Si algú no sap què regalar-me i em vol fer-me realment feliç .... que em convidi a un concert del Peter Gabriel. Oh.. siii ....seré el vostre esclau per sempre!!!
L´únic cop que el vaig veure en directe jo tenia 17 anys però vaig quedar absolutament prendat de la seva posada en escena, el seu sentit teatral de la vida, del màxim aprofitament dels recursos tècnics per oferir un espectacle magnífic, sobri, elegant i d´una qualitat extraordinària.
Aquest " in your eyes " dura 10 minuts que desitges que no s´acabin mai i sabreu del que estic parlant
Sé de pròpia mà que les corrents oficialistes tenen molt poder, que el fet de separar-se del camí de la majoria sempre està mal vist. Però què pots fer si t´avorreixes?
Si bé és veritat que el Phil Collins va tenir una carrera musical prou correcta , aquesta sempre va estar encasillada per la comercialitat digna, però sense assumir cap risc, on la llibertat creativa , la llibertat en totes les seves formes, estava delimitada pel que dictava la majoria...
Mr Gabriel sempre va anar a la seva puta bola, amb alts i baixos, amb anades d´ olla i encerts , és a dir, una carrera professional molt humana.
Ara se.l veu serè, tranquil, segur de la direcció presa, sense mirar enrere, perque si mira enrere s´avorreix de l´hòstia. De fet, va agafar l´únic equipatge que valia la pena, la seva dignitat i la millor companyia...
Feia temps que en aquest bloc no recomanava una peli.
La setmana passada en vaig veure una de vampirs " Solo los amantes sobreviven" que em va agradar molt pel tractament una mica friki del sempre raret Jim Jarmush .
La vaig trobar super-romàntica , ambientada a uns Detroit i Tanger decadents i molt ben fotografiats, hi havia un amor que sobrevivia durant més de 500 anys. Era molt bonic veure quina manera tan peculiar tenien d´estimar-se . Als vius els anomenaven " zombies".... jajaja una metàfora que la clava
Però la que vaig veure ahir, fet caldo després d´una setmana intensa de feina, no té desperdici.- De veritat... NO US LA PERDEU....
Una peli per tota la família, amable, primorosament interpretada i cantada, sense cap peça musical que diguis .. uf quin rotllo!.. Surts del cine amb un somriure ample d´orella a orella i en silenci et reafirmes amb aquella frase que el Conor >Orbest va dir als 22 anys... la clau està en estimar i ser estimat...
Perque em creieu no us posaré el Five Hundred Miles que és apostar a cavall guanyador. Els dels blocs som alguna cosa més que blockbusters emocionals.
Peles no en tindrem, però bon gust.......!!!!!
" I can´t see the time i´m gonna be with you !"(.)
Aquesta setmana estava escoltant un àlbum fantàstic d´uns paios que es diuen The Delines i que són una mena se supergrup format per membres de Richmond Fontaine , The Decemberists etc etc
Toquen una mena de rock elegant ,nocturn i de molta qualitat que em va fer recordar un disc dels Walkabouts que , per mi , és el paradigma d´aquesta mena de música - El disc es diu Nighttown... una meravella.
Chris Eckmann i Carla Torgerson no han tingut mai un èxit de masses , però tan els seus treballs en solitari com amb la banda mare sempre han estat una delícia.
Considero que aquest Nightdrive( que és de l´album Setting the woods...) és una de les cançons més perfectes que hagi escoltat mai , i d´aquestes nois, n´hi han molt poques.
Quina guitarra!!
NIGHTDRIVE
Trajecte de nit
Busca la carretera principal una altra vegada,
Busca la carretera principal
però estic segur que la trobaràs.
És tard i ho estan tancant tot.
Hi han llums allà fora
però no semblen que estiguin massa aprop.
Per aquest viatge agafa els ganivets més llargs que tinguis,
un per cada dia que vam deixar perdre.
El primer tall fes-lo ben profund
i després fes-lo ben ample
fins que tota la sang pugui córrer lliurement
en aquest trajecte de nit
Els llagardaixos queden cecs per les llums,
lava negra...
Deixa que el misteri es prengui el seu propi temps
agafa l´antena i aguanta-la dreta
i mou-la fins que trobem alguna cosa
que poguem cantar.
Per aquest viatge agafa els ganivets més llargs que tinguis,
L´altre dia en el tren em vaig deixar caure en una regatera vertiginosa. No havia arribat encara a tocar la vall quan els dos ulls inquisidors van avisar de que allò era territori prohibit.
La fatxanderia amb la que ho va fer em va recordar a una parella carca de guardia civils que donaven l´alto i em demanaven " papers " contra la meva indecència.
Perdona. Vaig dir jo.... Mai ha estat la meva intenció ofendre´t. Tu portaves a sobre un museu i jo m´he limitat a admirar el teu art... Fins i tot he estat respectuós amb les senyals de l´entrada i no he tret cap foto!.
Però deixa´m advertir-te de que no hi ha cap objecte en si mateix que faci història i si històries que fan grans els objectes
Si et plau, omple de motius els càntirs, perque no cansin després del tercer polvo.
Dona-li al "play " Rodney que la sobèrbia, sigui física o intel.lectual, em fot petar de riure
I ahir, tirat com un llagardaix, a la platja gran de Calella, abans del gran diluvi, en Bagué era el tio més feliç del món...
Pensava... només poden ser feliços els austers ( sol, aigua freda, música i belles ninfes...).
Els que necessiten moltes més coses ho tenen doblement xungo: primer per culpa de les "mates" : és més fàcil acertar quatre de quatre que vint de vint...
i segon perque si necessites reunir tantes tantes coses per ser feliç, quan les has arreplegat totes, ja toca fer una altra cosa....uf...
Estava escoltant un disc bluessy molt ben parit del Seth Walker ( sky still blue) quan tres russes, polaques o búlgares...( ves a saber) em van envoltar en un màgic cercle de minerves i afrodites homenatjant dempeus el gran Déu Sol.
Una portava unes ulleres de sol que pujaven mig pam les celles i baixaven un altre mig el nas, l´altra tenia més polseres que una masai de casament i l´última feia uns moviments tot raros que semblava com si estigués assajant ballet sobre la sorra calellenca.
Els seus homes , vestits amb banyadors arrapats de la Rússia pre-soviètica, estaven en el xiringuito regant de cervesa els seus dents d´or.
No sabria dir qui abandonava a qui....
Jo em limitava a mirar com s´ exhibien aquelles petardes i em preguntava perquè ho feien...
En el fons tothom té bombes adormides a punt d´explosionar però estem en una època que els detonadors i les metxes estan molt mal vistos...
Dona-li al play Seth... si no han entès que la vida pot arribar a ser molt avorrida és el seu puto problema
Avui veu la llum l´últim Cd de la Mary Gauthier " Trouble & Love".-
l´All Music Guide ja s´ha afanyat a donar-li un 4'5 sobre 5 amb només 38 minuts de música i 8 cançons.
I n´hi sobren tres per emocionar com ningú ho sap fer....
Ahir deia, a través d´un poema de Baudelaire que amb valentia , ànima i agraïment podriem arribar a la humiltat necessària per la tendresa i a la tendresa imprescindible per estimar.
I fa només mitja hora , després d´escoltar cançons com " Oh Soul... How to learn to live alone... False from true etc etc etc" he retrocedit una mica en el temps i he recuperat una cançó que va escriure Fred Eaglesmith i que va tocar primorosament la Mary en el seu Live at the Blue Rock.
I a més he pensat en una amiga meva amb la que compartim un enamorament sublim amb l´ "I drink" de Mrs Gauthier, per tot el que significa saber parlar de les coses que un dia ens van fer mal.
Sé que li agradarà aquesta cançó i que sabrà disfrutar-la com es mereix. En espais petits, gairebé d´incògnit, però dins les grans dimensions del nostre cor....
Ohhh yeahhh
MÀQUINA DE TABAC
Just a l´alba , mentre
passava completament pet davant casa teva
vaig pensar que veia la
teva silueta ballant a través de les ombres,
aleshores vaig entrar a
una església i vaig cridar, i vaig cridar el teu nom,
fins que un àngel amb
una cara com la teva va baixar i em va deixar entrar.
Vaig pensar que veia en
el teu reflex en una màquina de tabac
en una botella, en una
clavaguera, en una finestra, en un carrer
en uns grans magatzems, en
un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
Juro que eres tu que
m´estaves mirant!!!
Vaig escoltar els crits
dels soldats a les portes de les ciutats,
hi havien penjats i
drogats tirats pels carrers
ells van fer que els
esquivés la mirada.
Vaig vomitar-te en el
metro
i et vaig trossejar en
algunes ratlles
I a sobre d´alguna vella
aigüera d´alguna cuina
vaig jurar que et
deixaria morir.
Vaig pensar que veia en
el teu reflex en una màquina de tabac
en una botella, en una
clavaguera, en una finestra, en un carrer
en uns grans magatzems, en
un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
Juro que eres tu que
m´estaves mirant!!!
En velles radios i pipes
de fumar trencades
vaig llegir sobre coses
que ja estaven molt sobades,
sobre estrelles de cine de
capa caiguda,
sobre limusines
destenyides
I he lluitat ferotgement
contra les meves pròpies mentides
amb tasses de cafè i
fent veure que treballava
No puc seguir el ritme
de les desfilades
amb prou feines puc
mantenir-me dempeus
aig pensar que veia en
el teu reflex en una màquina de tabac
en una botella, en una
clavaguera, en una finestra, en un carrer
en uns grans magatzems, en
un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
Juro que eres tu que
m´estaves mirant!!!
en uns grans magatzems, en
un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
- les paraules , fill meu, poden tenir mil significats i malauradament tantes versions que poden capgirar el veredicte i tornar a un damnificat com el culpable de la seva pròpia desgràcia, i pot convertir a l´executor en una inocent víctima que s´ha vist obligada a cometre un crim
Fill meu... les paraules de vegades creen injustícies.
Per tant, no te les creguis massa i ves més enllà .
TROBA-HI LA VALENTIA , L´ÀNIMA I L´AGRAÏMENT
Amb aquestes tres coses podràs arribar a la humiltat necessària per la tendresa i a la tendresa imprescindible per estimar.
Fixeu-vos bé en l´actitud del Josh Ritter quan canta aquest meravellós LANTERN ( la meva cançó "fetiche" del bon rotllo).-
"La gent que val la pena és aquella que quan està bé farà tot el possible perque tu també ho estiguis, encara que només sigui preparant-te un simple cafè
