lunes, 17 de septiembre de 2012

La setmana del Sr Jinks

Bé nois( i nenes), aquesta setmana vull recuperar el meu amic Jinks de l´ostracisme
Si esteu tristos, o avorrits, o retallats en  general, o esteu tan zumbats que només penseu en la feina ,  aquí venen un parell de minutets fair-play que, si no us fan riure,  com a mínim no us faran agafar la katana.
I si l´agafeu que sigui per perseguir-me a mi ( us cardeu perque no em pilleu fixe) jejejeje( i no hehehe)
Ah.. i  els propers llençaments  ja tenen  títol, però no en tinc ni puta idea de res mes. Seran: “El Sr Jinks i el lloro Jambalaya” i “ El Sr Jinks amb el japo deprimit”
Aquest relat és una breu introducció


La setmana del Sr Jinks.-

En el meu mural, que no és del Media-market encara que  jo sigui tonto, he posat al Sr Jinks enganxat amb aquelles xinxetes modernes que tenen forma de pitorro.

 N´ hi he posat una lila a l´entrada dreta i una mandarina a l´ entrada esquerra, entre arrugues i plecs,   com un topògraf agafant les mides del Mojave.

Em retiro mig metre enrere, alguns dirien que per agafar perspectiva de l´ obra, però ho faig per focalitzar i convertir un empastifat de boira de colors en alguna cosa semblant a una foto.

Me les faig d'artista i reculo a la babalà. Quan m´ adono que estic fent l´ idiota enquadrant  al vent com un hortera, em dic :prou Bagué, que més enllà desfocalitzes.

Però en el més enllà trobo una puta xinxeta pitorro trempada que es tira  al meu peu descalç d´ artista amb la força de trenta viagres desnutrides.

M´ arronso a la pota coixa, busco un punt d´ equilibri, no el trobo, el perdo, em giro i enclasto el meu colze contra una  cantonera de marbre de caca-rara.

Torno a encongir-me. Ara sóc contorsionista. Canvio de trajecte  com gavina pepera. Amb l´ unica pota llarga de les tres que tinc  començo a patinar  amb la sabatilla  com improvitzat esquí. Sóc un artistaaaaaaaaa. De lloros a terra.

Atordit de vergonya, amb ganes de rematar-me abofetejant-me amb l´ altra sabatilla, em provo a veure si espatarrat encara focalitzo- I el veig allà com un marcianito amb somriure bleda post-coit.

Atzarós em musito: si, si, si  aquesta setmana tinc ganes de riure i et toca a tu  Jinks ser "el empleado del mes"(em fot un mal de collons el peu, el colze, la dignitat que em va parir i no tinc ganes de ser més enginyós).

Aixeco el cap i, desventurat,  em porto amb ràbia la mà al front, oblidant-me que hi tenia la sabatilla....

I dic: una foto , cabró, et vaig demanar una trista foto...

Mite´l  com riu el tòtil del Jinks amb una crispeta vermella, i dolça, com si portés una margarita  entre les dents.



20 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. plas...plas...plas, molt divertit!!
    Fas que el dia comenci amb somriures, que no és poc.
    Necessites una tireta?

    Bessets i bon dia!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Vaig fer-m´ho amb loctite i així aprofito per depil.lar-me.
      Ptns a ses Illes

      Eliminar
  3. Un personatge grotesc de primer ordre, en vull més!!!

    ResponderEliminar
  4. Aquesta col·lecció d'escrits em recorden les sèries tipus Geronimo Stilton, per l'èxit que tenen. En saps molt. Per a mi en canvi el sentit de l'humor no és el meu fort, me fas enveja!

    ResponderEliminar
  5. èxit no sé, tot és subjectiu, però que m´ho passo teta amb en Jinks, això t´ho puc assegurar.
    bàsicament es posar.li morro i deixar-se anar.
    petons

    ResponderEliminar
  6. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  7. Mentre el topògraf pren les mides del Mojave tu et treus del peu les viagres desnutrides i busques el camí seguint la gavina pepera el Sr. Jinks va rient per sota el nas i jo em preparo un cafe.
    Vinga noi que la ironia i el particular sentit de l'humor no t'abandonin mai, els domines a la perfecció

    ResponderEliminar
  8. Ja començava a ser hora que treiessis el Sr, Jinks d'aquest ostracisme injust en el que el tenies comdenat

    ResponderEliminar
  9. Caram! Si amb la introducció ja estàs tan estropellat no vull pensar com acabaràs el relat sinó vas amb compte!

    ResponderEliminar
  10. Jajajajajajajajaja.....
    No puc dir res més

    ResponderEliminar
  11. donç riure és una bona teràpia per tot

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. :0) El somriure no fa tantes potes de gall. I s'encomana...

      Eliminar