lunes, 22 de octubre de 2012

Un relat amb James Levy and the blood red rose


Hi han molts Cds  dels que només podem  aprofitar un parell o tres de  cançons, però n´hi han  alguns pocs d´escollits que són bons  des del principi fins el  final.


Un d´ells és  el tercer disc del James Levy sota el  nom de James Levy and The Blood Red Rose: el  fantàstic  “Pray to be Free”.


Aquesta  vegada no  la traduiré perque  veient el video del “Hung to dry”  m´ha sortit aquest mini-relat.




Et deixo perque puguis morir.



A la Martina  se li van despintar els ulls amb les gotes gòtiques del despreci,  negres i lluents de porpra, just on s´acabava la seva mirada.


L´instint feia de  carícia  mentre el James dormia .  Segur que era un son fràgil però profund, esgotat per aquella mica de  sort que creia merèixer.


Aquella nit va saber que aniríen a per ells, que era qüestió de temps  que els matessin, que els deixessin  penjats cap per vall fins que se´ls  assequés un cor que es pensaven no tenir.


La Martina no va tremolar quan va prendre els diners.  Els remordiments necessiten un  punt d´anclatge o alguna cosa a perdre.  Potser les llàgrimes que se li van escapar ,just on se li acabava la mirada , eren les úniques coses   només seves  .


El James va tossir sense despertar-se . El ganivet no va  necessitar arribar al  cobrellit  per desfer-hi sang de roses a sobre.  Ni per morir es va moure.


La Martina sempre havia estat lluny d´arreu, perduda sense cap lloc d´on venir ni cap motiu on anar.  Però  els desgraciats encara  es creuen les promeses.


Que ella seria la pròxima  en caure  no va ser culpa de la sort,  perque la sort  no té  res a  veure amb les persones que  ja han  nascut mortes









11 comentarios:

  1. Ufff! "Les persones que ja han nascut mortes" m'ha impactat, això, eh?

    ResponderEliminar
  2. I a mi també, és molt fort...m´has fet pensar,vols dir què hi ha persones així?
    Molt bé el relat, tinc feina per una estona per pensar amb tot això que has dit.

    Nanit.

    ResponderEliminar
  3. Suena bien este señor, al que no tenía el gusto de conocer. Pero a mí el vídeo no me hubiera inspirado un texto tan oscuro... Me gustas más con un tono más animado, aunque siempre es un placer leerte.

    Estoy de acuerdo con Carme y Sa Lluna: texto plagado de frases contundentes...

    Ptnts

    ResponderEliminar
  4. Ell encara creu que es salvaran. Aquesta és la diferència entre ella, que sap que la salvació no existeix, i ell, que creu en l'amor i la possibilitat de la redempció. Però sent "partners in crime", el final no sembla mai feliç.
    Cançó genial. Molt bon relat. Com sempre...
    Petons.

    ResponderEliminar
  5. Gràcies Carme, Lluna, Olga i Montse pels vostres comentaris.
    EL relat va sortir fosc com el dia, no va ser fet a posta.
    Hi ha molta gent que neix morta, la gent sense cap punt de referència, que només es mou per la conveniència, sense principis, la que no sap estimar.
    Un petó a les quatre!!!

    ResponderEliminar
  6. Quina atmosfera que envolta aquest relat mig gòtic i que colpeix per aquest gran final, aterridor. Néixer amb la mort a dins i no sentir-se viu és pitjor que la mort. És com estar enterrat en vida. Que bo que ets, bagué!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Està tocat per la fina punta de la lletra, d'aquella que surt de l'humanisme.

      Eliminar
    2. S'encomana?? Espero que sí! Per si de cas jo em quedo una estona aquí ;)

      Eliminar
  7. Silvia i Montse: vosaltres que em mireu amb bons ulls
    Teniu el cafè pagat
    Ptns

    ResponderEliminar
  8. No m'ho prendré malament: no m'agrada el cafè...
    ;-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ja saps que tenim pendent una boletada.....scottish babe

      Eliminar