Dylan-Bruce

.
El Boss  va dir un dia que Elvis els  havia ensenyat a moure el cos i Dylan els  havia ensenyat a moure el cervell.
De l´etapa més  ben parida del Bruce , la del Born to run, he trobat una  fantàstica  versió del clàssic de  Dylan "I want you" que ja he posat  en aquest  bloc.
Si compareu les  dues versions( us poden  agradar més o menys) veureu que l´essència de versionar a  algú no és copiar-lo si no fer una nova lectura  personal del  tema.
Springsteen la clava  amb un fantàstic  violí. I per celebrar que  hi haurà una  nova data el 18 de maig a Barcelona..... aquí les  teniu.
El bon mestre és aquell qui escolta l´alumne

Ryan Adams

Aquest matí mentre corria al gimnàs m´he posat el nou Cd del Ryan Adams.
Ho he fet  amb molta desconfiança perque els seus últims treballs han estat molt mediocres.
Però els bons ( en tot) sempre s´acaben recuperant i treient el  geni que porten dins.
Una bona dosi de  balades per passar l´hivern . Delicat, amb classe i molt molt elegant

VAN MORRISON

Ahir em vaig trobar al Sr Jinks. El catxondo estava content. Amb el seu cinisme habitual em comentava que  havia estat liat, però que no em podia dir perquè. És un mentider patològic i compulsiu però en el fons, fons, fons, m´encanta.
Canturrejava aquesta  cançó, tan malament com podia, conscient de que l´única dot artística que posseïa era saber que no en tenia cap.

From the dark end of the street- Desde el fosc final del carrer
To the bright side of the road-fins el costat brillant de la carretera
We'll be lovers once again on the- Serem amants un altre cop
Bright side of the road- en el costat brillant de la  carretera

Little darlin', come with me- Vinga petita, vine amb mi
Honey help me share my load- carinyo ajuda´m a portar aquesta càrrega
From the dark end of the street- desde el fosc final del carrer
To the bright side of the road-fins el costat brillant de la carretera

Into this life we're born- En aquesta  vida em  nascut.
Baby sometimes we don't know why- Nena, moltes vegades no sabem perquè
And time seems to go by so fast- i el temps sembla  anar-se massa ràpid
In the twinkling of an eye- en un obrir i tancar d´ulls

Let's enjoy it while we can- Així que disfrutem-ho mentre poguem
Won't you help me share my load- m´ajudaràs a portar la meva càrrega?
From the dark end of the street- Desde el fosc final del carrer
To the bright side of the road-fins el costat brillant de la carretera

Ohhhh yeahhhh.

Improvització

Improvització

Va haver-hi un temps , un impàs de temps indolent i superb, malendreçat en silenci, tendenciós  i arrogant.

Va haver-hi un temps que volia estar sol. Sol amb la solitut o amb algú igual de sol.

Qui feia sol a qui? No importava…..

El poderós és sempre un inconscient amb  sort.

Però un dia, de  tant sol , fins i tot  la solitut  se´n  va anar.

Em va deixar  només  miratges ,  dosis  de conversa intrascendent, l´intercanvi per l´intercanvi .

Fins que  vaig deixar de creure´m a mi mateix i en tot el que el meu orgull s´inventava.

I em vaig agafar on vaig poder, en les poques  forces  que em quedaven i en tots els que em varen  perdonar.

I no tornaré mai més. Tornar a  cremar les naus  que un dia  em  van portar, els ponts que  un dia es  van ajupir per deixar-me passar, les veus arriscades que em van advertir  .

El més ignorant no és el que no sap sino aquell que  en sap prou per decidir que no escolta.

Cohen i el Príncep d´Astúries

Ahir vaig escoltar el discurs que( sense  cap paper) va fer el Leonard   en la cerimònia d´ entrega del Premi Princep d´Astúries de les lletres  d´enguany.
Va  estar simplement  genial, com sempre, i d´aquest "speech" em quedo amb tres  frases:

" La poesia  ve d´un lloc que ningú controla, que ningú pot conquerir i és dificil acceptar  un premi d´ alguna  cosa que un no domina"

"Buscava una veu per focalitzar el meu jo, un jo que no està del tot acabat que lluita cada dia per la seva pròpia existència"

" No ens  hem  mai de lamentar. Si volem expressar la derrota que  alguna  vegada ens  ataca , ho hem de fer en els confins estrictes de la  dignitat i de la  bellesa"

Peter Gabriel-Solsbury hill

EN aquest bloc ja havia penjat la  fantàstica  cançó " Don´t Give Up" que  va  fer amb la Kate Bush.
Ara el Peter Gabriel  ha tret un nou Cd amb noves versions de  velles  cançons.- Dues d´elles, de les que més  m´agraden, són el "Games  without frontiers"( amb  la gran ... if looks could kill they probably will") i  una immensa " Solsbury Hill"-.
A gaudir-les

Sr Mallol

Avui el meu  jefe es jubila.
He estat  amb ell més de  17 anys   i n´estic molt orgullós. D´ell ho he après tot professionalment  parlant.
D´una cultura i intel.ligència  superlatives el trobaré moltíssim a  faltar.
Però nosaltres no hem acabat i el futur ens espera.
Aquest és l´escrit que , junt amb els dels  meus companys, li llegirem a l´hora de dinar.
Salut jefe!

Después de las merecidas dosis de  azúcar de  mis compañeros,   que manifiesto conocer  en su integridad, consiento, ratifico , rubrico y sello, ahora toca ser un poco más práctico, básicamente  resolutivo.

El examen del pasado lo ha superado con la máxima  nota,   pero el futuro( ahora en manos de los dichosos mercados) siempre nos atrapa desentrenados.

Hay ciertos mecanismos  autómatas que nos delatan. Así como por  ejemplo cuando te llama  tu mujer  le  sueltas un “ Notaria diguim” y debes  apartar medio metro el auricular para que no te  salpiquen los gritos, a Usted le puede pasar lo mismo, en otro grado.

Le ruego  no desprecie esa posibilidad , y más de  alguien que se  ha pasado más de  media  vida  leyendo  a pleno pulmón.

Lo primero que debe  hacer es  reprimir esos impulsos  con su querida  esposa.

Leer en voz  alta los pensamientos que uno  tiene sobre las cosas, por más  ridículas e insignificantes que sean para nosotros , sólo puede traerle, en el mejor de los casos,  problemas, y en muchas ocasiones ,  catástrofes.

Primero debemos  interiorizar,  analizar,  y una  vez minimizados  los  riesgos,  soltarlo, siempre  acompañado de un prudente  y absolutamente  necesario: “ si te parece  bien  cariño”.

Pero lo más  importante  de  todo. Repita conmigo: “ Nunca se le debe pedir  a una mujer que te enseñe el enenenedeí”.  

Ya que el oficio de  predicador está en desuso, otra opción para combatir el mono  sería leer en  voz alta el periódico.

Descartado el ámbito doméstico a riesgo de que te corran a  sartenzados,  sólo nos queda la  temida “calle”. Y en este  ambiente talibán que nos  rodea , desprotegido del santo reducto que es la Notaría , no puedo predecir la reacción de la gente cuando le  oigan decir  “ el empresari  chuzé puishhh” .

Así que únicamente nos queda  esa bendición que Dios ha vestido de enanos con mocos llamados  nietos.

A esos aún se les puede engañar un poco explicándoles un cuento, que más o menos sería como éste que brevemente le apunto:

“ En Barcelona, mi residencia, hace mucho mucho tiempo vivía una princesa. Ella decía que  venía de un país muy muy lejano pero en realidad estaba  inscrita  en el Registro Especial de la Policía  y  Guardia Civil como residente  Comunitario .

Vivía encerrada en una torre edificada a los cuatro vientos( registralmente en construcción).  Estaba  custodiada por una  bruja mala malísima llamada “hipoteca”   compinchada con  otro maldito villano, truhán , forajido llamado “ Euribor”, un loco poseso e inestable que subía  y bajaba  sin  ningún criterio conocido.

Entre los dos  la  estuvieron treinta  años ( o sea 360 meses) fastidiando hasta que  un día  vino un  príncipe de nombre “amortización “ y de apellido “total “  que  la  rescató, no sin  antes  hacerle pagar  un peaje  que eres  demasiado pequeño para que te lo explique.

En  fin , mi niño, así lo dicen y otorgan y tu  abuelo preferido te da la fe y todas  las chuches que tú quieras a  cambio de un simple  beso…”

Pero si después de todo esto aún nos  echa en falta( mucho menos que nosotros a  usted  ) siempre  puede venir a vernos , que temas de conversación no nos  faltarán.

Y lo haremos en  voz  alta.  Y nos  reiremos en  voz alta.

Porque si hasta  hoy hemos  tenido a un  jefe  y a un maestro, a  partir de  ahora tendremos con nosotros a un  gran , gran amigo.

Posdata: Como sé que Usted no se fía de la mitad de la cuadrilla,  sólo me  falta por decirle que esta  acta  ha  sido confeccionada por  Jorge, así que no hace  falta que mire si los folios están bien.