Cartes a Heather (6)

Estimada Heather :

Perdona´m si aquesta carta no està tan inspirada com les altres.

Porto una època tancat entre les quatre parets del meu cor , intentant protegir-lo de l´únic error que va cometre Déu amb mi.

Se´n va anar massa d´hora i me´l va deixar sense sostre

I encara que de vegades hi plogui i hi faci fred, m´hi passejo, vestit en el senzill pijama dels teus petons de nina, orgullós de que totes quatre portin escrit el teu nom, la meva estimada Heather.

Encara recordo quan hi vas entrar, recriminant la meva estupidesa....- Tu ets tonto o què et passa! Que no veus que m´agrades ?

Ja veus... el primer dia i ja fent el capullo....

Vas acceptar el seu desordre , les seves bones intencions amb aquells resultats tan desastrosos... Vas saber veure que, en el fons, mai em vaig creure que fos un poeta, que tot era una excusa per parlar de tu.

I ara estic petrificat veient que no sempre puc evitar la teva tristesa, que no sóc el teu heroi invencible, que també perdo guerres...

L´últim reducte d´honestedad que em queda és no buscar excuses. Recomposar-me mentre m ´estic desfent, quan sé que plores d´amagat...

Sé que aquesta carta és brusca i patosa..

Però també sé que et posaràs contenta quan obri la porta i surti d´aquest claustre . Saps que intentaré dissimular la meva decepció amb mi mateix i que no et sabré demanar perdó per no haver sabut protegir-te.

Em rebràs amb un petó, amb un sorollós “ mira que continues sent tonto” i amb aquells ulls que només saben dir-me... benvingut amor!