viernes, 7 de junio de 2013

Una petició estranya- Like a rolling stone-Jeff Beck & Seal

En el meu ipod tinc tres versions  del Like a Rolling a Stone de Dylan. Per alguna cosa  diuen que és la cançó més important de  tots els  temps....

Normalment en els 75 minuts que tinc de viatge en tren escolto entre 12 i 20 cançons de  3.000 possibles. Donç aquest migdia quan tornava  han sonat les tres, no seguides , però les tres.

He mirat que no fos  un error  i hagués donat al mode  manual però no perque les altres  cançons  eren tan diverses com  "el cuarto de  Tula",  el " ask the pleasure first " del michael Nyman,  la Melissa Ferrick, Sea Wolf, Iron & Wine etc i els Tres Rolling Stones

No pot ser  tanta casualitat i he  pensat que algú potser me l´estava demanant mentalment. Que  sigui  algú  viu si us plau perque a mi els  fantasmes  em donen molt de  cague. Bagué; valent valent no ets.

Sigui  per qui sigui aquí la tens amb l´última de les  versions que han sonat a l´Ipod  , una passada de versió que  van fer el Seal i el Jeff Beck en el  disc homenatge  als  50 anys d´Amnistia Internacional  ( guau quina veu i quina guitarra....)

Una petita  reflexió: El Like a Rolling Stone  és el paradigma de les  "cançons  consolador"...

Una  vegada  comprovat que als  cabrons  immortals  gairebé sempre  els continua  somrient la  bona sort,  fan el que els  rota immutables i una vegada comprovat que LA JUSTICIA DIVINA NO EXISTEIX, que a Déu  sempre li han molat més  els  guanyadors( que es carreguessin al gran líder els va fer canviar de tàctica)
donç només  ens  queda   aquesta  cançó.

SI algú se la mereix  CANTEU-LI AMB RÀBIA i amb tota la mala llet que ell/ella hagi tingut amb vosaltres.
La vida no canviarà en absolut, però aquesta descàrrega de  10 minuts no us la treurà ningú....

Y a otra cosa mariposa...

Bon Finde




Like a Rolling  Stone


Va haver-hi una  vegada que vesties de puta mare
que llençaves  monedes als "sense sostre". No és veritat ?
La penya et deia: Tia, te l´acabaràs fotent!
I tu pensaves que t´estaven fent conya
Acostumaves a  riure´t  de tot Déu.
Però ara ja no parles tan alt.
Ja no sembles  tan orgullosa
quan has  de rebuscar en la merda per poder menjar.

Què se  sent?
Què se  sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una  bala  perduda.

Aixx.-. Senyoreta Solitària vas  anar a les millors  escoles
Però no ens enganyem, et passaves tot el dia mamada.
Ningú et  va  ensenyar com era viure en el carrer
i ara et toca acostumar-t´hi
Vas dir  que mai te les  veuries
amb els pobres desgraciats
però ara  te´n adones
que ells no venen  cap coartada.
Ara has  de  mirar en els seus ulls buits
i demanar-los si volen fer un tracte.

Què se  sent?
Què se  sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una  bala  perduda.

Mai et vas  girar per veure la mirada dels pallassos i els malabaristes
quan  venien cap a tu a fer-te els seus números.
Mai vas  entendre  que allò no estava  bé
Que no pots deixar que els altres visquin les teves emocions per tu.
Acostumaves a muntar-te en aquell cotxe amb el teu amic diplomàtic
que portava un gat siamès penjat a la seva espatlla.
Va haver de ser molt dur quan vas descobrir
que realment no era un tio tan guai
quan et va robar tot el que et podia robar.

Què se  sent?
Què se  sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una  bala  perduda.

Aixx, princesa  en el campanari amb tota la  gent  tan guapa
Que  beu i parla i està tan convençuda de que han triomfat
gent que  s´intercanvia preciosos  regals  i coses absurdes.
Val més  que et treguis el teu anell de  diamants i l´empenyoris.
Acostumaves a  fer-te la graciosa
amb aquell Napoleó fastigós i amb el llenguatge que usava.
Ves-hi tia! Et crida i no pots dir  que no!
QUAN NO TENS  RES NO TENS RES A PERDRE
ARA T´HAS TORNAT INVISIBLE
NO TENS  SECRETS QUE COMPARTIR

Què se  sent?
Què se  sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una  bala  perduda.

3 comentarios:

  1. Jo no he sigut, Bagué, t'ho prometo :DDDDD clar que estic viva i per tant això no seria cap problema...

    La justícia no existeix, ni divina ni humana, és una invenció purament teòrica que no s'ha aconseguit fer funcionar mai de veritat...

    ResponderEliminar
  2. Lo bueno de ser invisible a los ojos del mundo es que aunque no seas el objeto inspirador del tema de una canción tampoco lo eres de las embestidas de la crítica ni de la dureza y hostilidades de los posibles rivales.
    Aleccionador y fantástico Dylan.
    Feliz fin de semana.

    ResponderEliminar
  3. Jo tampoc he sigut, eh?! Però m'agrada igualment i com sempre faig m'enduc alguna cosa cap a casa. A la resposta "Què se sent?" jo contestaria que un patiment insuportable. Segurament la senyoreta solitària no era tan lluny dels pobres desgraciats com es pensava.

    ResponderEliminar