LES MIRADES PROBABLES

Les mirades probables

Recents investigacions empíriques  han demostrat que tots els  homes pateixes  greus problemes de vista. Tots, sense  excepció. Es veu que  ademés de les tres dimensions conegudes ( pels de la Logse: alto-largo-ancho), n´hi ha una que desconeixem: la dimensió probable.

M´explicaré.   Quan un home va pel carrer i creua  la vista amb  algú del seu mateix gènere ho atribueix a una  simple coincidència  física dels camps visuals . Normalment  ho fa  perque  s´interposa  amb alguna  cosa que  si que li ha creat un interès important: una  dona, un aparador de  roba  esportiva  o la portada de tots els diaris que   els  quiosquers planten a la porta dels seus establiments  i que  ens ofereixen amable  i gratuïtament.

Què diuen els nostres ulls?: Fuig que estorbes!

Els curiosos i desconfiats    són una  espècie  mascle   hiper-evolucionada  donç  han assolit una  fita: Si algú els mira   primer es pregunten : - és a mi? i després dissimuladament  es  giren per  veure què carai miraven.

 Però amb les dones  les coses  canvien.

En els  encreuaments mascles-femelles  , nosaltres  analitzem: tia bona, tia lletja. La segona la descartem d´entrada( Recordeu que mai pensarem, en aquest estadi de la relació, si és o no  una bona persona) . En  una tia bona, el que primer  farem será  focalitzar i concentrar el nostre punt de mira en alguna part concreta , no perque siguem  uns  sortits , sino perque  som  de camp de visió  com les  curtes d´un cotxe . Els genis masculins més  absoluts serán capaços de mirar-les als ulls,  medir el tempo, i fixar-se  en si interessaves o no. Si no interesses, que és el més probable, tens  via lliure: Quan  hagi passat gira´t  i mira-li el cul!.

Amb elles  la cosa  canvia. Primer de  tot , son  uns genis  receptors. Saben perfectament que són observades. Quantes  vegades heu sentit a una dona  dir: - m´ha repassat de dalt a baix/ no ha deixat de mirar-me les tetes o el cul…. Que un  home  pugui dir  això  és …impossible.

En el contraatac  són més demolidores: En el primer segon analitzen les tevés possibilitats  físiques, en el segon determinen  si vas  net o  brut, en el tercer analitzen com vas  vestit i amb el vestit anlitzen la  teva capacitat económica i a partir d´aquesta quins  ambients  freqüentes  i a on podries portar-les de vacances. En el quart i definitiu segon t´etiqueten: el 99%  o sóm ignorats o som víctimes, l´1% restant és  DROGA….

Els encreuaments de  vista femella al quadrat és com anar a la  guerra del Vietnam. En un primer estadi prehistòric revisen puntualment marca, model , talla, preu, i botiga d´orígen de  tota la  roba que porten les contrincants. Posteriorment   la contraposen amb  la seva  a veure quina reacció química resulta: Si guanyen aixequen el cap per sobre les espatlles, dibuixen un mig somriure i perden la seva  mirada en l´horitzó. Si perden , empetiteixen els  ulls, ajunten rabiosa però dissimuladament els llavis i musiten  cap a dintre: guarra!

  En una  etapa més complexa poden  llegir el pensament, situacions que  es poden  donar 

- Aquelles dues que  creuaven el semàfor amb el nen  petit vestit de Catimini parlaven de mi….

- Aquella tia sap  alguna  cosa que jo no sé o té o ha tingut una cosa que jo no tinc i sap que vull..

-  Aquella bruixa ha parlat de mi( i sempre malament) a  les  seves  amigues….

- Ho sap  tot el poble….

- Em té ràbia , fet que en el fons  m´alegra perque  el sentiment és mutu, però em puteja no saber el perquè…. Uf, uf, uf…

I nosaltres incauts que vivim en la inopia, aliens a  tanta profunditat, ja no sabem  si simplement són paranoies degudes a l´extrema complexitat del seu cablejat  neuronal, o el  pitjor de tot, que  tinguin raó.