Estàs molt guapa  Helena! Tens uns trenta-vuit anys molt
aprofitables . Si que és veritat que potser el blau-cel  de les 
ombres no combina massa bé amb el roig rosa dels llavis  i aquesta 
camisa  tan  blanca 
A veure.. pensa Helena…. La
Marta, la  Teresa  ,la Sílvia  i totes les mames de la  festa segur que s´hi fixaran  i trobaran un munt de comentaris  sucosos  . Qualsevol excusa es bona  per evadir-se d´una vida de merda. Que les
follin!
No fa gaire que  era igual que elles,  unes pometes 
perfectes de  cara la galeria, tan
educades,  tan correctes , tan treballadores,  tan
ecològiques, tan poc molestes. Les podies treure a passejar que no et deixaven
malament, i en les competicions locals no desentonaven. És veritat que no podíem competir
amb la Mireia. Aquella  filla de puta
estava estupenda  als  dos mesos 
de parir.
El  meu gran descobriment va ser  canviar el dia de follar. Els dissabtes, com
moltes coses a la vida, estan 
sobrevalorats.  S´ha de fer
tantes  coses  que 
acabes el dia absolutament esgotada, amb els  nens 
arrapats a les  teves  faldilles com polls cridaners que només  fan que demanar.
Fa mig any que 
he escollit els dimecres. Faig sopar els nens i els poso a  dormir   aviat. El Pol ve esgotat de
basket  i la Janina encara  obeix orders  sense preguntar massa. 
Ell no hi és. Té partida de pádel
 . Sopa un entrepà al bar del club i  per no quedar 
malament amb els seus compis  es
fot dues cerveses, tot i que el molt dròpul sap que li senten com una patada al
cul i que l´endemà  tindrà una acidesa
que el  farà estar de mala llet tot el
sant  dia. 
Però aquestes  dues 
cerveses  el  fan,( com diu una  amiga meva ) “ Venirse para arriba” .
Sempre arriba a les onze. Jo, des de les 10’30 estic estirada al llit intentant posar-me catxonda amb tota la pornografía que em surti gratis a la Tablet. A les 10’55 em dutxo la patata amb un nou oli de gust de menta i escalforeta premeditada. A les 11’10 ja s´ha acabat tot. Mire´l que satisfet!
Sempre arriba a les onze. Jo, des de les 10’30 estic estirada al llit intentant posar-me catxonda amb tota la pornografía que em surti gratis a la Tablet. A les 10’55 em dutxo la patata amb un nou oli de gust de menta i escalforeta premeditada. A les 11’10 ja s´ha acabat tot. Mire´l que satisfet!
La teva vida  també seria una merda si t´haguessis rendit,
si t´haguessis  cregut que això era  el que tocava, el que  et mereixies , si t´haguessis conformat  en fixar-te només en  l´espantós conjunt Primavera-Verano que avui
porta la Laia, si t´haguessis  cregut la
mentida de que els  teus  fills et salvarien la vida.
Un simple , anònim i proscrit Whatsapp enmig d´una  festa  tan avorrida 
i previsible com nosaltres  ha fet sentir-te viva.
Ha escrit: Estàs molt guapa Helena! 
Wish- JESS  KLEIN
DESIG
Em vas portar al
Restaurant del Xef Gaston.
Em vas  dir que podía demanar  el que jo volgués,
Em vas  regalar els millors  seients pel teatre,
per  veure aquella My Fair Lady” que els  critics tan elogiaven,
fins i tot em  vaig aprendre els noms dels actors.
Els nostres  amics estaven 
al nostre  menjador,
tu deies  que la meva Intel.ligència devia venir
de  tu.
Però la  festa es va acabar. Era hora de que marxessin
I de que ens  quedessim tu I jo sols,
aleshores tot va  canviar.
Només feies  que cridar-me 
i cagar-te  en mi,
els  plats 
voleiaven…
Això va fer que
el  meu desig es tornés fred i trist,
aquesta ira
sobtada  només  feia créixer en mi la por
de tot allò que  estava 
amagat dins teu.
Vaig  intentar durament no descomposar-me,
com una nena  que només intenta sobreviure.
Mama… Des del  dia que ell I jo ens vàrem  trobar
he  intentat mantenir viu el meu  desig…
És una  medicina molt difícil d´empassar( no només
pel pacient)
si no per  aquell que només  fa que obrir la  botella .
Però aquesta  enfermetat 
és  real  i això t´alleuja una mica
No cal recordar  velles 
ferides que jo  encara m´he
de  curar
Per aturar  aquesta sagnia.
Potser  si em trec 
l´embenat  i el deixo a l´aire
perque tothom ho vegi,
Potser será aquest  l´acte d´amor que  tu i jo estem necessitant.
Només feies  que cridar-me 
i cagar-te  en mi,
els  plats 
voleiaven…
Això va fer que
el  meu desig es tornés fred i trist,
aquesta ira
sobtada  només  feia créixer en mi la por
de tot allò que  estava 
amagat dins teu.
Vaig  intentar durament no descomposar-me,
com una nena  que només intenta sobreviure.
Mama… Des del  dia que ell I jo ens vàrem  trobar
he  intentat mantenir viu el meu  desig…
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario