domingo, 10 de febrero de 2013

Una obra mestra de Dylan-LONG AND WASTED YEARS


Una obra mestra:LONG AND WASTED YEARS- Bob Dylan

El dia 11 de setembre de 2012 Bob Dylan va publicar “Tempest”.

Com sempre, en els seus treballs hi ha alguna  cançó que es converteix en un clàssic instantani. En aquest Cd, aquesta joia, aquesta indiscutible obra mestra és “Aquests llargs i desaprofitats anys”

La història és molt simple: un home reflexiona sobre el pas del temps amb la seva  parella.

I ho fa des de la més  absoluta comprensió i tendresa, des de la posició del que sap de què va  tot això . Sap que perque alguna cosa pugui néixer necessita d´un pare i d´una mare. L´amor neix amb dues persones però després l´amor es conveteix en dues persones diferents, l´amor d´un i l´amor de l´altre.

I quan creixen sols ho  fan a dues  velocitats, ni millors ni pitjors, diferents, i és molt difícil compaginar-les si no ets prou intel.ligent com per discernir que la manera d´estimar de l´altre, si ho fa de veritat, no és més bona ni més dolenta que la  teva.

Però aquesta perspectiva no és habitual. La gent es tanca com els eriços i a  fora només hi han pues, retrets desvalguts, comparacions absurdes, els eterns jo faig i  tu no fas…

Els excessos o les mancances, la  falta d´equilibri sempre es compensa d´alguna  forma. És instintiu, natural i gens  criticable. Els camps de  batalla  són immensos. Alguns lliuren la guerra a  fora, on poden haver ferits, i d´altres converteixen la seva ment  en el més cruel Gettysburg ( referència claríssima a les ulleres  fosques).

Aquests últims són conscients de que l´únic mal que poden provocar és el seu propi desconcert,  els incomprensibles canvis en l´estat d´ànim, en poesies imaginàries que són malinterpretades,  Deia Margo Timmins: “es millor deixar coses sense  dir que dir coses que siguin malenteses”. Això per alguns és impossible.

I es quan Dylan pren el comandament i entén tot el que la majoria no podria ni sabria entendre.

N´hi han que guarden i callen els seus secrets. Pel gran mestre, aquest és el seu.








LONG AND WASTED YEARS
( Bob Dylan)

Ha passat tant, tant  temps
des de que ens  vam estimar,
quan els nostres cors van ser sincers.
Alguna vegada, en un dia  massa breu,
jo vaig ser “l´home” per tu.

Ahir et vaig escoltar parlar en somnis,
deies coses que no hauries d´haver dit,
Vigila nena!
Algun dia podries haver d´anar a la presó…

Hi ha algun lloc on  poguem anar?
Hi ha algú a qui poguem anar a veure?
Tal volta, tot això és igual per tu
com ho és per mi.

Fa més de  20 anys que no veig la meva familia.
i sé que és difícil d´entendre. Potser són morts,
Vaig perdre el seu rastre i després
ells van perdre les seves terres.

Remena-ho tot nena!. Mou-te! Crida!
Tu ja saps de què va tot això…
De totes  formes, què fas aquí fora en el sol?
No saps que el sol et pot cremar el cervell?

El meu enemic es va estavellar contra la pols,
es va  aturar en sec, estorat,
i va perdre tota la seva luxúria.
Estava cansat, destrossat per dins.
Va morir avergonyit.
És el que té tenir un cor de ferro.

Porto ulleres  fosques per amagar la meva mirada,
Però hi han secrets que no puc disfressar.
Torna aquí nena!
Si et vaig  ferir els  teus sentiments.
Et demano disculpes.

Hi han dos trens que corren l´un al costat de l´altre
40 Km per tota la línea de l´Oest.
Tu no tens que anar-hi.
Ja vaig jo cap a tu
perque  ets la meva millor amiga.

Crec que  quan em van posar d´esquenes
tot el que  hi havia darrera meu es va cremar,
ha passat  molt temos des de que  vam fer
aquell llarg, llarg camí fins l´altar.

Aquell matí fred i congelat tu i jo vàrem plorar.
Vàrem plorar perque les nostres ànimes estaven esparrecades.
I això és massa per aquestes llàgrimes,
Això és massa  per aquests llargs i desaprofitats anys.

20 comentarios:

  1. En nuestra pareja solemos buscar a quien nos proporcione el equilibrio del tótem para perdurar en el tiempo y nos olvidamos que el eje lo tenemos en uno mismo, y de encontrarlo y trabajarlo depende la forma de evolucionar, de progresar.
    Dylan y Bagué insuperables.
    Gracias por compartir vuestras reflexiones.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. a veces pienso que escribo por este motivo...un amigo mio me decia que mi cabeza era un mundo paralelo. Yo pense que tenia razon pero que ahi el unico damnificado era yo, nadie mas. Y como dice Dylan, si aun asi hice algun daño, pido disculpas.
      Gracias por estar aqui.

      Eliminar
  2. M'ha agradat molt la teva explicació i la lletra. En això del "clàssic instantani" no hi crec, sempre cal el temps i contrast per ser considerat com a tal. Però aquesta cançó podria ser-ne!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. es una lletra insuperable.I quan mes la llegeixes mes te n´ adones.
      Gracies Helena...

      Eliminar
  3. De totes formes, què fas aquí fora en el sol?
    No saps que el sol et pot cremar el cervell?

    M'ha deixat impressionada!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei...la pillaste Burt Lancaster!!!!

      aqui tenim la frase oculta, la carrega de profunditat de la canço...

      Que bona....

      Eliminar
  4. Moltes gràcies, per l'explicació i la traducció. Ací et deixe un haiku ralacionat

    Sense el teu sol,
    i iamb llàgrimes d'asfalt,
    fuig el camí.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. molts cops he pensat que els haikus son troços de moltes cançons que alla es deixen, obedients, insinuant mes que dient...
      molt bo Joana. Gracies

      Eliminar
  5. Gràcies per les explicacions i per la traducció. La cançó... doncs això una cançó de mestre.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. i quan mes l´ escoltes mes lectures te.
      Gracies mestra!!!

      Eliminar
  6. És trista, trista... i tot i així, torna, nena! Si surts viu (i renovat) del camp de batalla i compenses el desequilibri (sense ulleres fosques), tens uns quants punts per a la llarga durada ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. la seva tristesa no es tragica, es recuperable, conscient de l´ esforç que suposa. La seva humanitat es la seva grandesa.
      Gracies per escoltar.la

      Eliminar
  7. És una cançó trista, desesperançada. Magistral.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es veritat que m´agrada molt Cohen, Waits etc pero Dylan es molt especial per mi. L´ escolto des de que tenia 15 anys. Ell em va ensenyar dues coses molt importants: a pensar i creure que no hi ha res immutable, que sempre estem en moviment, i que es millor prendre,n consciencia.
      Gracies Gloria

      Eliminar
  8. genial Dylan, per a mi també és un gran referent enric. Gran la teva dissecció de la cançó. Tot plegat molt enriquidor

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. per mi, comentar Dylan és un plaer infinit.
      Gràcies per estar-hi sempre Joan
      Una abraçada

      Eliminar
  9. I si no pots dir res més bo, millor el silenci.

    Molt grans en Dylan i tu!
    Aferrades.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. De vegades el silenci ens pot perjudicar perque als altres els pot semblar dessidia.
      Encertar-ho és molt difícil.
      Un petó LLuna

      Eliminar
  10. La meva (f)eina: llengua, papers, pensaments, trucades, exàmens... T'escolto ara, divendres, sola al castell. Gran Dylan, fondes paraules per posar-se el vestit i l'escafandra. Estic veient els peixos luminiscents... ;)

    Bague, en francès, és anell. Gràcies per dur-nos a les mans, fer-nos escriure...

    ResponderEliminar
  11. no sabia que Bague volia dir anell... que bo!
    saber que les teves paraules puguin fer neixer d´ altres es una de les coses mes belles que et poden passar.
    I dona´t per al.ludida perque es del tot reciproc.
    Mai em cansare de donar.li les gracies al Van Morrison.
    kisses honey

    ResponderEliminar