jueves, 24 de febrero de 2011

Coses que he pensat en el tren de tornada

Coses que he pensat mentre tornava , observant a la  gent i escoltant Dylan :
-          Els moviments d´esquerres han fracassat sistemàticament  perque al basar-se en la reforma social s´han oblidat sempre de que la reforma més important és la personal. Has de canviar a la gent perque aquesta pugui  canviar la Societat i no al revés. Si no eduques els instints, la por que et fa ser cruel, l´orgull que et fa ser un déspota, el vencedor que sempre s´oblida dels vençuts, l´instint de posseir que et fa excloure,  frenar la tendencia animal al lideratge de la força… Masses  individualitats   tan diferents( algunes d´elles  dèbils i poc preparades emocionalment)   i que les fan creure que són iguals entre elles, són , per definició, la base d´un edifici inconsistent.

-          Fa temps  que no conec a ningú realment interessant. Algun home o dona que em sedueixi per les seves idees( s´ha de ser un folla-mentes com deia l´Eusebio Poncela a Martin Hache, gran peli) i que sigui coherent en posar-les a la pràctica. També m´interessen, i molt, la gent que es mogui només pel cor, amb totes les virtuts i defectes  transparents i a la vista. Algú que no l´importi  de veritat ( no de boquilla) el que pensin els altres d´ell . Algun poeta que prefereixi la solitut a trair-se a si mateix.

-          M´espanta la gent  que l´única transgressió  de la que està orgullos és la  física. El beure més cerveses que ningú, ser més wai, portar les patilles impecables, trencar una farola, enfotre´s a la cara de tothom, fer-se tres forats a l´orella , dos al nas, un a la llengua i un altre a la figa per ser diferents.

-          També m´acollonen els que parlen amb despreci dels altres sense  haver passat primer per l´auto crítica més severa i exigent

No hay comentarios:

Publicar un comentario