Ens enganya, ens debilita i sobretot ens confon, ens fa equivocar-nos en la percepció de les coses. Ni nosaltres som tan bons ni potser els altres són tan dolents. Tal volta seria millor que en parlessim una mica de tot plegat.
Gran cançó del Bruce. Val més sempre anar junts.
Si jo em quedés enrera.
Vam dir que caminaríem junts
nena, passés el que passés.
Que si quan arribés el crepuscle ens perdíem en el camí
O que mentre caminàvem una mà anava per lliure,
Jo et vaig dir que t´esperaria
però si fos jo qui es quedés enrera, espera´m tu a mi.
Vam jurar que viatjaríem l´un al costat de l´altre,
que ens ajudaríem a anar al mateix ritme
però les passes dels amants són tan diferents...
Jo et vaig dir que t´esperaria
però si fos jo qui es quedés enrera, espera´m tu a mi.
Tots somiem amb un amor veritable i etern
Però tu i jo sabem el que aquest món ens pot fer.
Així que deixem clars els nostres camins
Perque l´altre els pugui veure
Jo et vaig dir que t´esperaria
Jo et vaig dir que t´esperaria
però si fos jo qui es quedés enrera, espera´m tu a mi.
Hi ha un riu molt bonic a la vall d´aquí davant.
Allà, sota l´enramada del roure estarem junts.
Si ens perdem l´un a l´altre
A les ombres dels arbres al capvespre.
Jo segur que t´esperaré
Però si sóc jo qui es queda enrera
espera´m tu a mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario