domingo, 27 de febrero de 2011

Si jo em quedés enrera

De vegades el dolor ens aïlla, és tan cabron que ens fa quedar-nos sols amb ell.
Ens  enganya, ens debilita i sobretot ens confon, ens  fa equivocar-nos en la percepció de les coses. Ni nosaltres som tan bons  ni potser els altres són tan dolents. Tal volta seria millor que en parlessim una mica de tot plegat.
Gran cançó del Bruce. Val més sempre anar junts.

Si jo em quedés enrera.

Vam dir que caminaríem  junts
nena, passés el que passés.
Que si quan arribés el crepuscle ens perdíem en el camí
O que mentre caminàvem una mà anava per lliure,
Jo et vaig dir que t´esperaria
però si fos jo qui es quedés enrera, espera´m tu a mi.

Vam jurar que  viatjaríem l´un al costat de l´altre,
que ens ajudaríem a anar al mateix ritme
però les passes dels amants són tan diferents...
Jo et vaig dir que t´esperaria
però si fos jo qui es quedés enrera, espera´m tu a mi.

Tots somiem amb un amor veritable i etern
Però tu i jo sabem el que aquest món ens pot fer.
Així que deixem clars els nostres  camins
Perque l´altre els pugui veure
Jo et vaig dir que t´esperaria
però si fos jo qui es quedés enrera, espera´m tu a mi.

Hi ha un riu molt bonic a la vall d´aquí davant.
Allà, sota l´enramada del roure estarem junts.
Si ens perdem l´un a l´altre
A les ombres dels arbres al capvespre.
Jo segur que t´esperaré
Però si sóc jo qui es queda enrera
espera´m tu a mi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario