Improvització

Improvització

Va haver-hi un temps , un impàs de temps indolent i superb, malendreçat en silenci, tendenciós  i arrogant.

Va haver-hi un temps que volia estar sol. Sol amb la solitut o amb algú igual de sol.

Qui feia sol a qui? No importava…..

El poderós és sempre un inconscient amb  sort.

Però un dia, de  tant sol , fins i tot  la solitut  se´n  va anar.

Em va deixar  només  miratges ,  dosis  de conversa intrascendent, l´intercanvi per l´intercanvi .

Fins que  vaig deixar de creure´m a mi mateix i en tot el que el meu orgull s´inventava.

I em vaig agafar on vaig poder, en les poques  forces  que em quedaven i en tots els que em varen  perdonar.

I no tornaré mai més. Tornar a  cremar les naus  que un dia  em  van portar, els ponts que  un dia es  van ajupir per deixar-me passar, les veus arriscades que em van advertir  .

El més ignorant no és el que no sap sino aquell que  en sap prou per decidir que no escolta.