domingo, 13 de febrero de 2011

A qui estigui trist

Per desgràcia, avui mateix, sé que alguns amics meus estan tristos.
Ara no, però conec molt bé aquesta sensació de catarsi.
He recordat què sentia i ha  sortit aquesta miniatura


A qui estigui  trist

Tristesa és un retorn
que es posposa,
un ser-hi sabent el nom,
una marca inpronunciable,
un fusell carregat de tot,
sentir-nos indesxifrables,
buits de temps i por,
tenint sense tenir,
amor sense amor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario