Ara no, però conec molt bé aquesta sensació de catarsi.
He recordat què sentia i ha sortit aquesta miniatura
A qui estigui trist
Tristesa és un retorn
que es posposa,
un ser-hi sabent el nom,
una marca inpronunciable,
un fusell carregat de tot,
sentir-nos indesxifrables,
buits de temps i por,
tenint sense tenir,
amor sense amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario