Va ser un dia de boires als peus
del gran Glencoe.
En el meu cap: les batudes d´espases, els dols perduts, les
hipotesis , les decisions, les
fletxes que troben sempre
la seva resposta en el conjunt
del costat quan el que tira la fletxa se
la podria fotre al cul.
De vegades tantes coses juntes es fan
molt difícils. Entendre , saber
distingir la mala intenció de la casualitat, que la diferència, de qualsevol classe, no és cap atac, cap
amenaça.
Però aleshores vas aparèixer tu,
estimada Jane. Mai et vaig posar una cara. No volia que fossis
una rival a batre, una competidora .
Vull que siguis el que ets encara.
La fe en que no estem sols. Que el mateix que tu ets per mi puc ser-ho jo per un altre.
La fe en que tots els noms que
pugui tenir la bellesa valen
la pena.
La fe en que tots som mereixedors de
rebre.
Aquest diumenge vaig tornar a donar-te
unes gràcies que no vas acceptar.
Em vas dir: no siguis idiota i aprofita´t. Avui fa sol.
I jo et vaig contestar: Amor, encara no estic cansat.
Quan et vaig dir que aquests mitjons blancs eren horrorosos vas somriure.
Encara em sorprenc com una borde irremediable com jo va poder-vos fer aquesta foto sense insultar-vos i cosir-vos a cops de puny amb manilles de ferro
Tampoc entenc com m´has pogut convèncer de penjar-la en el bloc . Tu i aquesta banda d´ossos panda que tens per amics i als que carinyosament apodes com " els meus tetes".
Però teniu l´estranya habilitat de fer-me riure amb la vostra estrafalària abstracció, en aquells moments en que ningú sap si hi sou o no hi sou, quan us demano que mireu a la cámara i que digueu LLuíiiiiiiiis.
I tots alhora contesteu, sense fer-me ni puto cas: Io Sonno Felice!!!!!
Sense cap dubte el millor disc del que portem de 2013.
D´una bellesa i delicadesa sublims, aquests gal.lesos són encara uns desconeguts, sense cap dels vicis que suposa el mainstream.
Del pop de "When de windows shook" i " Little Letters" a la perfecció melòdica més absoluta de
" Multiple Love" " Fable"( aquestes dues últimes ja traduïdes al bloc) , " Circus" i " Red Rover".
El Richie i la Sarah han fet una autèntica i rotunda obra mestra .
Us deixo vàries peces del disc perque les gaudiu fins que el nen torni el 29 de les Highlands
Pd.- He demanat a la Montse-Cantireta que em tradueixi el "Red Rover". No trobo les lletres per internet i no la caço del tot. La interpretació que fa la Sarah a Colònia és senzillament magistral.
" Cause now i see what i´ve been missing, an open heart to let the light in"
Un dia el Sr Jinks estava sentat en
un bar prenent-se una saludable
birra amb uns bons berberetxos inundats en salsa Espinaler.
Estava tan amoinat perque la punyetera salseta no li fes la bandera de
japó a la camisa que se li va fer tard per anar a casa, on
feia més de mitja hora que l´esperaven
per sopar
No podia dir la veritat , primera perque
dir “ vinc del bar” està considerat sacríleg ( uf quina mandra
buscar si va amb geminada…) .
“Vinc del bar” , sense més , senyors meus, està penat
directament amb l´infern precedit de “ terribles
sufrimientos”
Però fins i tot mentint ho tenia cru. Un anàlisi ràpid de les opcions que
li quedaven era decebedor. Mireu si no….
-“Vinc de la Biblioteca” : No Jinks,
no. La ciencia ficció no t´ha
agradat mai
-“ Es que m´he
trobat a un amic”: Mala opció.- Si l´amic
és comú ho comprovarà i si no ho és probablement li caigui malament amb
lo qual has preferit estar amb ell que
no venir… és a dir. CAGADA.
-“ m´ he parat en el caixer”.- no se com ens
ho fem però sempre estem amb
mil euros menys del que
hauríem de tenir…… amb lo qual ja no hi ha bronca si no dos
sol.liloquis molt entretinguts: / - Clar, vuitanta euros de perruqueria / Clar, cent euros en gimnasos i massatges ( sort que és un cagat i no es depila)
-“Vinc de casa
ma mare”
Uiiiiiiiii tema delicat!!!! Pel principi de reciprocitat les conseqüències no les trobem
mai a la superfície. És una
càrrega de profunditat , un virus incubat
amb una setmana de marge . Si en aquest temps no hi ha antídot ( sermó paternalista
del sogre) , estàs mort.
En Jinks estava decidit a dir que havia
estat fent gestions i que quan li van demanar que comprés una
baguette va haver de recular un bon tros amb tanta
mala pata que el va despatxar “ la tonta”.
Quan ho va dir el Sr Jinks va
cometre dos errors que el van fer confessar la veritat:
El primer va ser perdre la mirada cagant-se
amb tot per haver descobert la mentida
ideal ( m´he parat un moment a l´agència
de viatges….) Tard Jinks, tard joder.
El segon va ser baixar els ulls quan
va contestar un tímid i poc creïble “
sol” quan li van preguntar amb qui s´havia
fotut la birra.
Era veritat però al Sr Jinks
li feia una vergonya
horrible reconèixer que ell no compartia amb ni cristo deu putos berberetxos a mig euro cadascun.
FI DEL CONTE
Bé , ara és quan toca comentar el perquè del video que he escollit
.
De fet no n´hi ha cap d´especial. M´agrada la Tristan Prettyman ( alias JACA PACA) i
trobo el video molt xulo ( i pels homes
que sapigueu anglès és el
relat del nostre somni)
D´altra banda comentar-vos un tros d´una
peli americana que ens va fer gràcia l´altre dia
“ Els homes són com les carbasses,
les bones se les emporten i a les que
queden els hi buiden el cervell amb una cullereta”
Pero lo siento, no puedo ayudarla. Las investigaciones no han aclarado quién se ha cargado al tío del buga.
Tendrá que quedarse unos días . Tendrían que darle el carné sólo por guapa!
No salga mucho. Su belleza no tiene parangón por estos lares . La humedad de la costa nos jode a los viejos y cualquier cambio en su ecosistema puede ser letal.
El encargado de pompas fúnebres seguro que le hará la ola pero el médico del CAP se vuelve un puto tarado psicópata si tiene más de tres visitas al día.
Así que quietecita en el hotel estará más segura y entretenida. La dirección ha fichado a un chico que el tema música de ambiente se lo curra de narices. No sale mucho porque al pobre infeliz le acojonan las gaviotas...
Le prometo que reanudaremos las pesquisas tan pronto en cuanto encuentre al jodido cabrón que ha escondido mi cámera.
Vàyase por favor. Y tranquila, en el hotel admiten carritos de la compra.
http://www.youtube.com/watch?v=aynEsO8vGfQ
( aquest és l´enllaç pel video COLD OCTOBER dels Escondido... Joder si que s´ho han agafat al peu de la lletra!!!!
Empírics més que filosòfics. Uns asquerosos resultadistes .
El meu pare mai m´ha explicat perquè beu i a casa meva ( sense arreglar-ho del tot) ens anem sortint com podem.
Però a mi no em mola anar d´enterraments. M´he escaquejat d´alguns que han fet emprenyar a ma mare.
Així que tu i la teva amigueta Allison us en podeu anar a la merda i que algun dia , els vius que quedin us potin a sobre , preferiblement després d´haver menjat alguna cosa que porti llet...
No us enfadeu quan això passi, sou taaaaaan comprensius...
Sense ànims de fotre massa el rotllo només dues coses:
Primera
El diumenge al mati quan estàvem a Carcasonne el meu fill Albert em va dictar una entrada del Bloc i em va dir : Papa, en el teu bloc has de posar la foto que et vaig fer a la porta del cementiri i has
d´escriure aquesta frase:
NOMÉS LES PARAULES QUE ES DIUEN AMB EL COR TENEN SENTIT....
No està malament per tenir 12 anys acabats de fer no?
Segona.-
Gràcies Albert i Marta per ser els millors anfitrions del món i per fer que aquesta foto de Sant Martí d´ Empúries fos possible després de mooolts anys( El Pere de verd, l´Albert de taronja i el nen de rojo pasión)
Quina emoció només veure-la!!!
.
I ara li acabo de preguntar al meu fill petit quina cançó vol que li posi per acabar aquest post i el tio em surt amb aquesta.....
La Jessie s´havia de desfer d´aquells insuportables guardians que l´acompanyaven.
La torturaven amb aquella insana percepció de que tots i tothom són una amenaça, d´aquella sospita constant de que tothom vol alguna cosa a canvi d´una altra
Aquell negre tatuat es contorsionava com si fos una serp artrítica però la Jessie va mirar-li als ulls i va veure que simplement estava disfrutant i que la imatge que desprenia li era exactament igual.
Mentre ballava li deia: Nena, si fessis les coses sense mesurar la seva trascendència respecte els altres, aleshores ningú, absolutament ningú, podria evitar enamorar-se de tu.
M´ agrada agafar-te d´ imprevist, sorprendre´t amb aquesta inusual tossuderia, pròpia dels neuròtics benestants. Els camins de ronda batejats per la tramuntana m´han donat un sentit tranquil i pròsper de la teva presència. Sense necesssitats, la teva importància no resideix en el record si no en totes les coses que ens queden per fer.
