jueves, 3 de febrero de 2011

Una anècdota verídica

Divendres passat, en el sopar del gimnàs, va passar el següent : a l´hora dels postres, quan tota la distribució de la taula s´havia trencat i tothom estava xerrant amb els que  menjant  havien quedat massa lluny  en va haver-hi un (que ja ens vam cuidar nosaltres de tenir-lo ben lluny perque no ens donés la vara) que es va apropar a una magnífica xavala que ens havia repetit durant el sopar que tenia un dia en el que estava física i mentalment esgotada.
Donç bé, com que jo personalment( per haver-lo  patit en calçotets)  ja li conec els rotllos infantiloides, ridículs i fora de to de l´individu, els vaig estar observant. És una persona educada i va estar aguantant com una campiona , però en un moment  de la conversa ens va mirar i en els seus ulls hi va escriure un “salveu-me i la ronda la pago jo”. Amb l´excusa d´anar a fer un cigarro  la vaig convidar a  sortir a les afores, on estàvem tots els apestats. Ella es va excusar amablement i va venir amb nosaltres  deixant-lo allà tirat perque anés a buscar a un altre primo.
Aquests són els fets talment com van passar. No hi ha res més a explicar.
Ara bé , la sorpresa la vaig tenir ahir al matí. Havíem acabat de fer abdominals amb el psicòpta de torn que es creu que tenim la flexibilitat  de la Comanecci, quan se m´apropa. Jo l´ignoro  i el maltracto subtilment tant com puc per poder continuar amb la meva rutina d´exercicis. A ell, com que és tonto, li és igual. M´aborda i em diu: Ei Enric ho sento per haver-te xafat la guitarra  amb l´xxxx. Va voler parlar amb mi però al final ni tu ni jo vam tenir sort, és massa dura.
Jo encara flipo.
Avui els explicava els fets a altres companys que també l´han patit i encara ara s´estan engargossant de riure amb l´aigua de la dutxa. Un esperpent sublim.
Però va cometre un error que ha fet  que  no tingui cap repar moral en escriure l´aventura. En un moment em va dir la paraula sacrílega: POBRE( o el seu diminutiu POBRET) , no ho recordo bé. De fet ho vaig pensar després. En aquell moment prou feina tenia en trobar alguna metáfora o ironia en el que havia dit abans de pensar de que era un idiota rematat.
I avui venint en el tren ( i després de veure algún exemple  més a la feina) he pensat en els perdona-vides, persones que acostumen a tenir el pitjor que es pot tenir, una mica d´intel.ligència (evidentment auto-hiperbolitzada) amb un nul sentit de l´auto-crítica. Els seus contertulis habituals  o bé solen ser com ells( conjunt de sol.liloquis) o bé gent que els pugui adorar i alabar sense discusió possible. Aprendre i comprendre són paraules proscrites en el seu vocabulari.
A mi quan els factors que predominen són  l´amabilitat, la bondat i la tendresa em tenen guanyat per sempre.- Però  que sapiguen tots els burros que  alguna  vegada m´han dit “pobret” que , o bé m´he deixat guanyar  conscient de les seves limitacions mentals, o que encara els espero perque siguin prou valents  per jugar amb mi de tu a  tu( a les esquenes  no s´hi val) i  cal dir que no sóc un rival gens  fácil.
Però que no s´amoïnin, si els  seus  arguments són  més vàlids i consistents que els meus, no tindré  cap repar en felicitar-los, perque segur que  hauré après alguna cosa

No hay comentarios:

Publicar un comentario