jueves, 20 de septiembre de 2012

Trellick Tower-Emmy The great

Aquest matí… he començat a traduir aquesta cançó que m´ha gronxat  en els trossos en els que em dormía  i  que m´ha acompanyat en els trossos  on encara  alguna part de mi estava desperta- Eren quarts de sis del mati. Rodalies Renfe.

A vosaltres no ho sé, però a mi  aquesta  cançó m´emociona, perque amb molt poca cosa, si es fa ben feta de  veritat, ja n´hi ha prou.

A disfrutar-la!

TRELLICK TOWER

Et  vas  impulsar tu mateix als braços de Déu
i de  Crist, i dels  Àngels.
Ara tu estàs  per sobre de tota aquella  gent
que acostumaves a dir que eren iguals que tu.
Jo em quedaré  darrera i viuré aquesta vida.
Em vas deixar com un simple testimoni.
Qui pot recollir la  teva  empresa i  fer constar
que algú va  viure aquí, a l´ombra de la torre Trellick?
En aquells dies que vam viure tan dolçament,
quan alguna cosa sagrada acostumava  a estimar-me,
quan alguna cosa sagrada acostumava a  tocar-me.
Aleshores ell  va escoltar una veu que jo
no vaig poder escoltar, i ara ha  marxat
on la  veu el va  enviar.

I ara reso perque aquest dolor se´n vagi
mentre ell  espera la seva ascensió als cels.

Ara estic resant però  encara no hi ha cap canvi,
Tu estàs allà dalt, a la Torre Trellick,
Treu el cap i quan em deixis
em passaré la vida intentant trepar fins a tu,
I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin
resant fins que les meves mans  no es tanquin
resant  fins que els meus dits brillin.

I tu, que t´has llençat a  tu mateix als braços de Déu
i de  Crist, i dels  Àngels
ara sóc jo la que  camino per casa nostra
com si la nostra separació la  fes sagrada.
M´he enterrat en els llibres que et vas deixar
Els tracto com si fossin antiguitats.
I penso que les reliquies  tenen  nostàlgia
D´aquell sant que sabia respirar.
Elles troben a  faltar aquella cosa
Que les  va fer canviar.

Jo mateixa sóc una reliquia i tu estàs a dalt de  tot.
Ets tan alt com la torre Trellick.
Treu el cap i quan em deixis
em passaré la vida intentant trepar fins a tu,
I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin
resant fins que les meves mans  no es tanquin
resant  fins que els meus dits brillin.

I a l´ombra de la Torre Trellick
M´he passat una  estona  intentant guardar-te
I dient a la que  gent que passava:
Ei! Alguna cosa  sagrada acostumava a viure aquí.
I ara sóc una reliquia d´un amor que  ha marxat,
Agenollant-me  per arribar fins el cel
I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin
Resant però  no sé per què.
I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin
Resant però  no sé per què.

I resaré  fins que el llenguatge desapareixi
Resant perque tu estàs molt amunt.
Puc passar la meva  vida intentant trepar fins a tu?



11 comentarios:

  1. Té molt mèrit haver fet la traducció amb la Renfe tan d'hora al dematí! Olé tu ;)
    Brutal aquest tros: "Jo mateixa sóc una reliquia i tu estàs a dalt de tot. Ets tan alt com la torre Trellick. Treu el cap i quan em deixis em passaré la vida intentant trepar fins a tu".

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El Cd es diu "Virtue" i és bonissim.
      I si,,,, tinc uns horaris una mica complicats. Sóc més de matins que de nits.
      Ptns

      Eliminar
    2. Ara veig que Rodalies és part de tu! I que t'acompanya en els teus escrits. Moltes gràcies pel llibre i per compartir aquesta joia. M'agrada i em fa molta il·lusió!!

      Eliminar
  2. Jo també faig entrades als blocs a qualsevol lloc, sobretot caminant. El teu domini de l'anglès també treparia la torre Trellick.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo en el tren no els penjo perque la tablet no permet pujar videos. Els preparo.
      Moltes vegades em quedo dormit amb la tablet oberta i l´escena és bastant patètica.
      Ptns

      Eliminar
  3. Kaddish, Part I, by Allen Ginsberg (del web www.americanpoets.org)

    (...)No more to say, and nothing to weep for but the Beings in the Dream,
    trapped in its disappearance,
    sighing, screaming with it, buying and selling pieces of phantom, worship-
    ping each other,
    worshipping the God included in it all--longing or inevitability?--while it
    lasts, a Vision--anything more?(...)

    Realista, bellíssim, poètic. Com aquesta cançó.
    :*

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Aix... els poetes del Village de NY.
      Dylan va estar allà i ja veus quin ha sigut el resultat.
      Ptns

      Eliminar
    2. Rodalies i tu, que seria de la teva inspiració sense el tren de rodalies?

      Eliminar
    3. ja saps que rodalies dóna molt de si.
      Petons guapa

      Eliminar
  4. Gràcies per descobrir-me aquesta preciosa melodia.
    Sí, els trens donen temps a la inspiració, i sobre tot la renfe et dóna molt de temps, si tens paciència.

    Un de Terrassa que et saluda, ens anem veient.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. He donat un tomb pel teu bloc i m'agrada!
      Ens veiem(quan no estigui a rodalies)

      Eliminar