D´entrada dire que aquesta paròdia no està basada en fets reals. Ho dic per no ferir susceptibilitats i que em vegin en segones, terceres i quartes interpretacions. M´agrada imaginar situacions i escriure-les. Res més.
És veritat que algú s´hi pot sentir identificat amb el que escric de la mateixa manera que jo m´identifico amb parts, frases i moments de les cançons que escolto.
Però d´antuvi, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidencia.
***********
Moltes vegades quan es parla (parlem) amb amics, obviem la presencia de l´objecte , normalment de la nostra decepció, de la nostra ira.
són els pobres fantasmes als que ningú els hi ha donat l´opció d´escoltar, de plantar cara , defensar-se i rebatre les acusacions a les que està sotmès dictatorialment, donç l´objectivitat no és la norma comú.
***************
Aquesta és una representació al.legòrica, com diría Dante.
Amic 1.- Què tal, com estàs?
Amic 2.- Estic bé.
Fantasma.- La pregunta és tonta .Només s´ha de veure com remou el café amb cara de psicoterapeta argentí quan la única intel.ligència que coneix és la manera en com engreixar panxa.- Mare Déu si aquesta lumbrera ha d´ajudar-nos!!!!!
Amic 1.- No, no t´estàs bé, per això he volgut fer un café amb tu.
Fantasma.- Geni, que ets un geni.
Amic 2.- No, en sèrio, estic bé.
Fantasma.- vinga, arrenca que m´avorreixo.
Amic 1.- Sé que no estàs bé i que tens problemes.
Fantasma: Ups!! Ara em toca a mi!!!!
Amic 2.- No se què li passa. Fa temps que només discutim..
Fantasma.- això no es estrictament correcte. Simplement callo i no parlo. Ara he après una nova acepció del verb discutir: “dícese de la acción de no decirle que tiene razón”
Amic 1.- Jo ja sabia que això passaria!
Fantasma.- Tu no sabies una merda, però estàs encantat en poder-te lluir. Per “saber” s´ha de passar nen. A tu t´agradaria que et passessin coses, però noi, no és el cas.
Amic 2.- Per què?
Amic 1.- perque no et convé, sou massa diferents
Fantasma .- Ahhhhh….., geni, geni geni.!!!!!
Amic 2.- Però l´estimo.
Fantasma.- Bé,abans de tu mateix i després de tu mateix. Si m´estimes perque em puteges.?
Amic 1.- Segur?
Fantasma.- UF, ja ha sortit el místic.- Calla i deixa que parli burro, que això m´interessa.
Amic 2.- Sembla que l´importin més altres que jo. Es la persona mes egoista del món
Fantasma.- Egoista? Si tingués de tu la mateixa benevolencia que tens amb aquest aprenent de vident, potser no aniria tant a la meva.
Amic 1.- Te´n recordes que ja t´ho vaig dir que passaria?
Fantasma.- Si ets tant bo com és que no t´ha contractat la Nasa i encara segueixes tallant pernils? Deixa d´una puta vegada de creure´t millor que Nostradamus! Que no veus que està plorant? Que no veus que a ningú l´importa el que tu penses?
Amic 2.- No se què fer per arreglar-ho!
Fantasma.- Jo tampoc peque.
Amic 1.- Potser no hi ha solució. Hauràs de passar aquest mal rato, jo estaré al teu costat, et recolzaré el que faci falta i començaràs una nova vida.
Fantasma.- Tranquil que el tindràs tot per tu. Hi havien moltes maneres de dir-me que no et queia bé o que em tenies enveja , però aquesta és la més cruel.
Amic 2.- Potser és el que hauria de fer. Seria el més lògic i raonable, segur que és el que més em convindria si fes cas a la raó. Però no és el que sento.
Amic 1.- Tu mateix però d´aquí un temps tornarem a tenir aquesta conversa. I jo estaré aquí pel que faci falta…..
Fantasma.- Torna John Wayne! Acompanya sempre al cor,com a molt intenta ensenyar-lo, però no t´atreveixis mai a contradir-lo. Idiota
Amic 2.- Ho sento, però l´estimo.
Fantasma.- jo també amor, segur que ens en sortim….
No hay comentarios:
Publicar un comentario