Coses que he pensat mentre tornava , observant a la gent i escoltant Dylan :
- Els moviments d´esquerres han fracassat sistemàticament perque al basar-se en la reforma social s´han oblidat sempre de que la reforma més important és la personal. Has de canviar a la gent perque aquesta pugui canviar la Societat i no al revés. Si no eduques els instints, la por que et fa ser cruel, l´orgull que et fa ser un déspota, el vencedor que sempre s´oblida dels vençuts, l´instint de posseir que et fa excloure, frenar la tendencia animal al lideratge de la força… Masses individualitats tan diferents( algunes d´elles dèbils i poc preparades emocionalment) i que les fan creure que són iguals entre elles, són , per definició, la base d´un edifici inconsistent.
- Fa temps que no conec a ningú realment interessant. Algun home o dona que em sedueixi per les seves idees( s´ha de ser un folla-mentes com deia l´Eusebio Poncela a Martin Hache, gran peli) i que sigui coherent en posar-les a la pràctica. També m´interessen, i molt, la gent que es mogui només pel cor, amb totes les virtuts i defectes transparents i a la vista. Algú que no l´importi de veritat ( no de boquilla) el que pensin els altres d´ell . Algun poeta que prefereixi la solitut a trair-se a si mateix.
- M´espanta la gent que l´única transgressió de la que està orgullos és la física. El beure més cerveses que ningú, ser més wai, portar les patilles impecables, trencar una farola, enfotre´s a la cara de tothom, fer-se tres forats a l´orella , dos al nas, un a la llengua i un altre a la figa per ser diferents.
- També m´acollonen els que parlen amb despreci dels altres sense haver passat primer per l´auto crítica més severa i exigent
No hay comentarios:
Publicar un comentario