Segurament no us soni el nom, ni tampoc el del Ray Lamontagne que l´acompanya en aquesta fantàstica peça: "Duet"
És molt difícil fer una cançó tan extremadament delicada només amb una guitarra acústica i dues veus...
Quan no ens ho fan a nosaltres som injustos i volem pensar que es una nyonyeria però en realitat és que és una sort que ens escriguin poemes i que ens dediquin cançons, i que ens posem en evidència davant tothom per alguna cosa que creiem que val la pena.
I que pensin en nosaltres és l´única cosa en aquesta vida que val la pena, encara que sigui, com cada dia, una mica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario