Un dels espiritualsnegres mésfamosos és el “ Swing Low sweet chariot” . Han fet moltíssimesversionsperò jo lavaig conèixer a través de l´Eric Clapton.
He llegit que es tracta d´una imatge bíblica que visualitza la pujada al cel del profeta Elies muntat en un carro de cavalls. De fet, una de les traduccions que els diccionaris fan de “chariot” és el de quàdriga.
I a què ve tota aquest muermo d´introducció?... Donç mireu, queavuiestic una micatou im´he posat a traduir una cançó del Josh Ritter que es diu “Here at the right time”. Creieu-me, és preciosa.
Aquí en el moment adequat.
( Here at the right time-Josh Ritter)
Sota aquests celsblaus hi ha un lloc on estirar-nos jo i l´Evelyn i amagar-nos aquesta nit. Intentaré fer-ho el millor que pugui per aconseguir-ho. Però mai estic segur del que no sé. Oh, carros, si esteu allà fora, si us plau, moveu-vos suaument.
Digue´m que vaig arribar aquí en el moment adequat. Si ho vaig fer, seria probablement la primera vegada. Sense segones intencions, sense senyals secretes, digue´m que que vaig arribar aquí en el moment adequat.
Tens els ulls molt vermells, o perque estàs massa baixa o massa alta. Quan et vaig trobar estaves malalta però tu no sabies per què. Jo vaig ser una cura bastant pobra però el meuamor per tu va ser sempre sincer. La galleda estava trencada però l´aigua era pura.
Digue´m que vaig arribar aquí en el moment adequat. Si ho vaig fer, seria probablement la primera vegada. Sense segones intencions, sense senyals secretes, digue´m que que vaig arribar aquí en el moment adequat.
Feia molt detemps quevolia traduir aquestacançó dels Two Gallants, però per mi, que el meu anglès va acabar al COU, era molt complicada.
És una canço rock molt potent, només amb una guitarra i el colpeig brutal de la bateria. És una barbaritat de peça.
Parla de gent emocionalment orfe i desubicada, no necessàriament exclosa socialment. Moltes persones benestants i econòmicament estables estan a la mateixa situació però a un altre nivell. És la solitut més habitual, no estar a la lliga que et pertoca, però que la jugues... I també ( encara que lacançó no en parli) la solitut dels que estan perque és còmode estar però alhora són conscients de la seva realitat( això si que deu ser una tortura).
No pretenc ser dogmàtic, Déu me´n guardi....( les cosesja són de per si prou complicades per tothom) però si que esveritat que penso que si ens arrisquessim una mica més i fessim o diguessim allò que realment sentim , potser( només potser) tindriem alguna agradable sorpresa.
Vosaltres, els que indulgentment em llegiu i als que tinc el plaer enorme de llegir, sou la meva sorpresa.
Despite what you-ve been told
( Two Gallants)
Suposo que per la taca de sang en els teus llavis
i el divagar de les teves petjades
Jo hauria de demostrar que la meva buidor és veritat
I quedar-me aquí.
Bé, sóc només un noi amb mala reputació
Però la pell que porto és el meu únicvestit
I tu simplement ets una substituta
De la que jo realment m´estimo.
Tu saps que podries ser qualsevol.
Déu meu, perdona la meva vulgaritat.
Mai m´haurien d´haver deixat lliure.
Perfilo els meus ulls, em pinto la cara
I suplico que d´alguna manera
Em pugui tornar a posar en el meu lloc
Així és com ho arreglem amb nois com jo.
Suposo que en aquest món perdut i malalt
I amb elsteusserveis que ara són de franc
Jo hauria de baixar de la meva difícil creu
I anar-me´n al llit amb tu
Però tu saps que se´ns ha fet tard
I que noméshe vingut aquí per escapar.
Tu ets només el meu pròxim error
I jo en seré elteu.
Tu saps que podrieshaver estat qualsevol.
Déu Meu, perdona els teus fills sense néixer
Tinc l´esperança que no acabin com jo.
Arrastraré la meva ment pels carrers de lavergonya
M´enganyaré a mi mateix, perdonaré el joc
Així és com ho arreglem amb nois com jo.
Però malgrat tot el que t´hagin dit
Jo una vegada vaig tenir una ànima
Abandonada en algunlloc
Darrera d´un antic amic meu.
I odio parlard´aquesta manera tan lliure
Però tu no siginifiques res per mi
Així que si les llums del carrer brillen intensament
Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.
Sospito per la poca llum dels teus ulls
I que per tu totes les coses són una sorpresa
Que hauria de caure a la trampa d´acer de les teves cames
I tirar-m´hi de cap
Però per tu només sóc un noi confós,
Insegur i que es nega a acceptar-se a si mateix.
Vinga, posa´t la toga i jutge´m
Et deixaré queguanyis.
Tu saps que podries haver estat qualsevol
Déu Meu, perdona´m pel que deuria haver fet
Els meus pensaments ja són prou culpables
I sí. Suposo que jo he fet aquest llit
Però jo m´aniré per un altrecantó.
Així és com ho arreglem amb nois com jo.
Però malgrat tot el que t´hagin dit
Jo una vegada vaig tenir una ànima
Abandonada en algunlloc
Darrera d´un antic amic meu.
I odio dir-te laveritat,
Però jo no significo res per tu
Així que si les llums del carrer brillen intensament
Ho sento molt però tinc unes ganes enormes d´escriure. Deu ser que s´apropa l´inici de la 19ena temporada a la Notaria i me´n fartaré de Reials Decrets, hipoteques, herències i testaments…I tindré molt poc temps per mi. Uf… quin agobio!
Un petit conte
L´esquena difusa.( Per en Pere)
Deu euros per vint minuts. Tot va massa depressa i no puc evitar l´estratègia. En un menú de tresplats començaré per un entrant contradictori i civilitzat, un recordatori intrascendent de proeses absurdes. En el segon passarema recitar-nos un present complaent i rutinari. Exagerarem les queixes i solventarem el món amb l´ingenuitat dels radicals.
Deixem els postresper propostes i promeses.
Amaga la cartera que pago jo. És així com acaben ara tots els contes.
Però tot allò que no t´he dit és encara més curt: T´estimo amic meu.
Vas marxant, i tot el que em queda detu és la teva esquena difusa , entrela gent i altres contes.
Feia fred aCalgary. Dos mesosabans no l´hauria sabut ubicar en el mapaperò allà estava, sentint-se absolutament ridícul amb un parell de guantsa mig dit, suposadament de llana, que dibuixaven en linees finíssimes els colors de l´arc de Sant Martí.
L´única utilitat queva saber trobar-li era evitar que li rellisqués la tassa del simulacre decafè que es prenia cada matí en llevar-se. Provava de completar el cercle abraçant-laperò el contacte dels seus ditsrogencs i rígids amb la porcellana, buscant l´alleujament de l´escalfor, li causava un dolor estrany, aquell que no t´esperes i sobre el que no tens cap dret llegítim per recriminar-lo.
El gris metàl.lic i presumiblement trist que hi havia més enllà de la finestra el convidava a auto-compadir-se, a fer-se acompanyarde l´injusta malasort, la puta més barata.
Però vapensar en elfred en abraçar-la, el fred de la distància que tossudament sempre portava a sobre. Només pretenia estar tranquil, sentir-se sa i estalvi.
Era hora d´anar a treballar. Un cop sec va rebre la tassa damunt la taula. Va obrir la porta admetent per primera vegada que potser havia comès un error en venir a viure aquí, a Calgary.
Aquesta cançó és de 1965. En el seu original Dylan comença en acústic. Para, es fot un panxot de riure i comença de nou amb l´elèctrica.
La versió del Taj Mahal que us poso és d´un disc d´aquest any, un gran homenatge al jueu de Minessota commemorant els 50 anys de la seva carrera i d´Amnistia Internacional.
Jo vaig aprendre el sarcasme, l´ironia i la visió crítica de la societat, en part, gràcies a aquesta cançó.... They were very paranoid.....
I was riding on the Mayflower , When I thought I spied some land I yelled for Captain Arab, I have yuh understand Who came running to the deck , Said, “Boys, forget the whale Look on over yonder , Cut the engines , Change the sail Haul on the bowline”, We sang that melody , Like all tough sailors do When they are far away at sea
“I think I’ll call it America”, I said as we hit land, I took a deep breath I fell down, I could not stand , Captain Arab he started Writing up some deeds He said, “Let’s set up a fort And start buying the place with beads” Just then this cop comes down the street, Crazy as a loon, He throw us all in jail For carryin’ harpoons
Ah me I busted out, Don’t even ask me how, I went to get some help I walked by a Guernsey cow , Who directed me down To the Bowery slums Where people carried signs around, Saying, “Ban the bums” I jumped right into line Sayin’, “I hope that I’m not late” When I realized I hadn’t eaten, For five days straight
I went into a restaurant Lookin’ for the cook I told them I was the editor Of a famous etiquette book The waitress he was handsome He wore a powder blue cape I ordered some suzette, I said “Could you please make that crepe” Just then the whole kitchen exploded From boilin’ fat Food was flying everywhere And I left without my hat
Now, I didn’t mean to be nosy But I went into a bank To get some bail for Arab And all the boys back in the tank They asked me for some collateral And I pulled down my pants They threw me in the alley When up comes this girl from France Who invited me to her house I went, but she had a friend Who knocked me out and robbed my boots And I was on the street again
Well, I rapped upon a house With the U.S. flag upon display I said, “Could you help me out I got some friends down the way” The man says, “Get out of here I’ll tear you limb from limb” I said, “You know they refused Jesus, too” he said, “You’re not Him Get out of here before I break your bones I ain’t your pop” I decided to have him arrested And I went looking for a cop
I ran right outside And I hopped inside a cab I went out the other door This Englishman said, “Fab” As he saw me leap a hot dog stand And a chariot that stood Parked across from a building Advertising brotherhood I ran right through the front door Like a hobo sailor does But it was just a funeral parlor And the man asked me who I was
I repeated that my friends Were all in jail, with a sigh He gave me his card He said, “Call me if they die” I shook his hand and said goodbye Ran out to the street When a bowling ball came down the road And knocked me off my feet A pay phone was ringing It just about blew my mind When I picked it up and said hello This foot came through the line
Well, by this time I was fed up At tryin’ to make a stab At bringin’ back any help For my friends and Captain Arab I decided to flip a coin Like either heads or tails Would let me know if I should go Back to ship or back to jail So I hocked my sailor suit And I got a coin to flip It came up tails It rhymed with sails So I made it back to the ship Well, I got back and took The parkin’ ticket off the mast I was ripping it to shreds When this coastguard boat went past They asked me my name And I said, “Captain Kidd” They believed me but They wanted to know What exactly that I did I said for the Pope of Eruke I was employed They let me go right away They were very paranoid
Well, the last I heard of Arab He was stuck on a whale That was married to the deputy Sheriff of the jail But the funniest thing was When I was leavin’ the bay I saw three ships a-sailin’ They were all heading my way I asked the captain what his name was And how come he didn’t drive a truck He said his name was Columbus I just said, “Good luck”
Tot té un perquè.
Aquest matí llegia un bonic poema de l´Helena que parlava del retorn als clàssics.
Jo hi torno constantment però en curt.
Ho faig a les cançons, que és el lloc on m´hi sento més a gust.
De fet, després de llegir-lo m´he recordat del Leonard Cohen.
He recordat que aquest agost ha començat la tercera tanda de concerts després de saber que estava arruinat.
No crec que m´erri molt si penso que l´única cosa que està fent amb aquesta activitat frenètica als seus 78 anys és intentar deixar una petita herència als seus fills Adam i Lorca.
Donç bé, donant una volta pel Youtube he vist que ja estaven penjats fragments d´aquests concerts . I he tingut una gran i gratificant sorpresa: ha inclòs en el repertori l´Alexandra Leaving, una de les cançons més belles que he escoltat a la meva vida.
La vaig traduir, però sense música, el dia 6 d´cotubre de 2010, als quinze dies d´obrir el bloc.
Aquí teniu el post, que torno a signar lletra per lletra, això si, ara amb música. Primer el seu original i després la versió gairebé a capella que fa la Sharon Robinson.
Us confesso que cada cop que l´escolto em salten tres gotes de pluja fresca dels ulls.
De veritat, si voleu salteu-vos el rotllo que vaig escriure però , si us plau, no us perdeu la cançó.
Post del 6 d´octubre de 2010
Moltesvegades, quan estemamb algú, sigui unamor, unamic, unfamiliar , ensaborda un sentiment de propietat i sobretot, d´exclusivitat. És el meu amor, el meuamic, el meu pare…
Pocscops concebim que el mateixquesentim per ells ho puguin sentir ells per d´altres. Tots tenimtendènciaa marcar territori( com bèsties primitives que en el fons som) . Aprendre a compartir persones i sentiments és una assignatura que suspenem amb massa freqüència.
El Leonard ens dona aquí unasortida de geni. Primer detot es tractaria degaudiramb tota la intensitat possible els moments queet toquen, encara quesiguis breus i escadussers, però són , en tot cas, elsteus moments.
En segon lloc, assumir amb dignitat la possibilitat i la probabilitat altíssima de que marxarà.
I per últim , vestir elque et quedi d´admiració i d´agraïment( l´Al.leluia en ment), mai vestir-lo de tristor, odi, desesperació…
L´escena és molt senzilla; un homeestà amb unadona, la donano el pertany i sap que marxarà.. El que sent i diu és pura màgia .
L´Alexandra se´n va.-
Desobte la nit esfa mésfreda,
el Déu de l´amor s´està preparant per marxar
L´Alexandra es recolza sobre la seva espatlla
mentre tots dos rellisquen entre els sentinelles del cor.
Sostinguts per la senzillesa del plaer,
guanyen ala llum, s´entrellacen sense cap forma,
i mésradiants del que et puguis imaginar
tots dos cauen entre lesveus i elvi.
No creguis que els sentits et juguen una mala passada,
No és un somnicapritxós que quan arribi el matí es consumirà.
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
Digues Adéu a l´Alexandra que perds.
Encara quedormi sobre el tu setí,
encara que et desperti amb un petó
No diguis que vaser un moment que només vas imaginar,
No et rebaixisa aquesttipus d´excuses.
Com si semblés que estaves preparat per això des de fa temps,
ves decidit cap a lafinestra. Beu-te-la tota.
La música és exquisita. L´Alexandra està rient.
Les tevesfermes conviccions són de nou tangibles.
Tu, quevas tenir l´honor de lasevanit,
ique per tenir aquest honor et van tornar el teu.
Digues adéu a l´Alexandra que se´n va.
l´Alexandra que se´n va amb el seu senyor.
Fes com si fossisalgú ben preparat perque això passés,
Com si fossis l´amo i senyor de tots els teus fracassos.
No escullis l´explicació delscovards,
aquella que s´amaga darrera de la causa i de l´efecte.
A tu queetva desconcertar tot el seu significat,
A tu queet van trencar els esquemes i et van desclavar de la creu,
Avui estava a la platja i pensava: joder! Mira que
etsfeliç amb unatovallola espaterrada, bona música i elblau. No necessito absolutamentres més.
Recordava a un amic
meu que em deia que li agradava la meva capacitat de síntesi.
Però, després d´aclaparat per aquest elogi desmesurat,
penso que anava errat.
La síntesi és la
gran Bíblia dels ganduls i heus
aquí el “Grand Master”.
Però per fer bona
la vagància només l´hem de condimentar amb criteri.
I aquí estem. Sempre buscant-lo.
Donç bé,
anem “to the gra”. Aquest matí he tingut un problema.
Com que ademés de
gandul sóc un coi de despistat, resulta que fa un parell de dies que he perdut les meves
ulleres de sol.
No, no us creieu que és una qüestió d´estètica, si no una qüestió de tècnica.
El nen de la casa
té el costum de perdre´s fixant la mirada en un punt concret del paissatge. I on puc
estar millor que en mans d´una dona?
N d T: Poseu l´adjectiu
“bona” al davant o al darrera. M´és
completament igual.
I clar, sense
ulleres tinc totes les de perdre…
Si admeto que la miro ella pot instar
al dogo guardià per cosir-me la cara a hòsties . Si li dic la veritat: - Disculpa si t´ha semblat que m´interessaves en aquest sentit … aleshores… uf….. ni el
dogo podria frenar-la .
Per evitar
conflictes, i seguint el manual de
supervivència del gandul, he posat
el cul “to the sun” i m´he posat a
escriure . I ha sortit aquest
petit relat
Breu relat en tinta amb petites
gotes de mar salada
Estàs molt bella
amb aquest vestit de fil blanc
que portes. Just per sobre del genoll,
no és la brisa, és la música qui li fa
les ones.
La teva esquena serpenteja
el ritme elegant, inconscientment inadvertida.
Dubto si apropar-me i obrir el llibre per la teva cintura i començar-te a llegir sencera. Saps
que la meva patosa interpretació de la
sensualitat no ens farà anar a l´hora. Però
no t´importa.
La teva pell olora a
estiu, pigallada per milers i milers d´estels petits que s´han quedat
adormits en els teus braços.
Poso la barbeta a
la teva espatlla i surto de nit al balcó de tots els somnis. Tranquil. Herba de Prada en
el teu coll.
Però manca quelcom per fer-ho perfecte. A cau d´orella t´adverteixo
que si continues movent-te així no responc del que pugui passar.
Somrius i ja ho
tinc tot. Només faltava la lluna
Fi.
I per acabar el
post, i com que estic content i calent ( pel sol obviously) us poso una
cançoneta d´un nou descobriment , la Bess Rogers, amb un títol molt marítim I que dona molt bon rotllo…
Ohh Yeahh.
Pd.- Aquesta tarda he anat a comprar unes ulleres noves. By the flies.
Gravity feels weaker than it ever used to.
light as a feather, blown by the
wind without you, I float above all that I love and I can't get home,
Till you pull me back, you show me that I am not alone.
[chorus]
I need an anchor to hold me down, Baby you keep my feet on the ground,
Don't let me float, don't let me float away.
When it turns to night,
stars just fade into the darkness. I'm lost in the tides, sailing without a
compass. Nothing to show which way to go, it all seems wrong. Till you
bring me back, you show me that I'm already home.
[repeat chorus} I
need a moon that'll calm the sea, Baby you do the right thing for me,
Don't let me float, don't let me float away.
Honey you're the reason
, That I get up when my knees are bleeding, That I wake up when I'm lost
and dreaming, Yeah you bring me back.
Honey you're the reason ,
That I get up when my knees are bleeding, That I wake up when I'm lost
and dreaming, Yeah you bring me back.
[repeat chorus]
[repeat chorus] I need a moon that'll calm the sea, Baby you do
the right thing for me, Don't let me float, don't let me float away
Al Sr Jinks se li va quedar cara de plastilina seca. El ritual del cinturó i aquella mena d'actuació mímica li semblaven irònicament macabres.
Tenia les mans aferrades al seient com un poll desnutrit i la mirada més perduda que un bisbe en una casa de putes.
Bé, potser aquesta metàfora no és del tot adequada. Els bisbes es perden a qualsevol lloc on hi hagi vida, i les putes no necessiten que ningú les perdoni. Prou feina tenen a viure
Això es comença a moure! La plastilina s' anava desfent fins convertir-se en una ganyota incomprensible.
El Sr Jinks tremolava per dintre. Amb el temps havia après a amagar el terratrèmol cagueta ben endins, que ningú el notés.
Un cop estabilitzat en aquests cels de Déu va donar les gràcies al sentit comú del pilot que va preferir el cafè amb llet al whisky i al del controlador que es va oblidar per un moment de venjar amb nosaltres la bronca que va tenir anit amb la dona.
El Sr Jinks, en cap moment va pensar amb els bisbes.
Aquesta cançó la vaig traduir el 25 d´octubre de 2010, en ple desastre...Aleshores no sabia posar música.,.. Tanqueu els ulls i sentiu com us acarona la Margo. Tendresa en estat pur...Flipareu.
El "Time" de Tom Waits és un clàssic etern. Una autèntica meravella de peça... ja va siguent hora que estimis... uf.
Bé, hi ha un grup britànic que es diuen Feldspar ( QUE ENCARA NO HAN TRET CAP DISC) que ho fan molt i molt bé.,. Estigueu atents a aquesta promesa. De ben segur que en sentireu a parlar.
També us poso l´original del Tom Waits traduïda....
Si voleu saber més d´aquests anglesos visiteu una de les millors pàgines de música que conec. Impresionant.. es diu directcurrentmusic.com
Uhmmmm.... com m´agrada aquesta cucada.-.. És de fa uns tres anys però és maquissima de veritat.
Fixeu-vos amb la lletra... i amb el punteig de guitarra
Com diu la Sophie... Et portaré aquí els teus amants, els robaré d´on sigui, tots els amants que tu puguis necessitar, un perque et faci dormir, un altre que et faci viure, i un altre que et faci respirar....
Don't go after him! Don't go after him! Don't go after him! Don't
go!
On our walk today, You were about to lift and stir against. Where
he's been blowing to,
Don't get fooled by him, It isn't him, it's just
may! You feel on your skin, It's making love to you,
As it didn't
know. How love can make One's sorrow grow? Take me home again! I
will lock you in
Until you've rested on the couch...
I loved it
yesterday, You took me out of play, But for every laugh I hear a cry
and a prayer.
So when day is done, Please don't go!
He doesn't want you
to . He doesn't want you To go his way...
You can't ask for him, He
won't let you in, You can always long for may...
I'll bring your lovers
here, Steal them from everywhere, All lovers you might need. One to
make you sleep,
One to make you live, And one to make you
breathe... Please don't go!
Don't be thinking of You will find him on
the way. He is gone, he'll never come,
But you Can always... long for
may! Don't go after him,
Abans de marxar tres dies a Praga us deixo algunes cançons...
Aquest any musical és excepcionalment bo i estic començant a fer un recull, que tindré acabat a finals de setembre i que regalaré primer als que no em gosen dir que no..pobrets màrtirs jejeje.
Si algú que no s´ha esgotat i ha llegit fins aquí i el vol que m´ ho faci saber que li faré arribar...
Ei, amb lletres incloses en el format mp3 !!!...
Però sense part gràfica, que sempre he sigut un autèntic patós .
La primera és dels Shearwater. M´agrada molt com escriuen les cançons. En especial, d´aquesta m´encanta la seva dicció "in crescendo". Una de les indiscutibles del meu ipod vora el mar
When you fell on the rocks, By the bend in the river, With the blood from your nose, Running hot on your fingers, And through the rest of your life...
The electric charge of a change in the weather, You were touching my arm, You were holding a feather
And then I opened my eyes... And the world goes racing, suddenly changed, As the shock of the exit leaves you trembling
Like a bursting shell in the small of your back, Or a jaw bites hard on the cast of your little life, And an animal life, will surging away
And you were back on the road, Through the worst of the winter , Through the valley of light, Passing through like an arrow, With your vision collapsed , And a stone from the river , Like a holy medallion
Clutching tight in your fingers, But on the slope of the edge Will you recover your life?
You could stand of the back of a shuddering beam, With the pistol firing shots into the air
You could run in the blood of the sun's hard rays, You could drive the mountains down into the bay
Or go back to the east where it's all so civilized, Where I was born to life
Sis del matí: Passeig pel món bloggaire, el de dones és clar: perque en saben més, perque són més bones.
... però amb el temps he après a admirar. Gràcies Leonard-
Set in the early early morning: El meu moment "magnum" com diu la bona de la Lourdes. Calça curta i el mar.
Un quart de deu: esmorzar amb un amic, el cafè fet delícia. Ens queden dos dilluns més ....
Dos quarts d´onze Tasques domèstiques i administratives
Migdia/tarda : Abans de la migdiada torno a veure a la Jenny i en Garp. Havia oblidat el seu estrany i sincer magnetisme.
Capvespre amb els meus. Tots ens mereixem fer-nos companyia
I entremig música, sempre la música.....
Penso: Bagué ho toques tot i res del tot bé, però se me´n fot, m´encanta aquesta cançó.
S´ha mort en Curro. Si no hi ha cap lloc més divertit per ser-hi : que al cel sia!.
No recordo cap escena de la sèrie, només la imatge virtual de les patilles i el trabuco.
L´estadi primigeni de l´evolució: l´home-macarra.
La seva seducció encara dura però ni tinc temps, ni em dona la gana preguntar-me perquè.
El nen, quan sigui gran( quan gran vulgui dir gran ) vol evolucionar cap al Leonard.
Que parli poc però precís, sense pretensions trascendentals, amb temps pels que vulguin el seu temps, i en la resta, tranquil i relaxat , a la seva com sempre.
És estiu. Es temps de reposicions.
Tenia apenes uns dies quan vaig traduir aquesta cançó, al setembre de 2010, el meu quadern de bitàcora.
Pd.- el tres d´octubre a Barcelona!!!!! Exceptionally kind!!!!!
Deixem-nos de competir. Deixem-nos de dir que no ho fem.
Hi ha un pas més enllà de la intel.ligència que ens creiem.
Fes-me una creu amb el teus dits en els meus llavis.
Proclamo la meva rendició, la meva única victòria.
Avui pel tren venia tenint amb mi mateixuna discusió científica. Estavapensant sobre lesdiferències entre el col.lesterol bo i el dolent . I he pogut concloure que no
en tenia ni puta idea. Primeracara de
póker.
Però clar, això m´ha servit de
base per fotre el camp “as usual” .
Primera parada: Els adjectius,
aquells petits cabronets que et defineixen quan no vols que et defineixin .
Joder que em deixin tranquil. Si no se
ni jo com sóc només falta que
vinguis tu .
Si em dius objectivament com sóc
em sobres perque realment no
importa si sóc alt, baix, lleig o guapo( bé això últim és veritat que carai!).
Però per altra banda si em
cal.lifiques favorablement allà em quedo qual Narcís Gironí amb cara d´efebo gilipolles. Amb la veneració no s´avança.
Si em critiques, em jutges o
m´esfonses directament en la puta miseria aconsegueixes dues coses bàsicament inútils: que no t´escolti o
que t´agafi mania pshyco-killer. Que els artites estem molt, molt sonats. Bé…
sempre depenent de la teva alçada….
Però noi, hi ha una cosa que si
que em posa dels adjectius: la xul.leria , la ironia i el cinisme
que tenen alguns: Col.lesterol bo . Toma ya!!!!
Així, amb un parell…. Perque els dimonis han de ser dolents?, Donç no. Els dimonis són uns atrevits
, uns anàrquics i uns anti-sistema molt autèntics.
Ara ve un tio i es senta davant meu. Adéu espatarre! No hi havien més
seients buits?
Aixeco el cap i arrrrggggg!!!. Una samarreta imperi del Jack and Jones
amb , una cadena d´or igual de gruixuda que un candau de bici . Esborra Bagué, esborra! Segona cara de póker.
Ja he perdut el fil… Adéu
adjectius, adéu dimonis… snif snif.
Sona el Love Sick de Dylan. La
primera vegada que la vaig escoltar vaig
pensar… ui… quina cançó més rara!
Però amb temps i sobretot amb molta curiositat acabes trobant el perquè hi han coses que
t´atrapen. I a això se li diu(
física wikipedia), magnetisme….
I com el col.lesterol , hi ha un magnetisme bo i un altre de dolent
El xungo és el que et vol atrapar a tu, el que et necesita per ser ell. Aquell
que t´hipnotitza amb més mala llet que una cobra en el primer dia de regla. Només persegueix de tu dues coses: que l´aplaudeixis total i incondicionalment
i que el segueixis a tot arreu com una
grouppie atontada captada per una secta . Ets una paret que només rep hòsties.
El bo és aquell en el que tu , caçador,
li importes una merda, però no per
creure´s superior ni res d´això. Al contrari, acostuma a mantenir-se apartat i
només apareix quan tu vols o quan tu el necessites . Et pot ajudar o només
fer-te companyia sense haver d´agrair-li. Ell no ho fa per tu. Tu no ho fas per ell.
Simplement, algun cop, us atrapeu mútuament, i després us deixeu anar, i
cadascú continua a la seva bola, sense necessitat de l´altre.
Per això m´agrada la gent que llegeix, la gent que escriu, la gent
que canta cançons.
I no cal ni esperar ni dir res
més perque : “sometimes the silence can
be like thunder”
S´apropa el Clot Aragó. No aixecaré el cap, ara prefereixo estar amb tu Bob.
Hi ha una preciosa cançó del Dylan que comença " the boss ain´t here so you go north for a while".
Jo no me´n vaig al Nord, me´n vaig al bloc que m´agrada més.
Fins divendres quatre cosetes per fer i la resta a escriure... que wai.
Comencem amb dues meravelles, una d´aquest any de M Ward i una altre del Bonnie Prince Billy.
No les tradueixo perque ja estic de vacances jejeje.
Però si puc aconseguir que les escolteu i les assaboriu ja veureu com aquest moment haurà valgut molt la pena, i ja se sap, la vida són moments , i si son bons millor
