viernes, 12 de octubre de 2012

Prada II-3

Avui que plou, i després d´una setmana intensíssima de  feina , toca deixar-se anar.

M´agrada fer poesies que siguin aparentment senzilles, que tingui molta més força el que dic que com ho dic. 

El poeta en si, no té importància. El poeta només és allò que  fa sentir.

Ahhh.. us aviso: Si em faig molt pesadet amb els posts, passeu de mi que no us ho tindré en compte.


Prada II-3

Plou

Plou en mi,
digue´m que
tenir-la
no és cap
quimera.

Plou pluja,
queda´t aquí,
necessito
que ara
siguis ella.

I que puguis
ploure amb mi
en la dignitat
esquerpa
d´aquest vespre.

On el silenci
quan la miro
només pot dir
un simple
i sentit
“per sempre”

18 comentarios:

  1. De fons, l'excelsa "Red rain" del Peter Gabriel.
    http://www.youtube.com/watch?v=15pIQhiGbx8
    i
    http://www.youtube.com/watch?v=u6BesY5Doec

    Els simples mots fan arribar molt. Bon dia de lleure ;)

    ResponderEliminar
  2. És veritat, el sentiment és el més imortant que ha d'aconseguir el poeta, com en aquest poema teu.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Alguns cops ho aconseguiré, molts no, però no ho deixaré d´intentar mai. Gràcies Helena.

      Eliminar
  3. Més pesat que jo que escric i dibuixo cada dia? ;) Impossible!

    Això de les quimeres... no ens ho hem pas de creure.
    No, jo t'ho dic, no és cap quimera. :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ai mare meva si jo sabés pintar!!!!!
      Sort que et tinc a tu...

      Eliminar
  4. I aquest és el gran valor dels teus poemes, que ens fas sentir. Pesat?? No em cansaria mai de llegir-te. Espero que no et deixis mai de "fer pesat". M'ha agradat especialment la penúltima estrofa! Ploure amb algú, ho trobo genial. Petonets :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I ara és quan em poso vermell de vergonya...!!!

      En el teu pròxim relat segur que te la torno. Ves-te preparant que ni les línees t´amagaran!!!

      Ptns-----

      Ep!!! i la "e"?... i la "o"????

      Eliminar
  5. Molta força en la pluja intensificant els sentiments. molt ben aconseguida aquesta intensitat!

    ResponderEliminar
  6. El primer vers es culpa teva i del teu "shine your light on me",,, però com que avui plovia.....

    Ptns...

    ResponderEliminar
  7. Desitjaria que et fessis "pesat" més sovint! ;)
    M'agrada llegir la teva poesia.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ara em passa pel cap el mateix comentari Gloria!!!
      Bon dia!

      Eliminar
  8. M´agraden els pesats com tu ;)
    Treus sentiments, això m´agrada!

    Aferradetes!

    ResponderEliminar
  9. Ho veus, ara som nosaltres les pesades!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No ho intentis arreglar....que no et salvara ningu...
      ja escriuras ja....
      "e" "o"

      Eliminar
  10. Ploure en algú i ploure amb algú són dues boniques maneres de ploure, m'ho guardo a la neurona poètica que tinc...

    ResponderEliminar