domingo, 28 de julio de 2013

Tonight Will Be Fine-Leonard Cohen

Quan es  va treure les ulleres  el Leonard va pensar  que  havia arribat fins on ell pretenia.- Enrere  havien  quedat totes les  solituts  amb les que et castiga la  lucidesa.

Va deixar-les sobre la taula amb lentitud tendra , silenciosament satisfeta , sense l´arrogància de la victòria…

Ja no havia de demostrar-se res.

Si te les treus no em podràs veure bé, Leonard….

No podia explicar-li allò que li havia portat una  vida.  Disfrutar només de la intenció de complaure´l, sentir-li la nerviosa impaciència , les avergonyides ombres del pas del temps, la insuperable màgia de quan els sentiments guanyen les pretensions.

El Leonard es va abandonar en una gratitud profunda. En mirar-la  ella el va somriure.

La intimitat era tan poderosa que no va fer falta que ell li tornés a repetir, com tantes vegades abans….

- Per veure´t,  amor, mai em van caldre les ulleres.



3 comentarios:

  1. Brutal, Enric! Quan s'hi veu amb el cor no calen ulleres. Aquesta cançó em té el cor robat, hi ha una versió en català molt ben aconseguida (si la vols escoltar: http://gasion.bandcamp.com/track/com-hav-em-somiat-leonard-cohen). Bon diumenge, crac!

    ResponderEliminar
  2. Les ulleres per amagar les avergonyides senyals que deixen les ombres al pas del temps

    ResponderEliminar
  3. Aquesta cançó sempre'ha semblat especialment "joiosa", ho és, vaja, potser és per això, perquè ja no calen ni ulleres... m'agrada molt.

    ResponderEliminar