Fantasmes a Berlín
Em vas dir que no
m´escalfés gaire el cap per escriure, que aquesta setmana (
intensa com poques) havia de descansar.
Tornant en el cotxe, amb
tot el gris enterbolit en el meu cervell, vaig trobar-te un recer on
, en una reverència oculta i simbòlica , vaig haver d´idolatrar-te.
Objectivament, la teva
setmana havia estat molt més dura i arriscada que la meva.
Jo no he deixat de ser
mai un mico en les altures que no es desprèn d´una branca si
no té l´altra ben presa.
Les mans en el volant i
tu al meu costat desmitificant els drames . Em vas passar la mà
per darrera els cabells ( uf.... saps com m´agrada!) i vas
proposar que passessim un cap de setmana a Berlin.
Fent-me l´espavilat
vaig inventar-me que era una ciutat plena de llegendes i fantasmes.
I tu em vas dir: Fa
massa fred, amor meu. Deixa´ls dormir
No hay comentarios:
Publicar un comentario