Era dimecres a la tarda, però no eren les cinc. No un dimecres com de tants i quants ja no recordo.
M´hi vaig presentar mig destartalat, recordant a la companya que havia deixat sola a la Notaria lidiant amb un empresari curt de vocabulari i impertinent que no tindria prou valentia per reconèixer que darrera d´un "TINC PRESSA" no hi havia res mes que un nou ric cregut i prepotent a qui la seva solvència econòmica li havia fet oblidar l´educació , el saber estar i la paciència.
No l´havia avisada , però d´alguna manera subliminal, sabia que segur se´n sortiria. Una dona intel.ligent és una màquina perfecta per fer el que vulgui.
Hores abans m´havien preguntat si estava nerviós. El meu "no" no era un "no" arrogant, ni tan sols un d´aquells que només aspira a que el deixin sobreviure tranquil. Era un "no" merament estadístic.
La meva memòria no va saber trobar cap episodi recent que acabés amb pitades , sorna, mofa, i/o volada de tomaqueres suïcides.
Tampoc era un discurs polític. Sóc un mentider, però no tant.
I no havien convidat a l´anormal de l´Eva-Risto, que al treure´s l´Eva s´havia quedat sense la seva única part aprofitable, la de dona, fet que el convertia en completament rrrrrruc.
La meva integritat física i emocional estava donç ,garantida.
A l´entrar a la sala vaig poder comprovar que a banda dels subornats, els embaucats, els incauts, els innocents , els despistats i els embruixats per la malèfica publicitat de la meva editora, no hi havia a la vista cap caixa de tomàquets. Uf, vaig respirar....
El protocol manava que em sentessin a la trona i que em deixessin sol amb el jo i la seva petita criatura, jugant a camp obert, sense dríblings i amb la porteria buïda....
Però si alguna cosa he après en aquests anys és que jugar sol és inútil i immensament avorrit.
I aleshores el rei es va voler perdre. El rei no va voler ser rei. Va voler canviar els vassalls per amics, els que ja tenia i els que acabava de tenir. Va voler vendre la seva corona per un somriure. Va voler canviar el seu palau per tendresa.
Diu la llegenda que ho va aconseguir. Però els llibres d´història no parlen de la gent afortunada.
Perdoneu però no m´he presentat. Sóc l´Anastàsia, fill de Calella, adoptat per Badalona.
Un dia em van fer rei. El mateix dia vaig abdicar.
Em van regalar un Tigreton.
Ara sóc feliç.
cançons traduïdes al català de Leonard Cohen,Bob Dylan, Tom Waits, U2, REM, Cowboy junkies,Josh Ritter. poemes propis, prosa irònica, reflexions, anecdotari
sábado, 31 de marzo de 2012
martes, 27 de marzo de 2012
Cohen a l´Octubre
Tenia pensat penjar aquest video perque el trobo realment excel.lent...
Miro les meves composicions videogràfiques i em sento profundament avergonyit. Però diuen que el que fa el que pot no està obligat a més... Diuen
Donç bé , la noticia de que el proper 3 d´octubre actuarà el vell Leonard a Barcelona m´ha servit com l´excusa perfecta per gaudir d´aquesta meravella....
Com informació adicional us diré que les entrades es posen a la venda aquest divendres als punts habituals, que els preus van dels 45 al 110 euros i que la banda serà exactament la mateixa de fa 2 anys amb la incorporació d´un violinista( una gran noticia per augmentar la seva sensualitat)
Veig com puja altra vegada el sarcasme i la ironia... que wai,,,,,
domingo, 25 de marzo de 2012
I´LL TELL MY MA-VAN MORRISON
Diuen que a Prada i al meu fill petit aquesta cançó els hi dóna bon rotllo...
La genètica es mostra d´una manera imperial a les nostres vides.
Al meu fill gran ( com al seu pare) li agraden les rosses i que un nano amb deu anys et demani una cançó del Van Morrison promet de debò.
Quan ell llegeixi la traducció i vegi que el protagonista de la cançó es diu com ell, fliparà.
Només em queda que donar les gràcies a la mare que els va parir.
La genètica es mostra d´una manera imperial a les nostres vides.
Al meu fill gran ( com al seu pare) li agraden les rosses i que un nano amb deu anys et demani una cançó del Van Morrison promet de debò.
Quan ell llegeixi la traducció i vegi que el protagonista de la cançó es diu com ell, fliparà.
Només em queda que donar les gràcies a la mare que els va parir.
viernes, 23 de marzo de 2012
Five Room Love Story-Cowboy Junkies
Per mi és una de les cançons més belles que conec. La història d´un vellet que es dedica a decorar les parets de l´habitació amb tot allò que agradava i importava a la seva esposa.
Si aquesta cançó no us fa estremir és que hi ha alguna cosa que no funciona.
De veritat, disfruteu-la......
Si aquesta cançó no us fa estremir és que hi ha alguna cosa que no funciona.
De veritat, disfruteu-la......
Habitació nº 5.- Una història d´amor
(Cowboy Junkies)
La vaig trobar a l´Església un diumenge al vespre,
no va ser un dissabte a la nit.
Ella cantava l´Ave Maria amb poca gràcia
i fora de temps, però estava bé!.
Mentre ella posava una moneda a la safata
que jo aguantava davant d´ella
li vaig demanar que es casés amb mi.
Hi ha una cor de cartolina
per cada vegada que em vas dir: T´estimo.
Una estrella pintada per cada secret que vam compartir
Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic
Perque eren importants per tu.
Escolto les seves converses i els veig com s´intercanvien
tots els seus antiquats “negres i blancs”
amargats i abatuts
parlen de com la vida els ha enganyat
com vells boxejadors comparant-se les ferides.
I jo, tot el que recordo, era un somriure
cada matí quan marxava a treballar
i una espatlla en la que recolzar-me
sempre disposada i ben capaç
i totes aquelles nits que ens passavem
sentats i parlant a la taula de la cuina
Hi ha una cor de cartolina
per cada vegada que em vas dir: T´estimo.
Una estrella pintada per cada secret que vam compartir
Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic
Perque eren importants per tu.
L´habitació nº 5 es va fer més forta per la ruptura i la curació
dels dos cors que ells hi protegien dintre .
Ara només queda un sol cor adolorit
que va col.locant peces i pintant aquestes parets
amb els records de tot allò que va ser real.
Hi ha una cor de cartolina
per cada vegada que em vas dir: T´estimo.
Una estrella pintada per cada secret que vam compartir
Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic
Perque eren importants per tu.
jueves, 22 de marzo de 2012
Una petició- And I love her-Beatles
Absolutament res.
Tot es basa en la creació de moments i per qui me l´ha demanat i per qui va destinada en neixerà un de preciosament íntim.
Per això va néixer aquest bloc, perque només som els moments que sentim.
Que Déu tingui misericòrdia d´aquells que planifiquen el seu cor.
Un petó per tots dos, gràcies per deixar-m´hi formar part
HARD TO EXPLAIN-Cowboy Junkies
Aquest mes els Junkies treuen un nou Cd el 4art en 2 anys.... La que us tradueixo és del disc "Pale Sun" i és una autèntica delicia.-
Una veu de vellut acaronada pel blues... tremendament sensual...La Gran MARGO TIMMINS
Que l´amor és dur d´explicar???? Bé, suposo que si
Però no explicar-lo( encara que d´entrada pugui semblar una assegurança contra la feblesa ), és una bomba que acabarà esclatant.
Si ho fa dintre no hi haurà ningú que pugui ajudar-te.
Si ho fa enfora, segur que la seva força serà desproporcionada
Tornem a posar-nos en marxa!!!!!!
Hard to explain
( Cowboy Junkies)
Dur d´explicar
Si no és una cosa
Jo et dic que sempre és una altra
Em pregunto perquè vaig començar
a tractar-te com una mena de germà
L´amor és dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Serà el guany d´algú altre.
Algunes vegades l´amor és una pastilla amarga
que ens l´hem de prendre tal com ve
Algunes vegades l´amor és la cosa més dolça
I de vegades és simplement dolor.
Oh, és dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Serà el guany d´algú altre.
Els meus problemes van començar quan et vaig trobar
Però va ser aleshores quan vaig construir el meu món al voltant teu
I ara la meva vida no és fácil
Jo pensava que això era el que es suposava que
Una dona havia de fer.
Ja veus és dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Será el guany d´algú altre.
Vaig anar a veure el meu doctor
Perque em pensava que tenia un forat al cor
Però ell em va dir: nena no em facis perdre el temps
Perque un home es va trastocar
Vas tu i et trastoques també
És dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Será el guany d´algú altre.
L´amor és dur d´explicar
Farà que oblidis el teu nom
Et posarà de volta i mitja.
Farà que desitgis que mai t´haguessin trobat
lunes, 19 de marzo de 2012
JA HA ARRIBAT TEMPS DE MERCURI
Senyores i Senyors... ja el tenim aquí... Uf. No us podeu ni imaginar lo content que estic.
Aquest llibre és un "jo " petit a les vostres mans. Si necessiteu que us faci riure , plorar i estimar a algú allà estarà, ben vestit i llest per servir. No us fallarà.
M´ha emocionat la il.lusió que us ha fet a vosaltres, les infinites mostres d´apreci, suport i complicitat que he rebut
Gràcies us les tinc que donar a tots però ara, just nascuda la criatura, permeteu-me que només en doni dues : a Prada per fer-me saber estimar i a la Roser per ser simplement ella, la meva segona mama, la meva amiga....
Tot el que ens estimen i tot el que nosaltres estimem és l´únic patrimoni que realment importa.
El proper dia 28 a les 6 de la tarda , presentaré a la criatura a la societat LA BADALONENSE , carrer Sant Anastasi nº 14 al costat de la Plaça de l´Ajuntament de BADALONA.
US ESPERO
Aquest llibre és un "jo " petit a les vostres mans. Si necessiteu que us faci riure , plorar i estimar a algú allà estarà, ben vestit i llest per servir. No us fallarà.
M´ha emocionat la il.lusió que us ha fet a vosaltres, les infinites mostres d´apreci, suport i complicitat que he rebut
Gràcies us les tinc que donar a tots però ara, just nascuda la criatura, permeteu-me que només en doni dues : a Prada per fer-me saber estimar i a la Roser per ser simplement ella, la meva segona mama, la meva amiga....
Tot el que ens estimen i tot el que nosaltres estimem és l´únic patrimoni que realment importa.
El proper dia 28 a les 6 de la tarda , presentaré a la criatura a la societat LA BADALONENSE , carrer Sant Anastasi nº 14 al costat de la Plaça de l´Ajuntament de BADALONA.
US ESPERO
sábado, 10 de marzo de 2012
Bob Dylan- I´ll remember you- i una mica de xerrera
Prada em diu( en un to crític) que cada dia m´estic tornant més selectiu.
El que passa però és que crec que és just i necessari premiar la diferència.
En el sac del "respecte universal" hi hem embotit a masses ganduls que només es dediquen a mirar , analitzar i sobretot criticar el que fan els altres. Gent que viu dels altres, que les seves emocions son veure i sentir les emocions dels altres, jutjar-les, menystenir.les, enriure´s .-..
Recordo una preciosa escena de la peli "Els Descendents" de l´ Alexander Payne en la que un Clooney extremadament trist feia veure a la "millor amiga " de la seva dona lo patètic que era que l´aventura de la seva amiga fos l´única cosa que donés emoció a la seva vida....
Això passa a nivell particular. Tot allò del que es parla els hi passa als altres.... la nostra vida deu ser refotudament perfecta....
I a nivell general acollona l`èxit que tenen els programes i revistes que parlen de la vida dels altres. Puc entendre , per allò del glamour, que es revisin les històries de reines, princeps i princeses.. però no puc arribar entendre perque poden arribar a interessar les històries de quatre matats que gairebé no saben parlar, ni pensar, i que els tanquen en una habitació durant un mes, els envien a una illa a passar gana o els
porten de festa amb algú més subnormal que ells.
Només se m´acut una resposta a aquesta indecència. Sóc igual de patètic que ells però amb l´avantatge de que ningú ho sap.....
Per això no m´interessen ni els paràsits que en mengen, ni els cabells on habiten...
L´altre dia , quan corria la mitja, vaig veure a molta gent que animava, que esperonava , que era essencialment positiva...
És del que es tracta. Si no pots fer o no vols fer una cosa, però saps que aquesta cosa es sana, bona i positiva , per petita que sigui, APLAUDEIX-LA, ADMIRA-LA.
El progrés el fem els que fem coses poc trascendentals... els que es passen una tarda traduint una cançó del Bruce i la pengen perque estigui a l´abast de tothom, els que munten una conferència en la que hi assistiran quatre gats, els que agafen els nostres fills i els ensenyen a jugar a basket, els que s´atreveixen a posar el seu nom a un poema que parli de l´amor.....
Si Prada, sóc selectiu.... molt selectiu.... però la gent a la que he escollit per perdre el meu temps val molt, molt la pena ....
Va haver.hi un ianqui( crec) que un dia va voler compartir la seva afició amb Bob Dylan per tot el món i va crear una web que aglutinava tots els links que dia a dia li feien arribar de tot el món sobre el vell jueu de Minessota. Entre aquests links n´hi han hagut quatre de meus, i ara hi va el cinquè...
Pot semblar una parida, però estic super orgullós que hi hagin hagut 683 americans, 193 britànics, 132 alemanys, 74 canadencs, 47 italians, 39 russos i 27 grecs, que entre d´altres, han vist les cançons de Dylan traduïdes al nostre estimadissim català.
Com diu el meu nou jefe: tota totxana fa paret.
El que passa però és que crec que és just i necessari premiar la diferència.
En el sac del "respecte universal" hi hem embotit a masses ganduls que només es dediquen a mirar , analitzar i sobretot criticar el que fan els altres. Gent que viu dels altres, que les seves emocions son veure i sentir les emocions dels altres, jutjar-les, menystenir.les, enriure´s .-..
Recordo una preciosa escena de la peli "Els Descendents" de l´ Alexander Payne en la que un Clooney extremadament trist feia veure a la "millor amiga " de la seva dona lo patètic que era que l´aventura de la seva amiga fos l´única cosa que donés emoció a la seva vida....
Això passa a nivell particular. Tot allò del que es parla els hi passa als altres.... la nostra vida deu ser refotudament perfecta....
I a nivell general acollona l`èxit que tenen els programes i revistes que parlen de la vida dels altres. Puc entendre , per allò del glamour, que es revisin les històries de reines, princeps i princeses.. però no puc arribar entendre perque poden arribar a interessar les històries de quatre matats que gairebé no saben parlar, ni pensar, i que els tanquen en una habitació durant un mes, els envien a una illa a passar gana o els
porten de festa amb algú més subnormal que ells.
Només se m´acut una resposta a aquesta indecència. Sóc igual de patètic que ells però amb l´avantatge de que ningú ho sap.....
Per això no m´interessen ni els paràsits que en mengen, ni els cabells on habiten...
L´altre dia , quan corria la mitja, vaig veure a molta gent que animava, que esperonava , que era essencialment positiva...
És del que es tracta. Si no pots fer o no vols fer una cosa, però saps que aquesta cosa es sana, bona i positiva , per petita que sigui, APLAUDEIX-LA, ADMIRA-LA.
El progrés el fem els que fem coses poc trascendentals... els que es passen una tarda traduint una cançó del Bruce i la pengen perque estigui a l´abast de tothom, els que munten una conferència en la que hi assistiran quatre gats, els que agafen els nostres fills i els ensenyen a jugar a basket, els que s´atreveixen a posar el seu nom a un poema que parli de l´amor.....
Si Prada, sóc selectiu.... molt selectiu.... però la gent a la que he escollit per perdre el meu temps val molt, molt la pena ....
Va haver.hi un ianqui( crec) que un dia va voler compartir la seva afició amb Bob Dylan per tot el món i va crear una web que aglutinava tots els links que dia a dia li feien arribar de tot el món sobre el vell jueu de Minessota. Entre aquests links n´hi han hagut quatre de meus, i ara hi va el cinquè...
Pot semblar una parida, però estic super orgullós que hi hagin hagut 683 americans, 193 britànics, 132 alemanys, 74 canadencs, 47 italians, 39 russos i 27 grecs, que entre d´altres, han vist les cançons de Dylan traduïdes al nostre estimadissim català.
Com diu el meu nou jefe: tota totxana fa paret.
LAND OF HOPE AND DREAMS-BRUCE
Aquest video em posa els pèls de punta. En ell trobem una de les constants en la carrera del Boss que més m, han emocionat de sempre. Les ganes de lluitar, de tirar endavant passi el passi
Com diu un gran savi:
LA FE SEMPRE SERÀ RECOMPENSADA
Oh yeahhh.
Com diu un gran savi:
LA FE SEMPRE SERÀ RECOMPENSADA
Oh yeahhh.
jueves, 8 de marzo de 2012
GOD IS GOD- STEVE EARLE
Feia molt temps que volia traduir aquesta cançó. La va escriure fa temps el gran Steve Earle per la Joan Baez i el propi Steve l´ha recuperat pel seu últim Cd.
Hi ha una frase que m´agrada molt " vaig rebre la benedicció de que cada dia a la terra és una altra oportunitat qte tenim de fer les coses bé"
Últimament amb els meus tractes amb Déu he sortit bastant malparat. Però com diu la cançó, Déu és Déu.
Per la meva part, intentaré continuar fent-ho el millor que sàpiga i pugui
Hi ha una frase que m´agrada molt " vaig rebre la benedicció de que cada dia a la terra és una altra oportunitat qte tenim de fer les coses bé"
Últimament amb els meus tractes amb Déu he sortit bastant malparat. Però com diu la cançó, Déu és Déu.
Per la meva part, intentaré continuar fent-ho el millor que sàpiga i pugui
Déu és Deu
( God is God- Steve Earle)
Jo crec en les profecies,
Alguna gent veu coses que no tothom pot veure
I una vegada, en un instant, ells ens passen el secret a tu i a mi.
Jo crec en els miracles
Alguna cosa que crema en els arbres i en els matolls
Tots podem aprendre a cantar les cançons que canten els àngels
Jo crec en Déu, però Déu no sóc jo.
He viatjat arreu del món
He estat a poderoses muntanyes
He observat la natura salvatge
I mai he vist una línea a la sorra o un diamant a la pols
I és així quan el nostre destí es desplega
Cada dia que passa estic segur de menys coses
Fins i tot els meus diners em diuen
que és en Déu en qui tinc que confiar
Jo crec en Déu, però Déu no es nosaltres
Oh Déu, pel meu senzill enteniment,
No importa quin nom et posi
Realment crec que el nom no té cap importància
He rebut la benedicció
De que cada dia a la terra és una altra oportunitat
Que tenim de fer bé les coses
Deixa que aquesta petita llum que tinc
Deixa que aquesta petita llum que tinc
Brilli i s´enfronti a l´obscuritat
És només una altre lliçó
Potser algú està mirant i es pregunti pel que tinc
Potser és aquesta la raó per la que estic aqui a la terra
Potser no,,,Però jo crec en Déu.
I Déu és Déu
domingo, 4 de marzo de 2012
La mitja, The national and Bruce
Avui he fet la mitja del meu poble.
Dijous em va donar la paranoia i m.hi vaig apuntar sense haver entrenat en asfalt només que els meus divendres amb l´Andres per Montjuic.
42 anys i 1'46h,,,, estic molt i molt content
Recordo que l´última que vaig fer va ser la de Mataró el mes de desembre de 2010, en plena hecatombe ... però de tot se,n surt. No m´he dedicat a cremar ponts... he intentat cuidar als que han volgut continuar amb mi.
Aquesta setmana ja tindré Temps de Mercuri a les meves mans... el primer que faré quan el tingui serà agafar.me un dia de festa per celebrar-lo amb els meus... ells i jo ens ho mereixem.....
El 28 el presentarem a Badalona i després tot seguirà el seu curs.
No podem viure de l, història.L´hem de crear
un dels meus grups preferits són els The National.... els grans mestres del matís, del punteig precís i delicat, salvatge i tendra alhora.
Aquest matí pel meu litoral ells i en Bruce han corregut amb mi, sentint el vent de cara, orgullosos de l´esforç , de tirar sempre endavant
Dijous em va donar la paranoia i m.hi vaig apuntar sense haver entrenat en asfalt només que els meus divendres amb l´Andres per Montjuic.
42 anys i 1'46h,,,, estic molt i molt content
Recordo que l´última que vaig fer va ser la de Mataró el mes de desembre de 2010, en plena hecatombe ... però de tot se,n surt. No m´he dedicat a cremar ponts... he intentat cuidar als que han volgut continuar amb mi.
Aquesta setmana ja tindré Temps de Mercuri a les meves mans... el primer que faré quan el tingui serà agafar.me un dia de festa per celebrar-lo amb els meus... ells i jo ens ho mereixem.....
El 28 el presentarem a Badalona i després tot seguirà el seu curs.
No podem viure de l, història.L´hem de crear
un dels meus grups preferits són els The National.... els grans mestres del matís, del punteig precís i delicat, salvatge i tendra alhora.
Aquest matí pel meu litoral ells i en Bruce han corregut amb mi, sentint el vent de cara, orgullosos de l´esforç , de tirar sempre endavant
lambchop-Mr M,
els sibarites de la tendresa estem d, enhorabona.
Kurt Wagner ha tornat, tan discretament trist com sempre
Quan les caricies son les teves paraules
Quan el teu silenci i és la millor manera de protegir.la
Quan el millor que té només tu ho has sabut veure
Quan estimar.la és la millor feina que pots tenir
Kurt Wagner ha tornat, tan discretament trist com sempre
Quan les caricies son les teves paraules
Quan el teu silenci i és la millor manera de protegir.la
Quan el millor que té només tu ho has sabut veure
Quan estimar.la és la millor feina que pots tenir
Suscribirse a:
Entradas (Atom)