Aquest és un petit secret que fa anys que
guardo i que no comparteixo massa.-
Normalment, quan crec que
alguna cosa és meva, després sempre me
l´acaben fotent.
l´acaben fotent.
Sóc un perdedor innat. Això si, un perdedor pacient,
amb un bon gust que t´hi cagues :)
Només per aquesta frase: Són les coses que
més m´espanten les que sé que necessito.
Oh yeahhh
PACIÈNCIA
O estimada
lucidesa, si et plau, vine.
Ensenya´m això
que just acaba de començar
Amb totes
aquestes esperances,
Amb totes
aquestes pors
Que jo
sempre he conegut.
Oh,,, i FE..
Torna cap a mi!
Una vegada em
vas convèncer
Una
vegada et vaig creure.
Ara em
trobo un misteri
Que hauré
d´esbrinar tota sola.
Si jo he arribat a
aprendre alguna cosa en aquesta vida,
És que
les coses que més t´espanten són les que més valen la
pena ,
Paciencia,
recolza´m!, deixa´m sentir aquesta solitud,
Són les coses
que més m´espanten les que sé que necessito.
Sempre em
quedaran aquests dubtes,
Coses que sé que no
podré solucionar,
Coses de les que
potser
Mai en podrem
treure l´entrellat.
Oh.. estimada
paciencia,
Si et plau…
sigues meva….
Tot això segurament
portarà el seu temps,
I si tinc sentit de
la perspectiva
Segur que aprendré
moltes més coses
No hay comentarios:
Publicar un comentario