domingo, 30 de septiembre de 2012

Prada II-2

Diumenge a la tarda. Plou.
Els grisos s´estavellen contra la finestra en un estrany sense temps.
Amb mi està Silvio Rodriguez. La seva serenor és greu, intensa.
Surtis com surtis, petit poema, sigues sempre benvingut.


Prada II-2

Deixa´m els ulls sostinguts
en aquest marge incert
d´ imperis tossuts,
el fràgil desconcert.

La bellesa és un mur
construit de tots els cels,
tots els  resistents caiguts,
tots els com sense per què.

Deixa´m els ulls sostinguts!
Han de caure en aquest vers
per dir-los qui ets tu:
El silenci, desfet de mel.

20 comentarios:

  1. Un tàndem entre poema i cançó, que m'arriba endins i trasbalsa records i sentiments. És preciós, Enric!

    No és pas petit,
    és un espai immens
    aquell on tu no hi ets.
    I, sí, desfaig cada dia
    els teus silencis en mel.
    Per preservar sempre
    aquella bellesa
    que vam construir
    amb pólvores màgiques
    que convertien cada gest
    en lletres somiades.
    La bellesa, a voltes,
    és un horitzó
    que sembla inabastable.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El millor elogi que pot tenir un poema, sense cap dubte, es que d´ ell en surti un altre. Em sento un petit privilegiat.
      Moltissimes gracies Carme.

      Eliminar
  2. Magnífic poema. La cançó hi posa la cirereta. Gràcies, xiquet!

    ResponderEliminar
  3. Doncs t'ha sortit molt bé!
    I no és petit, el poema.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracies Gloria.
      Ah, per cert, amb els meus poemes pots fer el que vulguis sempre, no et caldran mai permisos.Ptns

      Eliminar
  4. El poema es molt bo, la canço li fa companyia junt amb el poema de la Carme i del pròleg. Segueix amb els teus PRADA.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No se qui te molta culpa de que escrrigui.....alguna friki de Badalona potser?

      Eliminar
  5. Una tanka de l'ANNA RISPAU
    Doll d'emoció
    xopa els teus cargols marins.
    Pell de somnis.
    Ferm batec de tendresa.
    Dia diàfan de llum.

    Anna Rispau i Falgàs.
    Es una magnifica poetessa

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Uix quins records!!!
      Quan feia vuite de basica, el Padre Herrero ens va posar com a deures que fessim una tanka.
      La seva nota va ser un simple Molt be¡
      Crec que aquest comentari es clau a la meva vida. Quina importancia que tenen els mestres!
      Ademes la recordo perfectament, com si fos ahir.

      Es deia ONADES

      Verges estoles
      trencant l´ alba
      amb blava tunica
      gronxant-se majestuoses
      cantant al sol ixent


      Petons reina

      Eliminar
  6. Doncs si, m´agarada, m´agrado molt... uf! ara que no ens escolta ningú et diré que disfrutis del moment, dels petits plaers, de la vida....
    un peto S.O.S.A

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ho celebro.I encara que ens escoltin es igual, sempre intentare disfrutar els moments, que son els que sempre es queden amb nosaltres.
      Si ets una dona et torno duplicat el peto. Si ets un home una forta abraçada.

      Eliminar
  7. Preciós el teu poema, ha sortit i molt bé...i la cançó, en Sívio és molt gran!

    Bessets!

    ResponderEliminar
  8. Hi Lluna!
    Hi ha versio que corre per internet que, com aquesta van fer junts el Pablo Milanes i el Silvio Rodriguez del YOLANDA.
    Nomes de pensar en aquesta canço se´m posen tots els cabells de punta.
    Gracies per ser.hi

    ResponderEliminar
  9. Dues serenors ben intenses, aquest prada i el sílvio plegats. M'agrada començar el dilluns amb aquests versos. Bon dia, enric!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bon dia guapa. Jo també m´he posat la cançó aquest mati pel tren. Es maca fins dir prou.
      Es una bona manera, si més no menys traumàtica, de començar una altra setmana de feina. Ptns

      Eliminar
  10. Entretallat, el silenci, s'esgarda en la mirada passejant el pètal de l'absència ppell endisns.

    Un plaer cabdellar i descabdellar al teu blog. T'he descobert al d'Helena Bonals amb un poema que m'ha encantat. Aquest també m'agrada molt.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Benvingut o benvinguda...gràcies pel comentari.
      Aquest migdia em donaré una volta pel teu bloc...
      Estic segur que tornarem a parlar.
      Enric

      Eliminar
  11. "tots els com sense per què", m'agrada molt! Crec que te'l comentaré al meu bloc.

    ResponderEliminar
  12. POts comentar el que vulguis , sempre.
    Un petó guapa

    ResponderEliminar