THE WHOLE OF THE MOON

Jo parlava d´ales. Tu simplement  vas volar.

Més música

les dues cançons següents van ser fetes amb quaranta anys de diferència.- La primera és un clàssic de clàssics, el Moondance del Van Morrison de 1970. No cal traduïr-la perque la lletra és molt fàcil . És simplement magistral.
L´altra és una cançó "diferent"- EL Limit to your love(James Blake).
 La seva història es remonta a una  lectura que vaig fer el diumenge a un diari que la titllava de "sublim". Encuriosit vaig anar a  buscar-la. La primera  vegada que la vaig escoltar em va semblar horripilant però noi, ha anat calant a poc a poc i no puc parar d´escoltar-la . Em retracto humilment. La seva sensualitat minimalista és extraordinària. Aviso! doneu-li més d´una oportunitat.

There´s a limit to your love.-Like a waterfall in slow motion, like a map with no ocean

DESITJO VEURE´T AVIAT- HERMAN DÜNE

Uuummm!.-  com  m´agraden els Herman Düne, i ademés són actuals.

No ens  hem d´anclar en el passat perque avui dia  es  fan coses molt i molt bones com  aquesta.

Recordo quan vaig estar a  Galway. La imatge  que  tinc gravada és la d´una noia  en un pub que va  cantar gairebé a capella  el Moondance del Van Morrison  que em va emocionar.

Presenteixo un cap de setmana  farcit de sol i de molta música  per traudir( la primera la  referida del lleó de Belfast)

A la meva  ma l´Infussion d´Iris de Prada, un perfum de dona que em trastoca.

Que no s´acosti ningú que no  responc.

Àngels, go!!!!!

I WISH I COULD SEE YOU SOON(HERMAN DÜNE)

Et vaig haver de  deixar a Galway, però penso en tu cada  dia,

pel matí i per  la tarda. Desitjo veure´t aviat.

Quan  vaig  escoltar  la teva  veu  em vaig sentir  molt bé.

Era  com si no   m´hagués deixat res en el meu cervell.

Era  com estar a la  platja de Rockaway en el mes de juny.

Desitjo veure´t  aviat.

No tenia  cap mena d´intenció de trobar-te nena

Tenia milions de coses per  fer.

Però vas atravessar el meu cor  amb un harpó. Desitjo veure´t aviat.

Vinga  àngels!

Quan temps podràs  estar sense  veure-la?

A mi  m´agradaria quan abans millor

Creus  realment que ella t´esperarà?

No sé que  dir-vos i tampoc hi puc fer-hi res

Ara estic atravessant el mar  i em pregunto si m´esperarà

O si trobarà un altre  per omplir el buit.- Desitjo veure´t aviat.

Si m´esperes una mica, estimada amiga, fins que  vingui a donar-te la mà.-

Seríem  com els  insectes que surten dels capullos.

Ja saps que desitjo veure´t aviat

No fa  gaire  que  em sento així. Per fi  tinc  algú a qui trobo a faltar,

Sota el sol, sota la lluna, desitjo veure´t aviat

Vinga  àngels!

Quan temps podràs  estar sense  veure-la?

A mi  m´agradaria quan abans millor

Creus  realment que ella t´esperarà?

No sé que  dir-vos i tampoc hi puc fer-hi res

Ara estic atravessant el mar  i em pregunto si m´esperarà

O si trobarà un altre  per omplir el buit.- Desitjo veure´t aviat.

Una anècdota verídica

Divendres passat, en el sopar del gimnàs, va passar el següent : a l´hora dels postres, quan tota la distribució de la taula s´havia trencat i tothom estava xerrant amb els que  menjant  havien quedat massa lluny  en va haver-hi un (que ja ens vam cuidar nosaltres de tenir-lo ben lluny perque no ens donés la vara) que es va apropar a una magnífica xavala que ens havia repetit durant el sopar que tenia un dia en el que estava física i mentalment esgotada.

Donç bé, com que jo personalment( per haver-lo  patit en calçotets)  ja li conec els rotllos infantiloides, ridículs i fora de to de l´individu, els vaig estar observant. És una persona educada i va estar aguantant com una campiona , però en un moment  de la conversa ens va mirar i en els seus ulls hi va escriure un “salveu-me i la ronda la pago jo”. Amb l´excusa d´anar a fer un cigarro  la vaig convidar a  sortir a les afores, on estàvem tots els apestats. Ella es va excusar amablement i va venir amb nosaltres  deixant-lo allà tirat perque anés a buscar a un altre primo.

Aquests són els fets talment com van passar. No hi ha res més a explicar.

Ara bé , la sorpresa la vaig tenir ahir al matí. Havíem acabat de fer abdominals amb el psicòpta de torn que es creu que tenim la flexibilitat  de la Comanecci, quan se m´apropa. Jo l´ignoro  i el maltracto subtilment tant com puc per poder continuar amb la meva rutina d´exercicis. A ell, com que és tonto, li és igual. M´aborda i em diu: Ei Enric ho sento per haver-te xafat la guitarra  amb l´xxxx. Va voler parlar amb mi però al final ni tu ni jo vam tenir sort, és massa dura.

Jo encara flipo.

Avui els explicava els fets a altres companys que també l´han patit i encara ara s´estan engargossant de riure amb l´aigua de la dutxa. Un esperpent sublim.

Però va cometre un error que ha fet  que  no tingui cap repar moral en escriure l´aventura. En un moment em va dir la paraula sacrílega: POBRE( o el seu diminutiu POBRET) , no ho recordo bé. De fet ho vaig pensar després. En aquell moment prou feina tenia en trobar alguna metáfora o ironia en el que havia dit abans de pensar de que era un idiota rematat.

I avui venint en el tren ( i després de veure algún exemple  més a la feina) he pensat en els perdona-vides, persones que acostumen a tenir el pitjor que es pot tenir, una mica d´intel.ligència (evidentment auto-hiperbolitzada) amb un nul sentit de l´auto-crítica. Els seus contertulis habituals  o bé solen ser com ells( conjunt de sol.liloquis) o bé gent que els pugui adorar i alabar sense discusió possible. Aprendre i comprendre són paraules proscrites en el seu vocabulari.

A mi quan els factors que predominen són  l´amabilitat, la bondat i la tendresa em tenen guanyat per sempre.- Però  que sapiguen tots els burros que  alguna  vegada m´han dit “pobret” que , o bé m´he deixat guanyar  conscient de les seves limitacions mentals, o que encara els espero perque siguin prou valents  per jugar amb mi de tu a  tu( a les esquenes  no s´hi val) i  cal dir que no sóc un rival gens  fácil.

Però que no s´amoïnin, si els  seus  arguments són  més vàlids i consistents que els meus, no tindré  cap repar en felicitar-los, perque segur que  hauré après alguna cosa

Runaway

I aquesta me la dedico a mi mateix  perque si, perque  aquesta cançó em fa ballar mentre  faig footing( deuen pensar que  estic  sonat... bé potser una mica jajaja)
Quan llegeixo la lletra, encara m´agrada més. Un nigger amb un parell d´ous  si senyor....
let´s dance boys!!!
It´s so sexy!!!!

You been puttin´up with my shit just way too long... baby i got a plan, run away as  fast  you  can... ohhhh yeahhhh

Maria Taylor

Aquesta  cançó ja la tinc traduïda al bloc.
Dedicada  a la Princesa d´Alexandria que  avui  fa anys...
Moltes, moltes felicitats.

A riure que són quatre dies. Tot es sempre molt més fàcil...

Per molts anys petita

Avui el nostre  bebé  fa vint anys , i avui ens  tindrà a tots amb ella.

No en faltarà ni un. No han  faltat mai.

No sabrà perquè es  bufen les  espelmes  ni sabrà si li queda bé el preciós vestit verd que li regalarà  la seva àvia.

Entonarà amb nosaltres el “per molts  anys”  i això la farà riure.

I   el seu  somriure  farà néixer  tots els petons.

Els millors petons  que ningú  hagi pogut escriure mai.