viernes, 29 de noviembre de 2013

Somiador( basat en una canço de la Josephine Foster)


El meu nom  és Joseph Foster  i sóc un somiador.  Hola Joseph!!  va contestar  tota  la  rutllana.

 La seva imaginació estava en aquella  cullereta  a la que estava marejant.  El cafè  semblava  un mar de nit  amb onades  surferes  d´argent. Sempre  havia  estat molt prudent  i mai  li vessava.

Albirava un somriure molt lleu(  gairebé imperceptible) mentre la  cambrera  li preguntava  si  volia alguna pasta.

Aquella escena,  totes les  cadires  fent un cercle  i ell allà enmig, perfectament  encorbatat,  i amb un coratge impropi , li feia gràcia.

Algú li preguntava: I en què somies Joseph?

Somio en fer feliç  i per això sóc mut  i no puc donar pistes.  Ho enteneu  veritat?

Com  vosaltres  suposo,   m´agradaria  deixar de ser un estranger necessari però no em queixo. Sóc  així perque  no sé ser d´una altra manera.

L´única noia  guapa que hi havia en aquella  reunió imaginària va  retopar-lo dient:

Joseph…. deus  haver volgut dir que el  teu somni és “ ser” feliç i no “ fer” feliç.

Ell  va contestar: No amor meu no. Ho he dit perfectament  bé. 
 
Entre una paraula i l´altra.... hi ha potser alguna diferència?????
 
 
 
 
 

2 comentarios:

  1. No hi ha cap diferència, aquest tipus de felicitat és reversible! M'ha encantat aquest relat i la banda sonora, és bagué 100%. Bon finde!

    ResponderEliminar
  2. Cap, cap, cap diferència... quan tot rutlla bé fe feliç vol dir fer feliç... però no podem pensar que això sigui en tots els casos... ja que hi ha gent que sempre compliquen les coses, molt més del compte.

    ResponderEliminar