Aquesta tardor és una
época de fer i desfer maletes.-
Avui n´he agafat
una i l´he posada a dalt de tot de l´amari, on ningú la destorbi.
Ningú pot arribar tan
alt però alhora ja no viatjarà mai més .
La vida en si és contradictòria.
Qui no ho són
contradictoris són els LULUC, m´encanten i m´emocionen, són els meus dos discs de
capçalera per amainar les aigües quan baixen braves
La meva petita maleta
He empaquetat la meva petita maleta,
És de color marró i ribetejada de blaus,
Una que vas fer servir tu, una vegada,
I que és una d´un joc de quatre
Que van de la més gran a la més
petita,
Però que totes haurien d´estar
juntes.
He empaquetat la meva petita maleta,
És de color marró i ribetejada de blaus,
Una que vas fer servir tu, una vegada,
La gran era pels teus
vestits,
I la més petita de totes per les
teves sabates.
Eren massa grosses per fer-les servir jo.
Si hagués de viatjar ara
A algun lloc nou
Podría allunyar-me d´alguns sentiments
Que ara mateix no puc afrontar?
He empaquetat la meva petita maleta ,
Amb el seu agafador vell, usat, i gastat
Que encara porta la marca
De la teva mà forta,
La puc sentir cada
vegada que l´agafo,
Just ara sóc capaç
De portar-la d´un lloc a un altre.
Si hagués de viatjar ara
A algun lloc nou,
Trobaria una nova llar
O només un altre espai buit?
Ara mateix no puc viatjar
A cap lloc nou,
Et portaré amb mi a qualsevol
lloc on vagi,
Et portaré a tu
I a la meva petita maleta
No hay comentarios:
Publicar un comentario