domingo, 14 de octubre de 2012

THE OUTSIDERS-REM i quatre versos

 The outsiders-Rem

L´altre dia estava prenent un  cafè amb el Quim Costa, un dels meus millors amics de  sempre  i potser una  de les persones que més sap de música de Catalunya.
Gran admirador de  R.E.M.  em comentava que en el passat Primavera Sound  va estar  conversant amb el mateix Mike Mills preguntant-li com portaven la separació.
El Mike li va  contestar que ara estaven tranquils, que REM s´havia fet massa  gran i necessitaven descansar.
Donç bé,  vam estar  parlant sobre quina  era la millor  traducció que podíem donar-li a "Outsiders".
La connotació " anti-sistema" era massa política pel significat de la  cançó, així que  vam escollir "inadaptats"   com a concepte ampli,  més emocional que social.
Gaudiu d´aquesta meravella. Una de les millors cançons dels d´Athens.

Els inadaptats.

Em vas portar al  restaurant on ens  vam trobar per primer  cop.
Vas estabornir-me amb el que anaves a dir,
com si obrissis el meu cap amb una palanca.
Vaig quedar atrapat en el aquell tic-toc del rellotge
quan em vas explicar allò que tu sabies.

Perdut en aquell moment, el dia que la música es va parar.
Jo sí que  et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut.

Vaig intentar explicar-te que jo no tenia por.
Em vas mirar. La meva cara t´ho deia tot.
Estic amb tu o estic contra teu?
Jo no crec que sigui així de simple,
estem perduts en remordiments.

Ara  estic intentar  recordar què sentia quan la música va parar.
Quan tu em vas  dir allò que  sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música va parar.
Jo sí que et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut

Un home  marxa quan cada muscle del seu cos li demana quedar-se.
Quants ahirs?... cadascun d´ells ens pesa molt...
Qui diu que els  canvis poden arribar?
Qui ens diu a què podem dir " casa nostra"?
Jo sé que pots  veure a través de mi.
La meva lluminositat desapareix...
La  foscor em proporciona un antídot. 
No estic espantat.
Això és només un detall tècnic, una  debilitat, una  realitat.
Oh! Ara és hora de  respirar, és hora de creure en alguna cosa,
Deixa-ho córrer i ves-te´n cap el mar.
Ells no ho ensenyen. No saben què vols dir.
Ells no ho entenen. No saben què vols dir.
Ells no entenen  res.
Vull  cridar, vull respirar una altra  vegada,
vull somiar,
vull repetir una  frase del Martin Luther King.
Jo no estic espantat.
Jo no tinc por.



Quatre versos

A la pregunta: què som?
no et donis tant temps.
Defensar-te de qui sóc
és oblidar-te de qui ets.



This one goes out to the one I love
This one goes out to the one I've left behind
A simple prop to occupy my time
This one goes out to the one I love

Quatre versos més

Si et dic t´estimo,
com saps que ho sé?
No ho saps en dir-ho,
ho entens quan sents.



16 comentarios:

  1. M'agrada la traducció i les músiques, però si em permets, avui, em quedaré amb els teus "quatre per dos" versos.

    Perquè sí, perquè m'agraden els poemes d'amor, perquè el primer m'ha fet rumiar força... pot tenir molts significats, però jo hi veig una paradoxa bellíssima... en la qual m'hi reconec.

    I per què ens deu agradar tant reconèixer-nos en un poema que ens és ben aliè i del qual no som autors ni destinataris? A mi m'agrada molt. :)

    També m'agraden perquè estic segura que de l'altre costat, en algun lloc, hi ha dos ulls riallers i emocionats que et llegeixen.

    Una abraçada, Enric.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Han sortit molt rapids. I em posa molt content que t´agradin.
      Em costa molt fer abstraccions; per escriure necessito un destinatari, de vegades imaginat, de vegades no.
      El primer es una invitacio a deixar-se anar per no perdre's un munt de coses bones encara que estiguin limitades a moments
      El segon es una afirmacio:sentir es millor que dir.
      Gracies Carme, de veritat.

      Eliminar
    2. Sentir és millor que dir... no et diré pas que no! :)

      Però sentir i dir el que sents... tot a la vegada... no té preu! Jo ho he dit molts cops, sóc una addicta a les paraules. M'agraden tant que em fan gaudir el doble de cada moment bonic!

      Eliminar
    3. No se si et passa, però de vegades creus que el que escrius no ha fet justicia al que sents, que allò que vols transmetre queda una mica coix.
      No obstant és veritat, quan tens el sentiment d´haver-ho conseguit és gairebé orgiàstic.
      Petons Carme

      Eliminar
  2. Qui són realment els inadaptats?
    Els que senten el món, els que el viuen, els que entenen que és de tots?

    Aferradeta sentida!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Mira, avui tenia un dinar familiar i a la tele posaven concursos xorres i nomes deien que parides...i m´he dit: raro Bague, ets un coi de raro....gracies a Deu!!!!!

      Eliminar
  3. Ser inadaptat és bo per ser artista.

    A mi també m'agraden molt els teus dos poemes de quatre versos, sobretot l'últim.

    ResponderEliminar
  4. Tens tota la rao...llegeixo els vostres blocs i penso... mira que es dificil fer aixo... i apenes unes poques desenes de persones ho admiren.
    En canvi , a un histeric i histrionic noiet d´ Almeria que nomes sap donar tombarelles el segueixen milions de persones-
    Alguna cosa no funciona...

    ResponderEliminar
  5. A mi l'últim poema de quatre, m'ha captivat. Sembla tan senzill i és alhora tan complicat arribar a aquesta reflexió. Aquí, als blocs, crec que som tots inadaptats d'alguna manera o altra. Diuen que els bojos es reconeixen quan es troben, no?! Doncs els inadaptats, igual. Bon dia, Mestre!!

    ResponderEliminar
  6. Bon dia Sra premiada...
    Es veritat que hi han poemes que semblen facils i no ho son gens.
    Inadaptats nosaltres? segur i sortosament que si....
    Ptns

    ResponderEliminar
  7. Sempre hem estat inadaptats. Pel sol fet d'estimar la llengua i intentar emocionar. Pel fet de voler comprendre què significa poesia, bellesa, cançó, art.
    Magnífiques perles poètiques, engastades en fil d'acer. Petons.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tenia moltissimes ganes de traduir aquesta cançó. La trobo sentida, acurada, molt íntima. El Michael Stipe és un gran lletrista.
      Petons

      Eliminar
  8. Sóc tímid, Enric. I no t'ho diré gaires vegades. Però sí: en gaudeixo molt, del teu blog, perquè ajunta dues coses, música i poesia, que a mi m'agraden molt.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El sentiment és recíproc. Em sento afortunat de poder aprendre coses noves cada cop que us llegeixo a tots vosaltres.
      UNa gran encaixada company....

      Eliminar
  9. Sí Enric, Crec que dir-ho és sentir-ho i sentir-ho dir-ho i de vegades quan fem una de les dues coses oblidem l'altra per la seua clara reciprocitat. Ací la meua versió. Moltes gràcies-


    En dir t'estime
    surt la música al vers;
    s'eixorda el gest.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Avui et llegia i una mica anava del mateix... no cal dir res quan ho ets tot...
      molt ben aconseguit el poema... m´agrada molt com escrius.

      Eliminar