AVALANCHE-LEONARD COHEN

Feia dies que no parlava del vell Leonard. Serà que plou. Ja sabeu...

Avalanche és una  cançó no gaire coneguda del canadenc  però és un poema sensacional que parla de l´orgull, de la redempció, de la  caiguda i  del resorgiment.

De com un geperut( coneixent-me té la seva gràcia), un lisiat,  pot aprendre de les ferides.

I una  vegada ho ha aconseguit (pagui el preu o els kilos que  facin falta) , sentir-se orgullós , extremadament fort,  i veure com d´altres es distreuen en la més pura endogàmia, perdent el temps parlant i pensant en si mateixos, sense  cap objectiu per assolir.

AVALANCHE(ALLAU)LEONARD COHEN

Em vaig plantar davant d´un allau que  va  cobrir la meva ànima.

Ja no sóc aquell geperut que acostumaves a veure. Ara dormo sota una carena daurada.

Tu, que  vols conquerir el meu dolor has d´aprendre a servir-me bé

Esgarrapes el meu costat per accident quan baixes a buscar el teu or.

Aquest lisiat a qui tu vesteixes i alimentes, no es mor ni de gana ni de fred.

Ell no ha demanat la teva companyia. No ets el centre, el centre del món.

És veritat que estic en un pedestal però tu no m´hi vas fer pujar.

Les teves lleis no m´obliguen a agenollar-me despullat i grotesc

Jo mateix sóc el pedestal d´aquest geperut al que mires descaradament.

Tu, que vols conquerir el dolor has d´aprendre allò que em fa ser amable.

Les engrunes d´amor que m´ofereixes, són les  engrunes que jo he deixat enrera.

EL teu dolor no té cap mena de credencial aquí, és només l´ombra de la meva ferida.

He començat a desitjar-te, jo , que no sóc ambiciós.

He començat a preguntar per tu, jo, que no en tinc cap necessitat.

Tu dius que t´has allunyat de mi  però puc sentir molt aprop el teu alè.

No et vesteixis amb aquells draps per mi, jo sé que tu no ets pobre

I  no m´estimis d´una manera tant ferotge quan saps que no estàs segura

                                      Ara et toca a tu estimar, estimada. Jo vaig vestit amb la teva carn.