REACCIONS IL.LÒGIQUES
Sóc de signe capricorn i com a característica essencial de les cabres cornudes porto impresa l´anàlisi i la fredor en totes les coses que penso i faig.
També em deixo portar per la intuició com a primer punt de partida i després comprovo si les seves peces encaixen en el desemvolupament lògic. És un mètode, vàlid com qualsevol altre, però en aquest cas és el meu.
Tinc la percepció de que aquest serà un any terrible per molts als que estimo, i això em té agobiat. Efectivament fa dos anys que arrosseguem la maleïda crisi i a alguns amics i familiars meus ja fa mesos que l´atur ha trucat a les seves portes, i cada dia és un dia menys perque s´acabi.
Entenc que en una primera fase impera la decepció i el desconcert, fins i tot la vergonya, pair i afrontar una situació anormal. Toca recomposar-se moralment i això porta un temps… Però a partir de la que situació és ineludible i el temps s´allarga, cal reformular projectes i estratègies i immediatament portar-les a terme .
I és aquí on crec que la majoria d´ells s´estan equivocant de mig a mig. Alguns han distret els mesos tancats a casa; descansant de l´atropellament moral, fent coses de casa pendents, arreglant papers, preparant currículums, maleint els anteriors jefes, aprofitar per anar al metge i trastejar gran part del dia per internet com si aquesta fos la panacea o el manà que cau del cel. Mitja hora a les pàgines laborals i tres hores al facebook….
Estic segur que si fessin un estricte i rigorós examen de consciència conclourien de que han fet molt poques útils per sortir d´aquesta situació . Està comprovat empíricament que trobar feina per internet és gairebé tan improbable com que et toqui la loteria. També està de sobres provat que és il.lusori que, en els temps que corren, pretenguis que algú et vingui a buscar o se´n recordi de tu mentre estàs a casa compadint-te. La única solució possible és sortir a trinxeres, al camp de batalla. Fer de buscar la feina la teva feina vuit hores al dia. Donar la cara, que et vegin, que et sentin.. una primera intuició personal val més que un milió de currículums…
Però m´estic trobant amb molt d´orgull, molta por i , perque no dir-ho, molta vagància i molt poca auto-exigència que sobreposen a la responsabilitat de tirar endavant als seus fills, la seva família.
La lluita és l´única cosa que justifica una derrota.
L´orgull ens cega moltes coses bones que ens han passat i moltes de les que han de pervindre.
Podeu dir que és molt fàcil parlar des de l´altre cantó del riu. No us ho nego. No sóc tant soberbi com per predir que jo actuaria segur d´una altra manera. Però això, ara i avui, és el que penso.
No hay comentarios:
Publicar un comentario