Ho sento molt però tinc unes ganes enormes d´escriure. Deu ser que s´apropa l´inici de la 19ena temporada a la Notaria i me´n fartaré de Reials Decrets, hipoteques, herències i testaments…I tindré molt poc temps per mi. Uf… quin agobio!
Un petit conte
L´esquena difusa.( Per en Pere)
Deu euros per vint minuts. Tot va massa depressa i no puc evitar l´estratègia. En un menú de tres plats començaré per un entrant contradictori i civilitzat, un recordatori intrascendent de proeses absurdes. En el segon passarem a recitar-nos un present complaent i rutinari. Exagerarem les queixes i solventarem el món amb l´ingenuitat dels radicals.
Deixem els postres per propostes i promeses.
Amaga la cartera que pago jo. És així com acaben ara tots els contes.
Però tot allò que no t´he dit és encara més curt: T´estimo amic meu.
Vas marxant, i tot el que em queda de tu és la teva esquena difusa , entre la gent i altres contes.
Passat, present i futur, com el sol, la terra i la lluna que diu Paul Auster. Molt bona l'al·legoria de l'àpat.
ResponderEliminarm'hagués agradat dir.li i no pensar.ho. Ens callem masses coses importants
EliminarÉs veritat.
EliminarCertament els radicals són extremament ingenus, tot el que no siga deixar lloc a tothom i anar fent via així és d'una ingenuïtat que ha d'existir però que hem de conviure-hi. Cal que hi haja de tot i per tothom.
ResponderEliminarVicent
hem de trobar el punt mig entre els que callen com xaiets i els que cremen contenidors
EliminarM'agrada el joc de paraules amb conte i compte. Aquests dinars no tenen preu!
ResponderEliminarles bones persones, fins i tot les que no s´ho acaben de creure, guanyen en les distàncies curtes . moltes zenkius
EliminarI els clatells coneguts de les Ventafocs entre llops i dones amargues :)
ResponderEliminari molts Peter Pan impostors, bruixes ben plantades, i algun princep i princesa que encara estan dormint a Calgary
Eliminar