sábado, 2 de febrero de 2013

THIS MESS WE´RE IN-PJ HARVEY- L´HABITACIÓ

Aquesta  cançó es mereixia un  petit relat...  feia temps que la volia  traduir i algú ha fet la feina per mi.

M´al.lucina, simplement



L´HABITACIÓ


Només podia distingir-li la cadena i una creu que dansava petites ombres sobre els llençols. S´havia incorporat a un extrem del llit , assegut amb els colzes sobre els genolls.

Mentre s´anava pujant les mitges veia com el seu rostre neixia en l´únic mirall de l´habitació. Quan va sentir el clec de la goma ajustant-se a la seva cintura ja hi era tota, descabellada, amb els rastres imprecisos i desfets del maquillatge que suor i saliva havien desdibuixat just feia un parell d´hores.

En un diàleg antic , el mirall l´insinuava que estava horrible. Muda li va contestar: sortosament horrible et diria… Tot seguit  va posar les mans dins la bossa, remenant i tintinejant tots els objectes impossibles que hi podien ser-hi, les claus, el mòbil i finalment un passador amb el que desvetllar-se el front i recollir-se enrere els cabells.

-         On vas tan depressa?
-         Faig tard.

Va oblidar-se del mirall i li va recórrer l´esquena admirant-la amb la mirada, de punta a punta, cada plec, cada ombra que fugia de l´altra, com si la bellesa anés avisant-lo que la felicitat es troba només en els racons puntuals que el cor recorda.

Assegut encara es va deixar caure enrere com un arbre que es deixa tallar de soca-rel, primorosament ajusticiat sobre un llit desfet i amb la creu rendida sobre el seu pit  .

Treballant-se els futurs somnis va tancar els ulls. Dues mans  fredes sobre les seves espatlles van fer-los obrir. A quatre grapes, sentada a sobre com una gata joganera, se´l va mirar i va somriure.Abocant-li els pits als llavis va allargar la seva mà per agafar els sostenidors que s´havien quedat sobre el llit.  Alleujat , li va quedar temps per una altra carícia. De retorn van tornar la mirada i el somriure, i de propina un petó que ni la pròpia tendresa hagués pogut descriure.

L´habitació es va tancar amb un “ ets un encant” . Ningú va saber mai els seus noms ni a qui pertanyien.




10 comentarios:

  1. Dos amants anònims en mans del temps, m'ha agradat moltíssim aquest relat, enric!! I em guardo aquesta gran frase: "la felicitat es troba només en els racons puntuals que el cor recorda".

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. es que tinc una gran mestra. Si et copio una mica no t´enfadis eh?

      Eliminar
  2. Molt dolç el temps d'aquesta gran història -tendra, intensa- de petits instants. M' encanta!

    Dolços somnis!
    Bessets.

    Ps: Quan tenguis un minut, mira el correu.;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Des de que es va morir una companya meva de treball amb 38 anys he intentat(de vegades ho consegueixo i d´ altres no) no globalitzar els sentiments i viure´ls i gaudir-los quan venen.
      M´ encanta inventar histories que reflexin aquest sentiment puntual i precis.
      un peto

      Eliminar
  3. Respuestas
    1. moltes gracies Gloria.. que tinguis molt bona setmana

      Eliminar
  4. Fluyen los buenos relatos como la buena música y se mueven siguiendo el principio de los vasos comunicantes, hasta alcanzar cada poro con su exquisita sensibilidad.
    Brillante.

    Enhorabuena

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. eres demasiado generosa... pero te lo agradezco de verdad.
      Esta cancion siempre me ha gustado muchisimo. Quiero hacer otro relato con otra pieza de la inglesa, el Down by the water... Pero cuando tenga que salir saldra. Nunca puedo prever lo que voy a escribir ni en la siguiente linea. Los guiones no son lo mio.
      un beso

      Eliminar
  5. Quanta tendresa entr noms ignots. Molt bonic!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. m, agrada inventar histories.La musica em trasllada a mons que d´una altra manera no puc (i de vegades tampoc vull) visitar.
      un peto Joana

      Eliminar