sábado, 31 de marzo de 2012

UN TIGRETÓN A BADALONA

Era dimecres a la tarda, però no eren les cinc. No un dimecres com de tants i quants ja no recordo.

M´hi vaig presentar mig destartalat, recordant  a la companya que  havia deixat sola a la Notaria lidiant amb un empresari  curt de  vocabulari i impertinent que  no tindria prou valentia  per reconèixer que darrera d´un "TINC PRESSA"   no hi havia  res mes que  un nou ric cregut i prepotent a qui la seva  solvència econòmica li havia fet oblidar l´educació , el saber estar i la paciència.

No l´havia avisada , però d´alguna manera  subliminal, sabia que segur se´n sortiria. Una dona  intel.ligent és una màquina perfecta per fer el que vulgui.

Hores abans m´havien preguntat si estava nerviós. El meu "no" no era un "no" arrogant, ni tan sols un d´aquells que només aspira a que el deixin  sobreviure tranquil. Era un "no" merament estadístic.

La meva memòria no va saber trobar cap episodi  recent que  acabés amb pitades , sorna,  mofa,  i/o volada  de tomaqueres suïcides.

Tampoc era un discurs polític. Sóc un mentider, però no  tant.

I no  havien convidat a l´anormal de l´Eva-Risto, que al treure´s l´Eva s´havia quedat sense la seva única part  aprofitable, la de dona,   fet que el convertia en completament rrrrrruc.

La meva integritat física i emocional estava donç ,garantida.

A l´entrar  a la sala vaig poder comprovar que a  banda  dels  subornats, els embaucats, els incauts, els innocents , els despistats i els embruixats per la malèfica publicitat de la meva editora, no hi havia  a la vista  cap caixa de tomàquets. Uf, vaig respirar....

El protocol manava que em sentessin a la trona i que em deixessin sol amb el jo i la seva petita criatura, jugant a  camp obert, sense dríblings i amb la porteria buïda....

Però si alguna cosa  he après en aquests anys és que jugar sol és inútil i immensament avorrit.

I aleshores  el rei es va voler perdre. El rei no va voler ser rei. Va voler canviar els vassalls per amics, els que  ja tenia i els que acabava de tenir. Va voler vendre  la seva corona per un  somriure. Va voler  canviar el seu palau per tendresa.

Diu la llegenda que ho va aconseguir. Però els llibres d´història no  parlen de la gent afortunada.

Perdoneu però no m´he presentat. Sóc l´Anastàsia, fill de Calella, adoptat per Badalona.

Un dia  em van fer rei. El mateix dia  vaig abdicar.

Em van regalar un Tigreton.

Ara sóc  feliç.


martes, 27 de marzo de 2012

Cohen a l´Octubre


Tenia pensat penjar aquest video perque  el trobo realment  excel.lent...

Miro les meves composicions  videogràfiques  i em  sento profundament avergonyit. Però diuen que el que  fa  el que  pot no està obligat  a  més... Diuen

Donç bé , la noticia  de que el proper 3 d´octubre  actuarà el vell  Leonard a  Barcelona m´ha servit com l´excusa perfecta per  gaudir  d´aquesta meravella....

Com informació adicional  us  diré  que  les entrades es posen a la  venda aquest  divendres als  punts habituals, que els preus  van dels  45 al 110 euros i que la  banda serà exactament la  mateixa  de   fa  2 anys  amb  la incorporació d´un violinista(  una gran  noticia  per  augmentar la seva sensualitat)

Veig com  puja  altra  vegada  el sarcasme i la ironia...  que wai,,,,,



domingo, 25 de marzo de 2012

I´LL TELL MY MA-VAN MORRISON

Diuen que a Prada i al meu fill petit aquesta  cançó els hi dóna bon rotllo...

La genètica es mostra d´una manera imperial a les nostres vides.

Al meu fill gran ( com al seu pare) li agraden les rosses i que  un nano amb deu  anys et demani una cançó del Van Morrison promet de debò.

Quan ell llegeixi la traducció i vegi que  el protagonista de la  cançó es diu com ell,  fliparà.

Només em queda que donar les gràcies a la mare que els va parir.


viernes, 23 de marzo de 2012

Five Room Love Story-Cowboy Junkies

Per mi és una de les cançons més belles que conec. La història d´un vellet que es dedica a decorar les parets de l´habitació amb tot allò que  agradava i importava a la seva esposa.
Si aquesta cançó no us  fa estremir és que hi ha alguna cosa que no funciona.
De veritat, disfruteu-la......

Habitació nº 5.- Una història d´amor
(Cowboy Junkies)

La vaig trobar a l´Església un diumenge al vespre,
no va ser  un dissabte a la  nit.
Ella cantava l´Ave Maria amb poca gràcia
i fora de temps, però estava bé!.
Mentre ella posava una moneda a la safata
que jo aguantava davant d´ella
li vaig demanar que es casés amb mi.

Hi ha una cor de cartolina
per cada vegada que em  vas dir: T´estimo.
Una estrella pintada per cada secret que vam compartir
Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic
Perque eren importants per tu.

Escolto les seves converses i els veig com s´intercanvien
tots els seus antiquats “negres i blancs”
amargats i abatuts
parlen  de com la vida els ha enganyat
com vells boxejadors comparant-se les ferides.

I jo, tot el que recordo, era un  somriure
cada matí quan marxava a treballar
i una espatlla en la que recolzar-me
sempre disposada i ben capaç
i totes aquelles nits que ens  passavem
sentats i parlant a la  taula de la cuina

Hi ha una cor de cartolina
per cada vegada que em  vas dir: T´estimo.
Una estrella pintada per cada secret que vam compartir
Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic
Perque eren importants per tu.

L´habitació  nº 5 es va fer més forta per la ruptura i la curació
dels dos cors que ells hi protegien dintre .
Ara  només queda un sol cor adolorit
que va col.locant peces i pintant aquestes parets
amb els records de tot allò que va ser real.

Hi ha una cor de cartolina
per cada vegada que em  vas dir: T´estimo.
Una estrella pintada per cada secret que vam compartir
Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic
Perque eren importants per tu.

jueves, 22 de marzo de 2012

Una petició- And I love her-Beatles

Què importa si jo sóc més dels Rolling que dels  Beatles?
Absolutament res.
Tot es basa en la  creació de moments i per qui me l´ha demanat  i per qui  va destinada en neixerà un de preciosament íntim.
Per això va néixer aquest  bloc, perque només som els moments que sentim.
Que Déu tingui misericòrdia d´aquells que planifiquen el seu cor.

Un petó  per  tots dos, gràcies per deixar-m´hi formar part

HARD TO EXPLAIN-Cowboy Junkies


Aquest mes els Junkies treuen un nou Cd el 4art en 2 anys.... La que us  tradueixo és del  disc "Pale Sun" i és una  autèntica  delicia.-

Una veu de  vellut acaronada pel blues... tremendament sensual...La Gran MARGO TIMMINS

Que l´amor és dur d´explicar???? Bé, suposo  que  si

Però no explicar-lo( encara que d´entrada  pugui semblar una assegurança contra la  feblesa ), és una bomba que  acabarà  esclatant.

Si ho fa dintre no hi haurà ningú que  pugui  ajudar-te.

Si ho fa enfora, segur que la seva  força serà desproporcionada

Tornem a posar-nos en marxa!!!!!!





Hard to explain
( Cowboy Junkies)

Dur d´explicar

Si no és una cosa
Jo et dic que sempre és una altra
Em pregunto perquè vaig començar
a tractar-te com una mena de  germà

L´amor és dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Serà el guany d´algú altre.

Algunes  vegades l´amor és una pastilla amarga
que ens l´hem de prendre tal com  ve
Algunes  vegades l´amor és la cosa més dolça
I de vegades és simplement dolor.

Oh, és dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Serà el guany d´algú altre.

Els meus problemes  van començar quan et vaig trobar
Però va ser aleshores quan vaig construir el meu món al voltant teu
I ara la  meva  vida no és  fácil
Jo pensava que això era el que es suposava que
Una dona havia de  fer.

Ja veus és dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Será el guany d´algú altre.

Vaig anar a  veure el meu doctor
Perque em pensava que tenia un  forat al cor
Però ell  em va dir: nena no em facis perdre el temps
Perque un home es va trastocar
Vas tu i et trastoques  també

És dur d´explicar.
Sé que la meva pèrdua
Será el guany d´algú altre.

L´amor és dur d´explicar
Farà que oblidis  el teu nom
Et posarà de volta i mitja.
Farà que desitgis que mai t´haguessin trobat


lunes, 19 de marzo de 2012

JA HA ARRIBAT TEMPS DE MERCURI

Senyores i Senyors... ja el  tenim aquí... Uf. No us podeu ni imaginar lo content  que estic.

Aquest llibre és un "jo " petit a les vostres mans. Si necessiteu que us  faci riure , plorar  i estimar a  algú allà  estarà,  ben vestit i llest per servir. No us  fallarà.

M´ha emocionat  la il.lusió que us ha fet a vosaltres, les infinites mostres d´apreci, suport i complicitat que he rebut

Gràcies  us les  tinc que donar a tots    però ara, just nascuda  la criatura,  permeteu-me  que només en doni dues : a Prada per fer-me saber estimar i a la  Roser per ser simplement ella, la meva segona mama, la meva  amiga....

 Tot el que ens  estimen i tot el que nosaltres estimem és l´únic patrimoni que realment importa.


 El proper  dia  28  a les  6 de la tarda , presentaré   a la criatura  a  la societat LA  BADALONENSE , carrer Sant Anastasi nº 14 al costat de la Plaça de l´Ajuntament de BADALONA.

US ESPERO

sábado, 10 de marzo de 2012

Bob Dylan- I´ll remember you- i una mica de xerrera

Prada em  diu( en un to crític) que  cada  dia  m´estic tornant més selectiu. 

El que passa però  és que crec que és just i necessari premiar la diferència.

En el sac  del "respecte universal"  hi hem embotit a masses  ganduls que només es  dediquen a  mirar , analitzar i sobretot criticar el que  fan els  altres. Gent que  viu dels altres, que les seves emocions  son veure i sentir  les emocions dels altres, jutjar-les, menystenir.les, enriure´s .-..

Recordo  una  preciosa  escena de la peli "Els Descendents" de l´ Alexander Payne  en la que un  Clooney extremadament  trist  feia  veure  a la "millor amiga " de la  seva  dona lo patètic  que era que l´aventura de la seva amiga  fos l´única cosa que donés emoció a la seva  vida....

Això passa a nivell particular. Tot allò del que es parla els hi passa als altres.... la nostra  vida deu ser refotudament  perfecta....

I a nivell general acollona l`èxit que tenen  els programes  i revistes que parlen de la vida dels  altres. Puc entendre , per allò del  glamour, que es revisin les  històries de reines, princeps i princeses.. però no puc arribar entendre  perque poden arribar a  interessar les històries de quatre matats  que  gairebé no saben parlar, ni pensar, i que els  tanquen en una  habitació durant un mes, els  envien a una illa a passar gana o els
porten de festa amb algú més  subnormal que ells.

Només se m´acut  una resposta a aquesta indecència. Sóc igual de patètic que ells  però amb l´avantatge de  que ningú ho sap.....

Per això no m´interessen ni  els paràsits que en mengen, ni els  cabells on habiten...

L´altre dia , quan corria la mitja, vaig veure a molta  gent que animava, que esperonava , que era essencialment positiva...

És del que es tracta. Si no pots  fer o no vols fer una cosa,  però saps que aquesta cosa es sana, bona i positiva ,  per petita  que sigui, APLAUDEIX-LA, ADMIRA-LA.

El progrés el fem els que fem coses poc trascendentals... els que es passen una tarda  traduint una  cançó del Bruce i la pengen perque  estigui a l´abast de  tothom, els que  munten una conferència  en la que  hi assistiran quatre  gats,  els que agafen els  nostres fills i els ensenyen a  jugar a  basket, els que s´atreveixen a posar el seu nom a un poema que  parli de l´amor.....

Si Prada, sóc  selectiu.... molt selectiu....  però la  gent  a la que  he escollit per perdre el meu  temps  val molt, molt la pena ....

Va haver.hi un ianqui( crec) que un dia va voler compartir la seva afició amb  Bob Dylan  per tot el món  i va crear una web que aglutinava  tots els links que dia a  dia li feien arribar de  tot el món sobre el vell jueu de Minessota. Entre  aquests  links  n´hi han  hagut quatre de meus, i ara hi  va el cinquè...

Pot semblar una parida, però estic super orgullós que hi hagin hagut 683 americans, 193 britànics, 132 alemanys, 74 canadencs, 47 italians, 39  russos  i 27 grecs, que  entre d´altres, han  vist les  cançons  de  Dylan traduïdes al nostre estimadissim  català.

Com diu el meu  nou jefe: tota totxana fa paret.

LAND OF HOPE AND DREAMS-BRUCE

Aquest video em posa els pèls de punta. En ell trobem una de les constants en la carrera del Boss que més m, han emocionat de sempre. Les ganes de lluitar, de tirar endavant passi el passi
Com diu un gran savi:
 LA FE SEMPRE  SERÀ RECOMPENSADA

Oh yeahhh.

jueves, 8 de marzo de 2012

GOD IS GOD- STEVE EARLE

Feia molt temps  que  volia  traduir  aquesta  cançó. La va escriure  fa temps  el  gran  Steve Earle  per la  Joan Baez  i el propi Steve l´ha  recuperat pel  seu últim Cd.

Hi ha una frase que m´agrada  molt   " vaig rebre la  benedicció de que  cada  dia  a  la terra és una altra oportunitat qte tenim de  fer les coses  bé"

Últimament  amb els  meus tractes  amb Déu  he  sortit  bastant malparat. Però com diu la cançó, Déu és Déu.

Per la meva  part, intentaré  continuar fent-ho el millor  que sàpiga i pugui




Déu és Deu
( God is  God- Steve Earle)

Jo crec  en les  profecies,
Alguna gent  veu coses  que no  tothom  pot veure
I  una vegada, en un instant, ells ens passen el secret a  tu i a mi.
Jo crec  en els  miracles
Alguna cosa que crema en els  arbres i en els matolls
Tots podem aprendre a  cantar les  cançons que canten els àngels
Jo crec  en Déu, però Déu no sóc jo.

He  viatjat arreu del món
He  estat a  poderoses  muntanyes
He observat la natura salvatge
I mai he vist una línea a la  sorra o un diamant  a la pols
I és així quan  el nostre destí es desplega
Cada dia  que passa  estic  segur  de menys  coses
Fins  i tot els meus  diners  em diuen
que és  en Déu  en qui tinc que  confiar
Jo crec   en Déu, però Déu no es nosaltres

Oh Déu, pel meu senzill  enteniment,
No importa  quin  nom  et posi
Realment crec  que el nom  no    cap importància
He rebut la  benedicció
De que  cada  dia  a la  terra és una altra  oportunitat
Que tenim de  fer     les coses
Deixa que aquesta  petita llum  que  tinc
Brilli i s´enfronti a  l´obscuritat
És només una altre lliçó
Potser algú està mirant  i es pregunti  pel que tinc
Potser és aquesta  la raó per la que estic  aqui a la  terra
Potser no,,,Però jo crec   en Déu.
I  Déu és Déu


domingo, 4 de marzo de 2012

La mitja, The national and Bruce

Avui he fet la mitja del meu poble.
Dijous em va donar la paranoia i m.hi vaig apuntar sense haver entrenat en asfalt només que els meus divendres amb l´Andres per Montjuic.
42 anys i 1'46h,,,, estic molt i molt content
Recordo que l´última que vaig fer va ser  la de Mataró el mes de  desembre de  2010, en plena hecatombe ... però de tot se,n surt.  No m´he dedicat a cremar ponts... he intentat cuidar als que han volgut continuar amb mi.
Aquesta setmana  ja tindré Temps de Mercuri a les meves  mans... el primer  que faré quan el tingui serà agafar.me un dia de festa per celebrar-lo amb els meus... ells i jo ens ho mereixem.....
El 28 el presentarem a Badalona i després tot seguirà el seu curs.
No podem viure de l, història.L´hem de crear


 un dels meus grups preferits són els The National....  els grans mestres del matís, del punteig precís i delicat, salvatge i tendra alhora.
Aquest matí pel meu litoral  ells i en Bruce han corregut amb mi, sentint el vent de cara, orgullosos de l´esforç , de tirar sempre endavant

lambchop-Mr M,

els sibarites de la tendresa estem  d, enhorabona.
 Kurt Wagner ha tornat, tan discretament trist com sempre
 Quan les caricies son les teves paraules
Quan el  teu silenci i és la millor manera de protegir.la
Quan el millor que té només tu ho has sabut veure
Quan estimar.la és la millor feina que pots tenir