viernes, 9 de diciembre de 2011

Fa temps que no xerrem oi?

Dissabte passat se´m va ocórrer anar a treure´m el queixal del seny.

Aquella cosa  vestida de blanc, que no tenia  res de pur ni menys d´immaculat , tenia ganes de  fer forats, i com nen avorrit amb un rasclet a la platja, va començar a cavar tres metres per sota les  genives.

No sé si era un trauma infantil, una nit mal follada, o els resquicis que tots tenim de psicòpata, però  el resultat de la  barbàrie va deixar la  meva boca igual d´impúdica que l´obra pública.

I ja em  veus a mí tota la setmana amb tres  grams diaris d´ibuprofè, amb accent obert a la è per fer-ho més ridícul i còmic.

Però la meva fè, que es preparar a un rosset pijeres perque doni la  fè, era malaltíssament al.lucinògena.

Només  veia  ratlles blanques, sense pols(polvos és un  barbarisme xulíssim) que anaven omplint-se de palets i puntets negres, alguns  rectes, d´altres guerxos i alguns que dibuixaven llunes sense omplir.... que romàntic!

El més curiós era que quan li ensenyava les meves magnes obres pictòriques al rosset( que crec que és més de missa que no pas adicte al  LSD) , les agafava  amb ànsia i sortia per la porta  fent saltironets com un tirolès ,ventant les làmines a l´aire...

No m´ho  ha  dit, però crec que les va vendre totes....

Però jo continuava (més concentrat que el Fairy) amb el meu dolor. Per una vegada  vaig desitjar que fos un mal d`ànima pero Déu( com tot Déu assetjat pels mercats) estava  massa  enfeinat  indultant brokers d´una merescuda  foguera.

I encara que el cel no pot  fer ( crec) fallida, el barbut blanc no em  va fer ni puto cas, abandonant-me en un terrible ,i dessolat ,i silenciós,  martiri buco-facial.

Al calendari xinès  els  Bagué  som eriços i , quan alguna cosa no funciona, tanquem la  closca i d´allà no surt ni un mal pet de bròcoli caducat.

I aleshores es creen les llegendes, els mites, les fàbules, les històries de misteri i terror sobre un home abduït pel seu silenci... amenaçant, intrigant, de comportament estrany, potencialment perillós....

Però crec que hauríem de ser més  valents. I quan  veiessim l´ogre que entra al poblat amb les celles de vendetta, encrispat,  amb els punys apretats i amb quatre bombolletes d´espuma sotint-li de  la boca, en comptes de  rebre´l amb  forques o tancar-nos a pany i forrellat,  hauríem d´atrevir-nos a  dir-li:  I a tu què et passa?

I estic segur que entristiria el rostre i somicaria com un nen per una mica més d´ibuprofè.

No hay comentarios:

Publicar un comentario