Buit
(Empty- Ray Lamontagne)
Es va aixecar la
faldilla a l´alçada dels genolls
Camina pel jardí
amb els peus descalços. Està rient.
Mai vaig aprendre a comptar les coses bones que em
passaven
En canvi
vaig escollir obsessionar-me
amb els meus fracassos.
Baixa d´aquell turó trepitjant l´herba
que ha
crescut massa i està seca.
D´alguna manera
encara se´m fa molt dur
deixar anar
el meu dolor del passat
La part de
darrera destrossada
d´aquell
vell i oxidat Cadillac
que es podreix en aquest camp
recollint la pluja.
Sempre em sentiré així?
Tan buit i lluny de tot?
Estic avorrit d´ aquestes cruels i trencades postes de sol
d´aquests
freds, blancs i mullats matins
Si per aquests esquerdats llavis plens de pols.
Si crides aquestes paraules ben fort
M´escoltaria algú?
Deixa la
teva brusa sobre la cadira
Deixa caure les
flors dels teus cabells
I besa´m de
veritat amb la teva boca de camperola
A fora la pluja colpeja les fulles
Per mi
sembla com si ens estiguessin aplaudint
L´amor tan
tranquil que hem fet.
Sempre em sentiré així?
Tan buit i lluny de tot?
Bé vaig
mirar a tots els meus dimonis en la teva
mirada
Vaig deixar
despullat el meu pit i et
vaig dir.
Fes el que millor saps fer: destrueix-me
Mira. He estat a l´infern i he tornat moltes vegades.
He d´admetre que m´avorreixes.
Hi han moltes coses que poden matar a un home
Hi han moltes
maneres de morir.
Si , i algú que
gairebé està mort i que camina al teu costat.
Hi han moltes coses que no puc comprendre
Perque hi ha
tanta gent que menteix?
És el dolor que amago
el que aviva tots els incendis del meu interior
No hay comentarios:
Publicar un comentario