Raul Malo-Cold cold heart

Una mica d´història:

Una de les influències més grans que  ha tingut la musica popular americana  va ser Hank Williams. Va morir jove, als  29 anys. Tenia  l´espina bífida oculta, fet que li ocasionava molts dolors que el van fer  refugiar en la  droga i l´alcohol. Tot i la seva curta  vida va publicar més de  400 senzills( a principis dels anys  50 no hi havien Lps) i ha estat versionat per tot quisqui.

Recordo que el Leonard,  a la cançó Tower of song, cantava: Li vaig preguntar a Hank Williams, com de sol es sent un a la torre de la cançó? Hank Williams hasn´t answered yet, responia....

El Van Morrison i la  filla del Jerry Lee Lewis el van versionar al Cd You Win Again i el Dylan va patrocinar un disc homenatge " Timeless"  en el que li cantaven, ademés del propi Bob, el Keith Richards, la Sheryl Crow, el Johnny Cash i la Lucinda  Williams entre d´altres.

Aquesta última   versionava el Cold Cold Heart en un registre molt diferent al que fa el Raul Malo, líder dels Mavericks i que us he penjat abans...

Personalment, la  cançó que més m´agrada del Hank es l´immortal "I´m so lonesome i could cry", de la que  recordo una versió gairebé a capella que  van fer els Cowboy Junkies  al seu primer disc. Tremenda.

Els seus dos nets, el Hank Williams III i la Holly Williams encara corren per aquest món, a les carreteres interestatals del mig oest...

Billy Joel cantava "only the good die young".... El Hank no està al club dels "27" però els outsiders tenen això, que ni quan es moren segueixen cap regla.