domingo, 30 de noviembre de 2014

THE STOLEN CHILD- EL NEN ROBAT- POEMA DE W.B. YEATS- WATERBOYS



La part de nen que em queda és la que somia,
És un magnífic plaer que la pluja m´hagi convidat a la poesia,
que la poesia m´ hagi convidat a la música
i que la música m´hagi convidat a pensar en tu.

Gràcies per ser-hi(.)




EL NEN ROBAT

Allà on es capbussen les muntanyes rocoses,
en el bosc de Sleuth a prop del llac,
hi ha una illa boscosa
on els agrons( garzas) a l´aletejar desperten
a les endormiscades rates d´aigua.
Just allà hem amagat les nostres gerres encantades,
plenes de baies i de les cireres més vermelles
que mai s´hagin pogut robar.

Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre.

Allà on les onades sota la claror de la lluna
il.luminen les sorres grises amb la seva llum,
Lluny, en el llunyà Rosses
Caminem al seu voltant
teixint velles danses,
juntant-nos les mans,
juntant-nos les mirades
fins que la lluna emprèn el vol.
Saltem d´un costat a l´altre
i perseguim les bombolles d´escuma
mentre el món està ple de problemes
i dorm sempre angoixat.

Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre.

Allà on l´aigua errant cau
des dels turons de Glenn-Car,
i fa petits llacs entre els ràpids,
llacs que gairebé podrien banyar a una estrella,
allà busquem truites endormiscades
I mentre murmurem a les seves oïdes
els regalem somnis inquiets,
inclinant-nos amb suviatat
des de les falgueres que ploren
sobre els joves rierols...

Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre

El de la mirada solemne
marxa amb nosaltres .
Mai més sentirà el mugit dels vedells
en aquell càlid turonet,
o la remor de la tetera a la cuina
com canta a la pau sobre el seu pit,
o no veurà el coll marró dels ratolins
aixecant el cap a prop del calaix 
de la farina  de civada


Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre








Come away, human child
To the water
Come away, human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
For the world’s more full of weeping than you can understand

Where dips the rocky highland
Of sleuth wood in the lake
There lies a leafy island
Where flapping herons wake
The drowsy water rats;
There we’ve hid our faery vats
Full of berries
And of reddest stolen cherries

Come away, human child
To the water
Come away, human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
For the world’s more full of weeping than you can understand

Where the wave of moonlight glosses
The dim gray sands with light
Far off by furthest rosses
We foot it all the night
Weaving olden dances
Mingling hands and mingling glances
Till the moon has taken flight;
To and fro we leap
And chase the frothy bubbles
While the world is full of troubles
And is anxious in it’s sleep

Come away, human child
To the water
Come away, human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
For the world’s more full of weeping than you can understand

Where the wandering water gushes
From the hills above glen-car
In pools among the rushes
The scarce could bathe a star
We seek for slumbering trout
And whispering in their ears
We give them unquiet dreams;
Leaning softly out
From ferns that drop their tears
Over the young streams

Away with us he’s going
The solemn-eyed:
He’ll hear no more the lowing
Of the calves on the warm hillside;
Or the kettle on the hob
Sing peace into his breast
Or see the brown mice bob
Around and around the oatmeal-chest

For he comes, the human child
To the water
He comes, the human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
From a world more full of weeping than he can understand
Human child
Human child
With a faery, hand in hand
From a world more full of weeping than he can understand...
Than he can understand...
He can understand...



sábado, 29 de noviembre de 2014

Un nou i gran descobriment-SARAH MACDOUGALL-SOMETIMES YOU LOSE , SOMETIMES YOU WIN

Ep nois un nou descobriment!

Apunteu aquest nom: Sarah Macdougall ( mig sueca i mig canadenca) amb dos Cds al mercat ( a quin d´ells millor us ho ben prometo) i amb un tercer pel proper any.

D´una qualitat altíssima, amb una facilitat tremenda per fer cançons rodones com aquesta que us tradueixo tot seguit, adient per aixecar els ànims si estan una mica decaiguts.

Aquest matí he estat al basquet amb el meu fill petit, els hi han fotut una panadera important.

Dels nens guais del seu anterior equip i que ara estan a l´A no n´hi hagut cap que l´hagi vingut a animar( excepte un que s´ha sentat una estona amb ells).

En canvi, els del seu equip, s´han quedat tots a animar als seus companys quan perfectament haurien pogut fotre el camp a casa seva

Es veritat que de vegades guanyes i de vegades perds, però sempre has de tenir present qui ets, d´on vens i qui ha sigut que t´ha posat on estàs.

Ànims nano... avui has perdut, però cada dia que passa em demostres que, com a persona, tens una altura inigualable.. Chapeau fill.


ALGUNES VEGADES PERDS, ALGUNES VEGADES GUANYES
( sometimes you lose, sometimes you win- SARAH MACDOUGALL)

Algunes persones posen la seva vida en un somni,
jo he posat la meva vida en una cançó
Vaig creure com creuen els creients
en la cançó, en la cançó, en la cançó.

I he caminat moltes milles
i em sento vella tot i que encara sóc molt jove
Sempre buscant la felicitat en un altre cantó
alguna manera de convertir l´aigua en vi....

I he cremat tots els ponts que he pogut cremar
i la carretera se m´està acabant.
Algunes vegades perds, algunes vegades guanyes,
Tu perds i tu guanyes.

Algunes persones són el seu pitjor enemic,
poden ser molt cruels amb si mateixes
I jo confesso que vaig escollir el pitjor
quan el millor se´m va posar davant.

I et podria haver donat tot el que tenia,
volia donar-te moltes coses,
dir-te alguna cosa que poguessis entendre
No costa massa parlar més del que cal.

Així que gira totes les pàgines que puguis girar,
la carretera s´està acabant

Algunes vegades perds, algunes vegades guanyes,
Tu perds i tu guanyes.
En el nostre camí de tornada cap a casa

Oh.. la carretera s´està acabant.
Algunes vegades perds
d´altres vegades guanyes.

Però de vegades és molt difícil quedar-te satisfet
quan continuament t´estàs comparant amb els altres
pensant que un dia , que un dia seràs igual de fort
que arribarà un dia en el que superis a la tempesta.
Algun dia arribaràs a ser fort
algun dia, algun dia...


Oh.. la carretera s´està acabant.
Algunes vegades perds
d´altres vegades guanyes.
En el nostre camí de tornada cap a casa
En el nostre camí de tornada cap a casa



Ahhh.-... i perque  us quedeu convençuts que la Sarah no és flor d´un dia ,
 flipeu amb  aquesta nit , nit freda.
Tremenda!!!












viernes, 28 de noviembre de 2014

FRIDAY COVER- THE BALLAD OF IRA HAYES(Peter La Farge-Johnny Cash and many others)

 Aquesta és una d´aquelles  cançons  que s´ha versionat   tant que el seu autor  original, Peter La Farge,  gairebé ni se´l coneix.

L´Ira Hayes  va ser un  dels  cinc  marines  que  van hissar la bandera americana a la muntanya  Iwo Jima   de la  Segona  Guerra Mundial. ( si,si, la  foto famosa)

Roosevelt  va  fer que  els cinc  marines  tornessin a  casa i els  va  fer  girar pel país com  si fossin  herois i estrelles, bàsicament  per  recaptar més diners  per continuar la guerra.

Però l´Ira no  va deixar de  ser mai un indi "Pima"  i quan els  homenatges es van acabar, la realitat  va ser massa  dura i no la  va suportar.

Va morir borratxo ofegat pel  seu propi vòmit.

Ara  mateix  recordo Tom Russell i com dibuixa  als  gilipolles  que  vesteixen pantalons de golf  i s´entretenen en converses de quin és el millor  pal per aquell forat, quan de  ben segur, el millor  pal és  el que li estavelli en el cap , algun dia, algun pobre descastat  ( fins els  ous de que el trepitgin) per robar-li l´iphone.

Em ve  també a la memòria  la conversa   telefònica de l´operadora de Cleveland quan va  preguntar-li tres  vegades a qui trucava  si el sospitós era  blanc o  negre,  mentre l´altre li contestava... només  sé que porta un abric  gris.... Tenia 12  anys, una pistola de  joguina  i ara, a  exculpar al pobre policia, tan  presionat, tan exposat, tan precari...

El sentit de la justícia no està de moda.  Donar sincerament  les  gràcies no està de moda.

Com deia Aristarain ,  hem d´estar  preparats  pel dolor que ens dóna la lucidesa.

Veure  les coses  com són en  realitat  primer  és una  gran decepció i després, (com que  tu no canvies) , es converteix en una  gran putada.

Em pregunto perquè bevia l´Ira Hayes.  D´aquesta  manera  el respecto més que no pas compadint-lo

No hi ha res millor  que  acabar un  asquerós divendres amb el gran mestre Johnny Cash... un gran tio si senyor



LA BALADA D´IRA  HAYES

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

Ei gent!.. veniu i reuniu-vos al meu  voltant, us he d´explicar una història
que va d´un jove  i valent indi que  heu de  recordar molt bé,
El noi  venia  de la  terra dels indis "Pima", una tribu orgullosa i noble
que conreava les terres de la vall de Phoenix- Arizona.

Per les sèquies, durant més de mil anys, l´aigua  va fer  créixer
els conreus de la  gent de l´Ira fins  que  va  venir  l´home  blanc
i els  va  confiscar els  seus  drets  sobre l´aigua, que  va deixar de fluir

Ara  la  gent de l´Ira  passa gana i a les  seves  terres hi creix la mala herba.
Quan  va esclatar la  guerra l´Ira se´n va anar de  voluntari
i va  oblidar-se  de  la cobdícia de l´home  blanc

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

L´Ira  va  lluitar a la muntanya d´Iwo Jima.
Hi havien 250 homes  però només 27 van poder  baixar,
i quan  la lluita  va acabar i van hissar la punyetera bandera ,
entre aquells  cinc  homes  hi era l´Ira Hayes.

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

L´Ira  va  tornar a  casa com un  heroi, era  famós arreu,
el varen afalagar amb  vins , discursos i honors. Tothom volia donar-li la mà.
Però ell  mai va  deixar de  ser un indi Pima i nois....
" sense  aigua  no hi han cultius... no hi  han possibilitats"
A ningú l´importava una merda l´Ira... ni quan  ballaven la seva  dansa

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

Aleshores  va  començar a  beure com un  cabró, la garjola li feia 
moltes  vegades de segona  casa. Li deixaven pujar  i baixar la bandera
com si fos  un  gos a  qui se li tira un os perque el  torni-.

Un matí va  morir borratxo i sol,  estirat  sobre el  terra per la que
ell va  lluitar per  salvar. Dues polzades d´aigua en un  rec solitari
van ser la tomba  de l´Ira  Hayes 

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

Li diuen  el  borratxo de l´Ira Hayes però la seva  terra està ben seca
i el  seu fantasma la recorre assedegat sobre el  rec on l´Ira  va morir


jueves, 27 de noviembre de 2014

GRAND DARK FEELING OF EMPTINESS-BONNIE PRINCE BILLY


 Aquesta és una cançó que  sempre tinc pendent de traduir.-

Segurament  perque en el  fons  no  ho vull fer-ho.

És una de les cançons més tristes  que  he escoltat mai  i la canto sempre  i ben alt quan estic  xof.

Avui era un dia  d´aquests. 

Quan  he acabat el dia m´he preguntat; Quantes coses  has  fet  avui  per amor  ?

I la  resposta sempre auto-crítica , seriosa, objectiva i  meditada( així em va !)  és sempre la  mateixa: 

Unes quantes  Bagué, unes quantes....


"sing along with me boys!"




GRAND DARK FEELING OF EMPTINESS

Well I felt like I was born today
So I took it upon me to go away
To gather my thoughts and go away
Where I could
(Be used by)
Somebody


Now over the hill, like always you know
Were Billy and Frankie and Henry and Joe
And they beat and broke me hard and slow
To prove I was nobody


And no one I was and so I remained
Knocked-out in a hut, no mother, no name
And filled up my heart with one and the same
That grand dark feeling of emptiness


And was it a friend that turned me loose?
Or was it a girl come to baste my goose?
Or was it my great god who laid on his finger
And started my clock anew?


Ah no, it was rain
Ah no, it was gunning
It was point break and buckle
And singing and cunning
That skinned me, re-skinned me
And started me running

And I never looked back from then on

And now I am learning bit by bit
About to make and model shit
The muddy bowl I live in it

And all the mucks that tire us
And I'm feared if I don't have
A piglet, lamb, or little calf
I'll chop my humanness in half
And be as worm or virus


But kids I've had and they are sung
Upon folks ears my babes are hung
Rhythmically they live among
And grow but don't get old
Not in a box, not in a void

Not if their voice is never heard

Nor if no one repeats a word
But if their tune is told
Then we can age and fall away
To meet again some golden day
And fill it in our happy way
In starlight and in gold



Read more: Bonnie Prince Billy - Grand Dark Feeling Of Emptiness Lyrics | MetroLyrics 

martes, 25 de noviembre de 2014

SHE AND HIM -TIME AFTER TIME( frank Sinatra)

Avui tinc el cap com un tambor i contra els tambors necessito la calma.

Només sentar-me en el tren m´he posat aquesta cançó que ja havia escoltat aquest matí tot repassant l´últim Cd del grandissim M Ward i la seva guapissima esposa Zoey Deschanel.

El nou Cd de la parelleta revisita un munt de clàssics, amb més o menys fortuna, però a mi m´ha deixat prendat aquesta versió d´un dels primers hits del Frank Sinatra.

Només recordo que després d´ella m´he despertat a Sant Pol ( més d´una hora completament " roque")

Crec que la peça es mereix aquesta traducció




Una i altra vegada.

Una i altra vegada em dic a mi mateix
que he tingut molta sort
en poder estimar-te

Ser l´afortunat a qui corres a veure
al capvespre, quan s´acaba el dia .

Només sé allò que sé,
que tots els anys que passin demostraran
que tu has estat la que ha aconseguit
que el meu amor sigui sempre
molt jove i molt nou

Una i altra vegada em sentiràs a dir
que he tingut molta sort
en poder estimar-te




sábado, 22 de noviembre de 2014

Matthew Ryan- QUEEN OF MY ARMS

La reina en els meus braços(.)

Com m´agradaria que fossis aquí,
com m´agradaria que veiessis això...
Sé que vaig ser un cabró, que et vaig fer molt mal,
les paraules tenen massa significat
quan estàs atrapat en un moment
i mentre el temps continua a la deriva
tu et quedes amb el teu cap completament fet pols.

Però nosaltres estèvem borratxos,
nosaltres continuàvem ballant fins l´alba
tu aleshores eres
la reina en els meus braços,
la reina en els meus  braços

Nosaltres tocàvem Neil Young a la cuina
Tu feies aquella sopa i jo em quedava fosc al porxo.
I no puc recordar perquè estava tan distant
vam començar a ser nosaltres mateixos
fins que ens vàrem armar
per protegir els nostres castells.

Però nosaltres estàvem borratxos,
nosaltres continuàvem ballant fins l´alba
tu aleshores eres
la reina en els meus braços,
la reina en els meus braços

Així que vaig agafar aquest treball
de nits a l´estació...
on la gent actua com si jo no valgués una merda.
Però jo encara tinc aquell somni amor,
de que tu un dia tornaràs,
em mouré per davant dels teus fars
i entraré dins del cotxe,
i passades totes aquelles granges
en la brillantor d´aquest no-res
treuré un braç per la finestra

amb només un dit apuntant al cel.



  

STAGGER LEE-NICK CAVE

Un dels meus Cds preferits de tota la vida és el Murder Ballads del Nick Cave( 1996).

En aquest bloc ja n´he traduït que jo recordi un parell, sobretot el “ Henry Lee” i la brutal i meravellosa “ The Curse of Millehaven” que és per mi, una de les millors cançons escrites per aquest monstre australià.( No us la perdeu)

I trec a col.lació avui i aquí aquesta cançó perque es bruta, decadent, marginal, sòrdida i molt violenta i perque penso que no sempre és tot tant maco, que la correcció ens fa perdre l´instint i sobretot el desig, ens fa d´un assèptic que fa fàstic.

Previsibles???? Ecccsss

Ho sento però no sóc un dels que “amoalaura”.

El mes de maig ens veiem a l´Auditori del Fòrum xaval.... Oh yeahhhh





STAGGER LEE

Va ser a l´any 1942, quan els temps eren molt i molt durs.
Ell només tenia un colt 45 i un joc de cartes ,
ell era Stagger Lee.

Portava sabates de pell de rata i un vell barret Stetson.
Tenia un vell ford del 1928 i moltes moltes factures per pagar
l´Stagger Lee.

La seva dona el va fotre fora de casa,
el va deixar tirat en la neu gelada i la va dir:
No tornis mai més cabró
d´Stagger Lee .

Va anar vaguejant d´un costat a un altre
a través de la pluja, trepitjant el fang
fins que va entrar en un tuguri
que es deia ; Galleda de sang.
Stagger Lee.

Va dir: Ei tu, fill de puta! Saps qui sóc jo?
El cambrer li va respondre:
No en tinc ni puta idea
i a més, m´importa una merda qui siguis
Stagger Lee.

Bé cambrer de merda, és fàcil endevinar-ho,
sóc aquell fill de puta malvat
a qui diuen Stagger Lee.
Per tu.... SENYOR Stagger Lee.

El cambrer va dir:
Si. si,... he sentit dir de tu,
però jo patejo culs de fills de puta com el teu cada dia
Senyor Stagger Lee...

Aquestes van ser les últimes paraules del cambrer
perque Stagger Lee li va fer quatre forats
en el seu cap de fill de puta.

Aleshores va ser quan va entrar
una tia, perduda i insolent
que es deia Nelly Brown
que era coneguda per fer més pasta
que cap altra puta a la Ciutat.

Avança pel local aixecant-se
la faldilla la molt puta
i començar a calentar-li la bragueta
a l´Stagger Lee.


Veu al cambrer i diu:
Oh Déu Meu... no pot ser que estigui mort.
Stagger Lee li contesta,
home...
potser si no comptes els forats que he fet en el seu cap
d´aquest fill de la gran puta.....

Ella li diu:
Sembla com si faci segles que no hagis follat,
vine al meu catre,,, no et costarà un ral
Senyor Stagger Lee.

Però t´he de dir una cosa:
has de fotre el camp abans
no arribi en Billy Dilly
Stagger Lee....

Ei tia, em quedaré aquí fins
que arribi el gilipolles del Billy Dilly
i és més...
agafaré el Billy i li fotré
perl seu cul de fill de puta,
va dir l´Stagger Lee.

Jo sóc un fill de puta malvat, que no ho saps?
M´arrastraré sobre cinquanta conys sucosos
fins arribar al cul del teu nenet panxut
va dir l´Stagger Lee.

Aleshores va entrar el Billy Dilly i va dir:
Tu has de ser aquell fill de puta malvat
a qui diuen Stagger Lee.

Si ,,,
sóc l´Stagger Lee i serà millor que et posis de genolls
i em xupis la polla perque si no ho fas
de ben segur que acabaràs mort,
va dir Stagger Lee.

El Billy Dilly es va ajupir
i li va omplir de baballes el capullo,
mentre l´Stagger Lee
li omplia el seu cap de plom.....

Oh yeahhh


( en altres  versions com  aquesta  afegeix aquests  versos)

Aleshores  va ser  quan  va  venir  el  diable
i va  dir:
He  vingut per emportar-te amb  mi  Stagger  Lee
He  vingut per emportar-te amb  mi  Stagger Lee

I aquestes  van ser les últimes paraules que  va  dir el diable
abans  l´Stagger  Lee li fes  quatre  forats
al seu cap de  fill de  puta


jueves, 20 de noviembre de 2014

FRIDAY COVER-BILLY BRAGG-IDEOLOGY( Chimes of Freedom-Bob Dylan)

Estic molt  i molt orgullós de presentar-vos aquesta  cançó del Billy Bragg, un activista polític  anglès  que fa temps que  segueixo  i al que  hi torno de  tant en  tant , sobretot  quan necessito no sentir-me un  estúpid.

Primer  de tot,  i a títol anecdòtic, el que  us poso és  una  versió que copia la melodia i no la lletra de la grandíssima  cançó de  Dylan "Chimes of Freedom", 
(d´aquí la seva incursió a la  meva secció dels  divendres.-)

Però el més  important és el que  diu  i com  ho diu... 

Mireu.,... Hi ha  gent  que es creu amb un  dret  natural perque  les coses els hi surtin com ells  volen, i aquest  dret  natural inclou( d´una manera que ells entenen com a normal)  aprofitar-se de la integritat  i de les necessitats dels altres.

Darrera  unes  formes més o menys correctes sempre trobem el mateix: competidors insaciables, ambicions desmesurades, jugadors que fan trampes, éssers  que com que no tenen  amor... volen  tenir  coses... conseguir coses....

Fa uns dies que una  frase em volta per  cervell i que  al final he decidit  posar-me-la en el Whatsapp: " Només la  generositat  ens farà excepcionals"

Deia Dylan que  pot arribar un dia  en el que el  teu propi  jardí  sigui il.legal,  però a la mateixa  cançó acaba  dient que un home  farà sempre  el que  hagi de fer quan  tingui una boca que alimentar.

Que vagin amb molt de compte  els que creuen que tots els altres són idiotes, que són inferiors i que han d´estar al seu  servei, o fer-los  rics.

" when you ain´t got nothing, you got  nothing to lose"( Quan no tens  res  ... no tens  res a perdre)

Que coman pasteles!!!!

Gràcies  Billy... Gràcies Bob

  
IDEOLOGIES

Quan  una  veu  és la  que dirigeix una nació
només  pel fet de  ser la que  sobresurt del piló,
això no  vol dir  que la seva  visió hagi de ser la més clara.
Les veus de la  gent  normal
estan  caient en mans d´oïdes  sordes,
els nostres polítics  s´estan convertint 
tots en uns  arribistes

Han de  declarar  els  seus interessos
però no els seus  cotxes d´empresa,
Per sentar-se en una  butaca del Parlament
primer s´han de sentar sobre el teu cul.
I lo millor de tota  aquesta mala  gent
és que  criden  i criden per  fer-se  sentir
fins i tot per  damunt d´ideologies  enfrontades.

I a  fora   estem tots els altres, 
milions d´homes i dones colmats de paciència 
que els   vàrem  donar el poder 
esperem una mica  més
del que ens donen pels nostres impostos
més llibres d´escola, llits en els hospitals
i una  mica  de pau en aquesta època sagnant,
tot el que tenen són vells  que esmolen les destrals.

Qui ha forjat  les  seves  immenses fortunes privades?
Doncs les coses  en les que sempre  han confiat:
Els tribunals,  una encaixada de mans  ben secreta,
la borsa de  valors, la corbata de la mateixa escola....
Per Déu, Per la Reina, Pel País
totes  les coses que ells  justifiquen 
fins i tot per  damunt d´ideologies  enfrontades.

Que Déu  beneixi  la societat civil,
l´única cosa que pot salvar a un país,
mentre  nosaltres esperem democràcia
ells es  riuen a la nostra puta cara
i tot  i que els nostres  crits sonen més forts,
ells se´n riuen més  fort encara
fins i tot per  damunt d´ideologies  enfrontades.


I aquesta és una  versió traduïda del Chimes of Freedom de  Dylan
cantada pel  Bruce
NO SOM IGUALS QUE ELLS!!!
oHH YEAHH







domingo, 16 de noviembre de 2014

Increïble-Unbelievable-BOB DYLAN

És improbable  que et donin  la raó,  però tu saps  que les  teves opcions, encara que no  siguin les més populars ,  són les més bones.

No vaig ocupar  el meu   temps  perque  passés  la vida, vaig aturar-lo,  vaig fer-lo més  fàcil,  vaig intentar  viure´l

Tot se´ns ve donat  menys  la  generositat, la  bondat i la  tendresa.

No et creguis afortunat  si no has  lluitat  per aconseguir , com a mínim,
una d´aquestes tres coses.


INCREÏBLE

(bob Dylan)

És increïble, es estrany però  cert,
sembla inconcebible que  això et pogués passar a  tu,
vas d´un lloc a un altre
 com si fossis  l´esquer  per la boca d´algun  peix,
potser  sigui  que estàs a l´ombra
d´alguna  mena  de mala  estrella.
És increïble
que haguem pogut arribar  tan lluny.


Està molt clar el que ells  volen que   et creguis
És una  gran putada  que  això t´hagi portat a  beure.
Ells  van  dir  que  aquesta  terra  era el puto paradís,
ara  ens  diuen que aquesta  és la  terra  del diner.
Qui hauria  dit que  ho aconseguirien!
És increïble
que  et puguis  fer  tan ric  tan ràpid....

Cada  cap està dignificat,
cada  lluna  està santificada,
cada urgència serà satisfeta mentre estiguis amb mi.
Tota la plata, tot  l´ or,
tots els  cors dolços que  puguis sostenir
que no  tornin  com contes  sense  explicar...
tots  estan  penjant d´un   mateix  arbre.

És increïble.
És com un   castell  fet d´aire.
Es fa impossible  gairebé fins
aprendre´s aquesta melodia.
Mata a la  bèstia!
Alimenta aquest porc!
Escala  aquella  paret
i fuma´t  aquella  herba.
Atipa aquell  cavall
i prepara  els  tambors.....
És increïble
que aquest dia pogués arribar.


Una vegada  hi havia un home  que no tenia  ulls,
totes les dones  d´aquest món el mentien,
es va quedar dempeus sota un cel fet d´argent
i el seu  cor   va  començar a sagnar...
Cada cervell està civilitzat,
cada  nervi  està  analitzat,
Tothom et  critica 
quan estàs desvalgut.....

És  increïble,
la nostra és una llibertat de mentida,
És  intercanviable...
i veure-la per  fora sembla una delícia.
Dona´ls-hi l´esquena
i rentat  les  mans...
sempre  hi haurà  algú  que  ho entengui.
Ja no importa  el que  tu puguis  dir....
és  increïble com  tot s´hagi pogut anar  a la merda 
d´aquesta manera



viernes, 14 de noviembre de 2014

Friday cover- BRANDI CARLILE (Johnny Cash -FOLSOM PRISON BLUES)

Avui divendres  toca un clàssic del gran Johnny Cash  en una  superlativa i increïble   versió de la Brandi Carlile, qui  abans de  començar  la cançó demana que tothom es posi dempeus en sentir el nom de Mr Cash.

És una cançó que parla  de la llibertat i que va molt més enllà de la seva  estructura falsament lineal.

No cal cometre un  crim  per no tenir llibertat... 

Hi han  moltes  maneres de perdre-la:  definir-nos un món per després no saber viure´l és la més  terrible de totes.

Oh yeahhh.








EL BLUES DE LA PRESÓ DE  FOLSOM
( FOLSOM PRISON BLUES)

Escolto com  arriba  el tren, 
el sento com està just a tombar aquella volta
però jo no he vist la llum del sol,
ja no  recordo quan  va ser .
Estic clavat a la presó de  Folsom,
i el temps continua passant lentament,
però continuo  sentint aquell tren
que  va  cap a  San Antone.

Quan era un marrec petit
la mare em  va  dir: 
Nen... no juguis  amb pistoles.
Però vaig disparar a un  home a  Reno
només  pel fet de  veure´l morir
Quan  sento aquell  xiulet del tren
baixo el cap i em poso a plorar.

M´hi jugo el que  vulguis 
que en el  tren hi han tios  rics
menjant en un  elegant  vagó-restaurant.
Segurament s´estaran prenent un  cafè
i fumant  grans puros.
Jo ja  sabia el que se´m venia a  sobre,
ja sé que no puc  ser lliure,
però tota aquella  gent  continua movent-se
i això és el que em tortura.

Bé... si m´alliberessin d´aquesta presó,
si aquell  tren de la via fos meu,
suposo  que em mouria  una mica
allunyant-me de la línea,
lluny de la presó de  Folsom
és el lloc on vull estar,
i deixaria  que  aquell xiulet de  solitud
fes  volar  ben lluny la meva  tristesa



domingo, 9 de noviembre de 2014

CIRCUS- PAPER AEROPLANES

Bones notícies pels fans dels Paper Aeroplanes.- A mitjans de l´any que ve tenim nou disc de la Sarah i el Richard.

De moment han penjat un acollant video amb una peça que es diu “Guessing Game” que us poso tot seguit però de la que no tinc la lletra encara per traduir-la mínimament decent.

Us deixo traduïda una altra gema del seu Little Letters, el meu disc preferit del 2013.

No acabo d´entendre perque aquest parell de joves mestres no tenen més èxit.

Potser és perque no són de la capital de l´Imperi si no d´un petit poble de la menystinguda Gal.les.

Potser perque fan les coses ben fetes, amb qualitat, amb seny, i .. ESO JODE QUE NO VEAS!

I si no que ens ho diguin a nosaltres, que tot solets hem donat una lliçó de cultura popular, de civisme i d´ integritat que alguns s´atreveixen a dir que és il.legal.

Ah.. i un missatge a la meva amiga Rosa D.: Hi havia una vegada una nena pija, tonta i refotudament idiota que tancada en un Palau , es  va atrevir a  dir.-..... Que coman pasteles !!!!

Lo dicho: una mica de cultura..., que no és independentista, si no de Gal.les.....





CIRC


Últimament he necessitat un objectiu
es possible que foti el camp amb el circ
doncs res del que faig et sembla bé
i tot el que vull és engegar-ho tot a la merda

Somies amb mi en el teu son més profund?
Te n´adones que jo només faig
que aferrar-me a tu i estar de morros
en una pintoresca casa sota l´arc de Sant Martí?

Últimament estic fastiguejada d´aquest circ,
Res d´allò que faig té cap objectiu
perque algú va dir que estàvem a la llista de convidats,
potser hauria valgut la pena …

Somies amb mi en el teu son més fosc?
Estic jo feta d´or?
D´aquella mena d´or que trobes al
final de l´Arc de Sant Martí,

Últimament he necessitat que algú em recolzés
però tot el que tu m´avançaves jo ho refusava.
Però que sóc molt bona donant excuses,
jugant amb les paraules com millor em convingui

Somies amb mi en el teu son més assenyat?
Em portaràs amor cap a casa,
a algun lloc que estigui a sota de l´Arc de Sant Martí?

Somies amb mi en el teu son més assenyat?
Em portaràs amor cap a casa,
a algun lloc que estigui a sota de l´Arc de Sant Martí?

Últimament he necessitat un objectiu
es possible que foti el camp amb el circ