No recordo cap escena de la sèrie, només la imatge virtual de les patilles i el trabuco.
L´estadi primigeni de l´evolució: l´home-macarra.
La seva seducció encara dura però ni tinc temps, ni em dona la gana preguntar-me perquè.
El nen, quan sigui gran( quan gran vulgui dir gran ) vol evolucionar cap al Leonard.
Que parli poc però precís, sense pretensions trascendentals, amb temps pels que vulguin el seu temps, i en la resta, tranquil i relaxat , a la seva com sempre.
És estiu. Es temps de reposicions.
Tenia apenes uns dies quan vaig traduir aquesta cançó, al setembre de 2010, el meu quadern de bitàcora.
Pd.- el tres d´octubre a Barcelona!!!!! Exceptionally kind!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario