CLÀSSICS DYLAN: IT´S ALRIGHT MA I´M ONLY BLEEDING

It´s alright Ma , I´m only bleeding.

Sempre  us  he dit que  el “Things  have changed” és la meva cançó de  Dylan . Però per arribar a  ser-ho s´havia de conrear un  camp ideològic i moral, que els de la nostra  generació, potser la primera sense  cap tipus de convulsió ni social ni política  durant bastants  segles , no va tenir.

Els nostres  referents van ser els primers que  van ser dirigits per  fantasmes. El nostre  gran  líder, la informació, es mantenia( i es manté ) amagat, treient-nos i minimitzant l´únic actiu que ens quedava; PENSAR.

Canviar la  filosofia, el fet de pensar,  pel binomi feina-entreteniment  ens converteix  en autèntics orfes quan van maldades.  La intuició de que la buidor  està massa propera en  nosaltres m´acollona de veritat.

Hi ha coses  que són importants: la feina, la vida en societat , ... però hi ha una cosa que és la més important de totes: que la  teva pròpia construcció  només depengui de tu....

Aquesta grandíssima , brutal i dolorosisima cançó és el meu  bressol moral, la meva base....és potser la cosa més intima que he explicat mai

De la seva importància   i trascendència  Dylan  la va retratar en el  seu  gran concert homenatge quan  per ell es va  reservar tres  cançons: l´amor en primera  persona  del Girl from the North Country, l´homenatge  als seus mestres i  el compromís de tenir un  vitage, una missió  del “ Song to Woody” i aquesta que us poso a continuació, en una versió autènticament  salvatge, cantada  el 1986 quan Dylan tenia més o menys la  meva edat...

Està bé mare!  Només estic sagnant

La foscor  quan  trenca el  migdia  fa ombra  fins i tot a la cullera de plata,

La navalla  feta a mà i el globus que porta aquell nen eclipsen la lluna  i el sol.

Tot això et fa saber massa  aviat  que no té massa sentit intentar entendre les coses.

Incisives amenaces m´enganyen amb despreci, els comentaris  suïcides es trenquen.

De la boca  del  neci  amb  dents d´or neix  la trumpeta buïda 

que ens  toca aquestes  paraules innecessàries que només ens fan que advertir

que qui no està mooolt ocupat  vivint, està mooolt ocupat en morir-se

La pàgina  de la  temptació surt volant  per la porta.

La  segueixes  i sense donar-te´n compte  et trobes a tu mateix  en la guerra.

Veus totes aquelles  avalanxes de falsa  pietat com són capaces de  rugir.

I tu també  voldries  posar-te  a  queixar-te com ells però a diferència d´abans

Ara tot just t´adonaries  de que simplement ets una altra persona més que plora....

Així que no tinguis por si escoltes un so estrany a la  teva oïda.

Tot està bé mare! Només estic sospirant

Alguns anuncien  victòries, altres anuncien derrotes,

Algunes  raons  privades, grans o petites,  es veuen en els ulls d´aquells  que  criden:

Que s´arrastri tot allò que  hagi de morir!

Mentre altres  diuen: Si us plau no odieu res!, Només odieu l´odi!!!

Les  paraules de la desil.lusió s´escampen com bales

Mentre els Déus Humans apunten a la diana:

TOT HO FABRIQUEN;

Des de pistoles  de  joguina  fins  Crists  color carn que brillen en la  foscor.

És  fàcil veure, sense  anar més lluny, que no hi han  gaires coses que siguin sagrades....

Els predicadors ens  anuncien destins fatals,

Els mestres ens  ensenyen  que el coneixement  ens  espera

I que ens pot portar a menjar plats de  cent dòlars.

Mentre això passa  la bondat s´amaga rera  la porta

Però penseu  que  fins  i tot el President dels Estats Units

Algunes  vegades  ha de  quedar-se ben despullat.

I encara que les  regles del  joc estan ben instaurades,

Només són jocs de  gent que has de  saber esquivar.

Està bé mare!. Puc sortir-me´n !!!!

Hi han anuncis  que només  fan que enredar-te:

Et fan pensar  que tu ets l´únic  que pot  fer  allò que no s´ha  fet mai,

Que ets  l´únic  que pot guanyar allò que no s´ha guanyat mai

I mentretant la vida  passa  al teu costat sense que t´enteris de res.

Et perds i tornes a reaparèixer.

De sobte t´adones  de  que no tens por a res .

Estàs sol. No hi ha ningú a prop

Quan  aleshores  una  veu tremolosa, llunyana i poc  clara

Que sacseja el somni de les teves orelles  adormides  i et diu

Que algú pensa que ja et té agafat pels  ous.

Hi ha una  pregunta que encén  tots  els  teus  nervis,

En el  fons  saps  que no hi ha cap resposta adecuada que et pugui satisfer.

Assegura´t  de no perdre-la , de guardar-la en la teva ment

I no oblidis mai que tu no ets propietat ni d´ell, ni d´ella, ni d´ells ni de  res.

I encara que els  amos facin  les  regles pels  savis i pels  idiotes

No tinc res mare  amb el que  hi tingui que estar d´acord.

Velles  jutgesses vigilen a les  parelles.

Frustrades  sexualment  s´atreveixen a imposar  falsos principis,

S´atraveixen a mirar-les  fixament i a insultar-les .

El diner no és que  parli: el diner jura i perjura.

Obscenitat? A qui collons li importa?

Propaganda. Tot és mentida!!!

Mentre aquells  que defensen  allò que no poden  veure amb un orgull assasí.

La seguretat  confon i desquicia  amargament  el   pensament

d´aquells que creuen que l´honradesa de la mort no caurà sobre ells d´una forma natural.

La vida, de  vegades,  ha de ser solitària....

Els meus ulls  xoquen  de front amb cementiris atestats de  Déus  falsos..

Desprecio  la mesquinesa que   juga  tant brut.

Camino d´un costat a l´altre lligat de mans ,

Dono patades  per trencar-ho tot.

Els hi dic: Nois, ja   n´he tingut prou!!!

Què més podeu mostrar-me????

Si els  somnis que estic pensant es poguessin  veure

De ben segur que  posarien el meu cap a la guillotina,

Però no t´amoinis  mare, tot està bé.

Això és la vida,  només la vida i res mes.