domingo, 26 de enero de 2014

una cançó per mil paraules- SOLSBURY HILL PETER GABRIEL

Pujant  cap a  Solsbury Hill
podia veure les llums de la ciutat.
El   vent bufava. El temps es va parar.
Una àguila va creuar la  nit.
Era una cosa digna d´observar
Es va apropar. Vaig sentir  una  veu.
Tots els meus  nervis es van  tensionar.
Vaig haver d´escoltar.
No tenia una altra  opció.
No vaig creure el que em  deia.
Vaig haver de confiar amb la meva imaginació.
El meu cor dient-me( bum bum bum)
El meu cor  em  va dir:
Nano! Agafa  les teves coses.
He vingut per  portar-te a casa.

Per mantenir el meu silenci em  vaig resignar.
Els meus amics  podrien haver pensat
que estava totalment boig,
convertint l´aigua en  vi,
portes  obertes que aviat es tancarien.
Així que  vaig anar tirant dia a dia.
Fins i tot vaig pensar que la meva vida
s´havia convertit en una  rutina.
Fins  i tot em  creia allò que jo mateix em deia.
Quin collons de connexió he de tallar?
Em sentia part del decorat
i vaig haver de  sortir de  tota aquella maquinària.
El meu cor dient-me( bum bum bum)
El meu cor  em  va dir:
Nano! Agafa  les teves coses.
He vingut per  portar-te a casa.

Quan la il.lusió t´envolta en la seva xarxa
mai estic on realment voldria estar
i la llibertat  fa tombarelles...
Quan  crec que sóc  lliure
observat per  siluetes que estan buïdes
que tanquen els seus ulls però poden veure.
Ningú els va ensenyar bons modals.
Avui els mostraré el meu altre jo
Avui no necessitaré que em substitueixin
Els mostraré el que significa aquest somriure
en el meu rostre
és el meu cor dient-me( bum bum bum)
El meu cor  em  va dir:
Nano! Agafa  les teves coses.
He vingut per  portar-te a casa.






1 comentario:

  1. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

    ResponderEliminar