martes, 8 de febrero de 2011

UN CLÀSSIC ENTRE CLÀSSICS-KNOCKIN´ON HEAVENS DOOR

Quan era més jove  somiava  que quan m´enterressin sonés aquesta  cançó.
Eren tonteries. Ara simplement si m´he de morir que  sigui quan  més tard millor.


Trucant a les portes del cel( Knockin´on heaven´s door-Bob Dylan)

Mare, treu-me aquesta insignia. Ja no em serveix de  res.
S´està fent  fosc, massa  fosc perque els meus ulls hi puguin veure.
Em sento com si  estigués trucant a les portes del  cel,
trucant a les portes del cel.
Mare, enterra les meves  pistoles. Ja no les podré disparar mai  més
Aquell gran núvol negre esta caient sobre mi
Em sento com si  estigués trucant a les portes del  cel,
trucant a les portes del cel

No hay comentarios:

Publicar un comentario