lunes, 3 de septiembre de 2012

Mark Knopfler-PRIVATEERING

Avui toca només un post de música.

Aquest  any 2012 els grans vells de la música  han tret o treuran properament un nou disc.

A principis d´any va venir el del Leonard Cohen, una meravella. Va  seguir un disc molt decent del Bruce, un excel.lent( com no podia ser d´una altra manera ) Tom Waits i un disc revisionista de grans clàssics americans del Neil Young.

A aquests hem d´afegir un nou Cd  a l´octubre del Van Morrison( No plan B) i l´esperat Tempest del Bob Dylan que, segons  les crítiques americanes que he llegit, serà  un altre clàssic,  i van.......

Però avui , en el  tren, el primer dia de  feina, he escoltat  d´una tirada les  20  cançons del nou Cd d´un  altre jove escocès . I ho he fet tot d´una  perque no n´hi havia ni una de  fluixa.

Es nota la influència Dylan per tot arreu. De fet , van  estar  girant  junts l´any passat ( quin cartell Dylan i Knopfler....uf) i  tornaran a estar plegats aquesta  tardor. El Mark ha tornat enrera , a les  arrels, al blues pelat, al  gran folk i a les balades més properes al Brothers in Arms  que jo recordo.

De veritat, no us el perdeu. Ara us deixo dues  cançons, que no són necessàriament les millors perque només l´he escoltat una vegada, però que si que identifiquen els dos  estils que predominen el disc... Blues i balades bonissimes.....

Tots passen dels  60 i estan en una forma tremenda, perque  la classe, el saber estar, l´honestedat, creure amb el que dius i dir-ho,  les ganes de treballar, de compartir , en  definitiva, la definició exacta de bellesa no té ni tindrà mai edat. Afortunadament.


La balada


EL Blues


5 comentarios:

  1. La balada m'agrada molt. Gran Mark Knopfler.

    ResponderEliminar
  2. No, l'art no té edat, és senzillament atemporal i de Mark Knofler i Chet Atkins tinc un vell cassette que el pose quan ja estic molt cansat de veure repetides les velles cançons, em donen alegria, és una mena de Cowntry o de folk amb molt de ritme i tipus balada, no, no tot és ritme, a mi me'n recorden als Simon & Garfunkel però més Cowntry.

    Bé et deixe per hui, des de València

    Vicent

    ResponderEliminar
  3. Me quedo con la balada. Mark Knopfler en estado puro!!!
    Ptnts,
    OCS

    ResponderEliminar
  4. Us ho repeteixo a tots, el disc és molt bo. Per cert Vicent jo també tinc el del Mark amb el Chet Atkins...bon gust

    ResponderEliminar