Avui no ha estat un dia agradable. Algú pot pensar que hauria d´estar content perque he aconseguit el que volia, però la veritat és que no em sento així... ni molt menys
La decisió que hem pres és la correcta, la lògica, la que s´escau en un acte de responsabilitat. Això és obvi.
Però res d´això hagués passat si no haguessin començat primer amb insidies, comportaments deslleials amb els companys, mentida rera mentida....
Quan un persegueix un objectiu es creu que el "todo vale" no tindrà una contrapartida. L´ ambició és legítima però , des de el moment que un fa trampa, defensar-se també es converteix en lícit.
La rectitud és un camí lent, potser massa lent i tot. Pot arribar a desesperar quan veus que els trepes no tenen ni manies ni escrúpols per aconseguir els seus objetius, però què carai, pots dormir amb la consciència tranquila....
Quan jo vaig fer la meva primera i única entrevista de treball , la primera setmana d´abril de 1994, quan el meu jefe em va dir que començava a treballar el següent dilluns vaig estar temptat d´amagar-li un fet important que podria decantar la seva decisió.
En aquell moment però va prevaldre l´educació que havia rebut dels meus pares i abans de que em digués que si li vaig dir que si em contractava corria el perill que al cap de sis mesos( i ja fixe) hagués de marxar a fer la mili.
El meu jefe( no m´ho ha dit mai però crec que agraïnt la meva sinceritat) em va contestar( i ho tinc gravat a foc en el meu cor) que sempre s´ha d´estar a les verdes i a les madures..
Aquell gest de "senyorio" va fer que la meva lleialtat la tingués per sempre, i ara que s´acosta el final, puc assegurar-vos que mai he fet el més mínim gest per trair-la.
Potser és que des de aleshores no crec en les estratègies i si en la força de l´honestedat, de la intuíció, de dir només el que sents, no el que volen sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario