instint feia de  carícia  mentre el James dormia .  Segur que era un son fràgil però profund, esgotat per aquella mica de  sort que creia merèixer.

Aquella nit va saber que aniríen a per ells, que era qüestió de temps  que els matessin, que els deixessin  penjats cap per vall fins que se´ls  assequés un cor que es pensaven no tenir.

La Martina no va tremolar quan va prendre els diners.  Els remordiments necessiten un  punt d´anclatge o alguna cosa a perdre.  Potser les llàgrimes que se li van escapar ,just on se li acabava la mirada , eren les úniques coses   només seves  .

El James va tossir sense despertar-se . El ganivet no va  necessitar arribar al  cobrellit  per desfer-hi sang de roses a sobre.  Ni per morir es va moure.

La Martina sempre havia estat lluny d´arreu, perduda sense cap lloc d´on venir ni cap motiu on anar.  Però  els desgraciats encara  es creuen les promeses.

Que ella seria la pròxima  en caure  no va ser culpa de la sort,  perque la sort  no té  res a  veure amb les persones que  ja han  nascut mortes

Los Planetas

Seguint el comentari que he fet a la LLuna i a la Carme referent a  cançons amb un polsim de mala hòstia, (http://enricbague.blogspot.com/2011/03/pesadilla-en-el-parque-de-atracciones.html) us en passo  dues més dels Planetas.

A la primera, del seu últim Cd "Una ópera egipcia"  és un fantàstic diàleg de sords entre un "immortal": ( un sobrat que no s´equivoca mai) i una dona que l´engega literalment a la merda i el tio encara ... en fi.

La va escriure el pirat del "J" però la canta la "Bien Querida" que, si no la coneixeu, us la recomano a ulls clucs.

La segona  cançó és una diatriba de "J" contra "les amigues" que poden dinamitar una relació per pura enveja... ( quan diu  " se han reunido catorce o quince locas  y  han decidido tocarme las pelotas"... és divertidissim)

Au! a veure si en teniu prou guapissimes. Que si en voleu més en tinc per donar i per vendre:

Bé, una altra  cosa... Aquesta no té mala llet però m´encanta aquesta cançó de la Bien Querida

Clàssics Dylan- Don´t think twice

L´altre dia, llegint un poema de la Glòria em va venir el cap aquesta  cançó, un clàssic entre clàssics.

Tenir  certa mala llet, reivindicar-se,  dir-nos : ei! que el bo/la bona sóc jo!, és absolutament necessari a voltes.

La tristesa i l´auto-flagel.lació  no poden ser un fi en si mateixes,  com a molt, una estació de pas.

Els màrtirs que es quedin en el  cel, que aquí fan nosa.

Nota tècnica: aquesta versió surt al doble directe " At Budokan". El deix reggae la fa diferent a totes les altres versions, pròpies del Dylan i alienes , que s´han fet  en els més de cinquanta anys que té la cançó.

L´última  frase és simplement genial. Ja veureu que bé que us quedeu quan, en el vostre cap, li digueu això a algú que no s´hagi merescut tot allò que li heu donat.

Salut

Bonnie Prince Billy - I see a darkness

Bonnie  Prince Billy és l´alter-ego d´un magnífic cantautor americà que es diu Will Oldham.

 

Aquesta  cançó ja era molt famosa en els  circuits independents que seguíem a aquest paio molt i molt curiós  però  va ser quan Jonhnny Cash la  va  escollir per la seva impresionant  saga dels American Recordings quan  va donar el gran salt.

 

A  la versió del Johnny és el mateix Will qui  li fa els corus… El text el trobo bellíssim i molt original.

 

És una conversa entre dos  amics, un dels quals no està passant per una bona época .

 

És una  de les primeres peces que vaig traduir  ja fa molts anys i l´acabo de trobar per casualitat en una d´aquelles carpetes  perdudes que  tothom té a l´ordinador.

 

En aquests moments  no la necessito, però és d´aquelles tonades a les que , a voltes, hi tornem sempre

I VEIG LA FOSCOR

Lletres i música WILL OLDHAM

Grup: BONNIE  PRINCE, BILLY

CD.- I SEE A  DARKNESS

Bé , tu ets el meu  amic( almenys és el que dius)

Pots  veure tot el  que  jo tinc a  dintre?

Moltes  vegades hem anat plegats de  copes

I hem compartit les mateixes idees

Però alguna  vegada  vas saber realment què pensava?

Saps que  tinc un amor  , Un petit amor per tothom qui conec.

Saps que tinc una manera particular de  dirigir la  meva vida que no abandonaré.

Però com pots veure,de vegades, les corrents en contra arriben a enfosquir la meva ment

I és aleshores  quan ho veig tot fosc, ho veig tot fosc....

Vareu  arribar a  saber mai quan  i quan us estimava?????

És simplement  un crit d´ajuda que, d´alguna  manera, em pugueu salvar de tanta foscor.

Tinc l´esperança de que  algun dia , amic,  la  pau arribi a les  nostre vides.

Potser estarem  junts  o separats, sols o bé estarem amb les  nostres dones , prego que  poguem aturar  tot el que ens  amoïna , agafar tots  els  somriures i empenyar-los  cap al nostre  interior  perque ens il.luminin per sempre, que mai haguem d´anar  a dormir ,

tu, el meu millor i invencible germà.

Però això no és el que  veig , ara ho veig tot fosc, ho veig tot fosc....

Vareu  arribar a  saber mai quan  i quan us estimava?????

És simplement  un crit d´ajuda que, d´alguna manera, em pugueu  salvar de tanta  foscor

THE OUTSIDERS-REM i quatre versos

 The outsiders-Rem

L´altre dia estava prenent un  cafè amb el Quim Costa, un dels meus millors amics de  sempre  i potser una  de les persones que més sap de música de Catalunya.

Gran admirador de  R.E.M.  em comentava que en el passat Primavera Sound  va estar  conversant amb el mateix Mike Mills preguntant-li com portaven la separació.

El Mike li va  contestar que ara estaven tranquils, que REM s´havia fet massa  gran i necessitaven descansar.

Donç bé,  vam estar  parlant sobre quina  era la millor  traducció que podíem donar-li a "Outsiders".

La connotació " anti-sistema" era massa política pel significat de la  cançó, així que  vam escollir "inadaptats"   com a concepte ampli,  més emocional que social.

Gaudiu d´aquesta meravella. Una de les millors cançons dels d´Athens.

Els inadaptats.

Em vas portar al  restaurant on ens  vam trobar per primer  cop.

Vas estabornir-me amb el que anaves a dir,

com si obrissis el meu cap amb una palanca.

Vaig quedar atrapat en el aquell tic-toc del rellotge

quan em vas explicar allò que tu sabies.

Perdut en aquell moment, el dia que la música es va parar.

Jo sí que  et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles

prometent un canvi radical d´actitud.

A on ens porta això? M´espanten les tormentes.

Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut.

Vaig intentar explicar-te que jo no tenia por.

Em vas mirar. La meva cara t´ho deia tot.

Estic amb tu o estic contra teu?

Jo no crec que sigui així de simple,

estem perduts en remordiments.

Ara  estic intentar  recordar què sentia quan la música va parar.

Quan tu em vas  dir allò que  sabies.

Perdut en aquell moment, el dia que la música va parar.

Jo sí que et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles

prometent un canvi radical d´actitud.

A on ens porta això? M´espanten les tormentes.

Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut

Un home  marxa quan cada muscle del seu cos li demana quedar-se.

Quants ahirs?... cadascun d´ells ens pesa molt...

Qui diu que els  canvis poden arribar?

Qui ens diu a què podem dir " casa nostra"?

Jo sé que pots  veure a través de mi.

La meva lluminositat desapareix...

La  foscor em proporciona un antídot. 

No estic espantat.

Això és només un detall tècnic, una  debilitat, una  realitat.

Oh! Ara és hora de  respirar, és hora de creure en alguna cosa,

Deixa-ho córrer i ves-te´n cap el mar.

Ells no ho ensenyen. No saben què vols dir.

Ells no ho entenen. No saben què vols dir.

Ells no entenen  res.

Vull  cridar, vull respirar una altra  vegada,

vull somiar,

vull repetir una  frase del Martin Luther King.

Jo no estic espantat.

Jo no tinc por.

Quatre versos

A la pregunta: què som?

no et donis tant temps.

Defensar-te de qui sóc

és oblidar-te de qui ets.

This one goes out to the one I love
This one goes out to the one I've left behind
A simple prop to occupy my time
This one goes out to the one I love

Quatre versos més

Si et dic t´estimo,

com saps que ho sé?

No ho saps en dir-ho,

ho entens quan sents.

Dylan Series- JOKERMAN

Jokerman va ser el primer  single de l´àlbum “Infidels” (1983) i és el Cd que trenca amb l´etapa “cristiana “ de  Dylan. També  va ser el primer i únic  disc co-produït  amb Mark Knopfler.

La figura del “Joker”   es defineix com un embaucador, un mentider que  juga a dues bandes, un bufó, un comodí a qui  pots posar el nom que  vulguis, un mediador entre el món humà i el món diví .

Veiem un Dylan desencantat de la  religió  que aposta per l´home però alhora sap que és una aposta perdedora.

És una cançó molt difícil de traduir, plena d´imatges  amb  ressons bíblics que intentaré fer  més entenedora  no fent una traducció lineal de les seves estrofes.

BUFÓ( Jokerman)

Intentes fer el bé pel plaer de  fer-lo mentre brillen els ulls de l´ídol amb cap de ferro.

Vaixells distants naveguen cap a la boira.

Com un semi-Deu (Hèrcules), vas néixer amb una serp en cada puny  mentre bufava un huracà. La llibertat t´està esperant al tombar el carrer. Però: de què et servirà si la veritat ens queda tan lluny?

Vinga bufó, balla la cançó del russinyol. Vinga, vola ben alt fins la llum de la lluna.

Vinga bufó, vinga!

El sol es pon veloç en el cel. T´aixeques i no dius adéu a ningú. Els tontos es llencen a llocs on  fins i tot els àngels tenen por de llençar-s´hi.

No reveles cap dels seus dos futurs. Els dos són igual de terribles.

Treus una altra capa de la teva pell, sempre davant del perseguidor que portes amb tu.

Vinga bufó, balla la cançó del russinyol. Vinga, vola ben alt fins la llum de la lluna.

Vinga bufó, vinga!

Ets un predicador  que camina sobre els núvols, embaucador de multituds, estafador de somnis.

Ves cap a Sodoma i Gomorra... Però en el fons: què t´importa? Ningú d´allà es voldrà casar amb la teva germana.

Ets amic del màrtir, ets amic de la dona deshonrada. Explores tots els inferns i veus que allà ni els rics tenen un nom.

Vinga bufó, balla la cançó del russinyol. Vinga, vola ben alt fins la llum de la lluna.

Vinga bufó, vinga!

Bé, els llibres del Levític i el Deuteromi, la llei de la jungla i la llei del mar són els teus únics mestres. En el fum del crepuscle  esperes que Déu aparegui sobre un cavall més blanc que la llet. Fins i tot Miquel Angel hauria pogut esculpir les teves faccions.

Descanses en aquests  camps, lluny del tèrbol espai, mig adormit  al costat de les estrelles  mentre un gos petit et llepa la cara.

Vinga bufó, balla la cançó del russinyol. Vinga, vola ben alt fins la llum de la lluna.

Vinga bufó, vinga!

El pistoler  només busca a malalts i lissiats. De fet, els capellans busquen el mateix.

Porres, canons d´aigua, gas lacrímogen, candaus, còctels molotov i pedres  estan darrera de  cada cortina.

Jutges sense cor moren  en les xarxes que ells mateixos han teixit.

Tard o d´hora caurà la  nit.

Vinga bufó, balla la cançó del russinyol. Vinga, vola ben alt fins la llum de la lluna.

Vinga bufó, vinga!

Aquest món és ombrívol, els cels són grisos i evasius.

Avui una dona ha donat a llum un príncep tenebrós i el  vestirà de porpra.

Es posarà al capellà a la butxaca i posarà la seva espasa en el foc.

Treurà a tots els orfes del carrers i els posarà als peus d´una puta.

Bufó: Tu saps que ell vol això:

Bufó: Mai dones cap resposta!!!

Vinga bufó, balla la cançó del russinyol. Vinga, vola ben alt fins la llum de la lluna.

Vinga bufó, vinga!

Prada II-3

Avui que plou, i després d´una setmana intensíssima de  feina , toca deixar-se anar.

M´agrada fer poesies que siguin aparentment senzilles, que tingui molta més força el que dic que com ho dic. 

El poeta en si, no té importància. El poeta només és allò que  fa sentir.

Ahhh.. us aviso: Si em faig molt pesadet amb els posts, passeu de mi que no us ho tindré en compte.

Prada II-3

Plou

Plou en mi,

digue´m que

tenir-la

no és cap

quimera.

Plou pluja,

queda´t aquí,

necessito

que ara

siguis ella.

I que puguis

ploure amb mi

en la dignitat

esquerpa

d´aquest vespre.

On el silenci

quan la miro

només pot dir

un simple

i sentit

“per sempre”

COMING BACK TO YOU-Leonard Cohen

Deixarem una mica el Leonard per un temps.
Però abans de  fer-ho i endinsar-nos en les  novetats musicals d´aquesta  tardor, deixeu-me que  us tradueixi  un dels quatre moments  forts que va tenir el concert de Barcelona.-
El " Coming Back to you"  potser no és una de les  grans  cançons de Cohen, però si que és un dels seus millors poemes d´amor.
La seva lectura és molt  fàcil: Un home que  estima, un home que s´aparta entenent que la seva integritat és part de la seva bellesa. Els altres obtenen els premis.....
La versió que  van  fer les Webb Sisters va ser sublim.

Coming Back to You

( Tornant cap a  tu)

Potser és que encara estic dolgut

i no puc posar-hi l´altra galta.

Però tu saps que encara t´estimo,

només és que ara no puc parlar.

Et vaig buscar  en totes les altres dones

i elles m´ho van tirar en  cara .

Vivia sol, però en veritat,

només feia que tornar cap a tu.

Estan tancant totes les fàbriques,

just ara quan arribaran totes les  factures,

i els camps estan  tancats en clau

encara que hi entrin el sol i la pluja.

Comença la  primavera i de sobte es para

en el nom d´alguna cosa  nova.

I tots els meus sentits  es rebel.len 

contra aquesta manera de tornar cap a tu.

I  ara  m´estan dictant la seva sentència

però jo  sé allò que he de fer.

Una altra distància de  silenci

mentre estic tornant cap a tu.

N´hi han molts homes a la  teva vida,

i encara n´hi han d´haver-n´hi més.

Des de que tu ets una llum brillant

seran molts als que tu vegis.

Però jo he de fer tractes amb la meva enveja

quan tu escolleixes  a aquells pocs afortunats

que han deixat de  banda  el seu orgull

per tornar cap a tu.

Fins i tot quan estic en els  teus braços

se que mai ho aconseguiré del tot,

fins i tot quan  t´inclines

per consolar-me aquesta nit.

Has de donar-me la teva paraula d´honor

o res d´això serà veritat

Que tot el que he dit fins ara

ho he  fet en comptes de tornar cap a tu.-

Vots nupcials

Aquest petit poema està dedicat especialment a la Coral i el Ricardo que demà es casen i han tingut l´atreviment de convidar-nos

A la part de la cerimònia m´estovo sempre però després, amb un parell o tres de gin-tonics( ja tenim l´especialista)  i amb el I will survive... mare meva.

Lo dicho: aquest és un petit record per vosaltres dos( per si demà me´n descuido que  ja em coneixeu)

Vots Nupcials

No puc prometre res  etern.

Seria injust per tu i per mi.

Del futur, no en vull saber res,

no ha sigut ell,

qui m´ha portat  fins aquí.

És tan simple  aquest perquè

que dins meu he fet senzill,

no cal repetir que ens estimem,

tu i jo sabem que és així.

No puc prometre res  etern

però el que sento t´ho he de dir,

aquest cor que avui prens

intentarà fer-te feliç.

Barcelona 5 d´cotubre de 2012



REPOSICIONS-FAMOUS BLUE RAINCOAT

Això ho escrivia el nen el 16 de setembre de 2010, en plena catarsi emocional,.- Ahir la vaig escoltar de nou .- El concert d´ahir no es pot explicar... s´ ha de viure.  El Famous Blue Raincoat és la meva cançó preferida de Cohen i ell la va escollir per tancar el  recital ( abans del save the last dance for me com a merament anecdòtica). Per alguna cosa serà. Vaig plorar d´emoció com un nen petit.

UNA ALTRA CANÇÓ DE COHEN

Un altre clàssic versionat per molta gent: Tori Amos, The Handsome Family... per mi es prou encertada i molt ben interpretada la versió ( traduïda al castellà) que fa la Cristina Rosenvinge en un concert d´homenatge que es va fer fa uns anys a Sant Feliu de Guíxols al que vaig tenir la sort d´assistir. El que més m´impacta d´aquesta cançó d´amor, a part de la seva melodia i l´estructura de carta, és l´enfocament original que li dóna. Jo no recordo cap cançó en la que la narració la porti "el cornut" en la que no predomina ni la tragèdia ,ni la ràbia, ni el despit. Aquesta és una cançó d´auto-crítica de l´espòs per no haver estat prou atent, per donar les coses per sentades. Algú em va dir que era una cançó molt trista però jo considero que parla de la resignació, de la comprensió, del perdó....Potser algun dia l´haurem de cantar per nosaltres, en el més absolut dels silencis

EL FAMÓS IMPERMEABLE BLAU

( Famous blue raincoat-Leonard Cohen)

Són les quatre de la matinada d´un dia de finals de desembre. T´escric per saber si estàs millor. A New York hi fa fred però m´agrada la ciutat on visc; la música del carrer Clinton hi sona tota la nit.

He sabut de que t´estàs construint una petita casa en el desert més profund. Ara que la teva vida no té cap sentit espero que hagis après alguna mena de lliçó.

La Jane va venir amb un floc dels teus cabells.- Em va dir que tu els hi vas regalar aquella nit en la que vas planejar ser sincer. Vas ser alguna vegada sincer?

L´última vegada que et vam veure t´havies tornat més vell i el teu famós impermeable blau s´havia esgarrat per l´espatlla .

Vas anar cap a l´estació a esperar tots els trens però vas anar cap a casa sense la Lili Marlene. I aleshores vas convidar a la meva dona a un petit tros de la teva vida i quan va tornar ja no era la dona de ningú

T´imagino amb una rosa entre les dents com un gitano prim i rater . La Jane ha marxat i t´envia records.

Què més et puc dir germà , Què més puc dir al meu estimat assassí ? Crec que t´he perdonat i que et trobaré a faltar ; estic content de que et creuessis en el meu camí.

Si alguna vegada vens per aquí , per la Jane o per mi. Vull que sàpigues que el teu enemic està dormint i que la seva dona està lliure.

Però gràcies de la pena que li vas treure de la mirada . Jo pensava que tot estava perdut així que no vaig intentar arreglar-ho

La Jane va venir amb un floc dels teus cabells.- Em va dir que tu els hi vas regalar aquella nit en la que vas planejar ser sincer. De tot cor, Leonard Cohen

Aquesta  versió està treta d´una pàgina d´un psicopta del Leonard que s´ha dedicat a  reunir en un post les millors versions que, de cada cançó, ha anat  fent en aquesta gira.

La qualitat no és la mateixa que un DVD  però tant se val. És Cohen. És el Famous Blue Raincoat.