La
Frazey Ford era, junt amb la Jolie Holland, les cap visibles
d´un grup americà que a mi m´agradaven molt i que es deien The be
Good Tanyas
L´una
i l´altra continuen fent molt bona música.- De fet, el motiu
d´aquest Friday Cover és que la Frazey ha tret un segon disc en
solitari que ja tinc. Les crítiques han estat excel.lents però jo
encara no l´he escoltat.
Però
del seu primer disc va fer una preciosa versió del One More Cup
of coffee del gran mestre Bob Dylan. Forma part del seu disc “
Desire” de 1975 , una de les seves obres més importants.
Aquest
tema ja estava traduït en el bloc. De fet, el meu primer recull
de poemes portava el títol d´aquesta cançó i per mi té una
importància molt especial.
Durant
la setmana , que ha estat dura de feina, he estat pensant
moltes coses, les coses típiques del “baguesetenvalolla” però
que venen a mi i no les puc evitar.
La
reflexió que m´ ha abordat és que hi ha una gran diferència
entre “ la vida que es diu” i la “vida que es viu”....
La
primera és lògica, planera, premeditada, teòrica, superficial...
però amb tanta força que és capaç de sotmetre i anul.lar
l´altra.
En
canvi, la vida que es viu, acostuma a ser inconexa, canviant,
fràgil, poruga, dèbil, fins i tot i de vegades injusta.
Però
tots aquests inconvenients són el peatge de la lucidesa més
estable, aquella que et diu qui ets i on estàs, els teus pros i
els teus contres, la plena consciència com a base indiscutible de
la tranquilitat d´esperit.
No
se si ho sabreu veure, però aquesta cançó té una mica de tot
això, per aquest motiu és important,. Psstt.- Com que no he trobat l´original penjada al youtube us poso una acollonant versió que van fer el Roger Mcguinn ( dels Byrds) amb els grandíssims Calexico
Quina cançó ve de gust
traduir al gran gran Bagué quan porta tres cubates i encara li espera
un sopar on el vichy està prohibit per llei????
Doncs una del Nick Cave, y
que se jodan los feos, los aburridos, los formales, los sosos,
los superficiales, los vacíos , los del opus, y todos las otras especies imbéciles
del lugar.
Ohhh yeahhhh!!!!!
Psttttt.... a tots els
altres us estimo amb tota la meva ànima
Aixx... els estats del " Whatsapp"..... aquells missatges encriptats que volem que llegeixin...
Per si no ho heu vist,, aquest és el meu des d´ahir, i en veritat és com em sento, més primitiu, més original, més senzill, més directe, molt més "bluesy" que de costum...
Hagués quedat més autèntic haver escrit un " nens, no sé vosaltres però jo estic de puta mare", però la veritat, la veritat, la veritat és que "jo de gran vull ser com el de la pandereta"
la versió del disc amb més qualitat però amb menys " glam"
Vaig renunciar a tot
per tu nena, però no renunciaré al blues
( I gave up everything
for you ´cept the blues-Joe Bonamassa)
Ahir vaig enviar a la
merda dos paquets de vicis,
vaig llençar aquell
magnífic got de vidre fins veure com es trencava,
la meva botella de whisky
estava buidant-se cap per vall
Aquelles ties boges....
ara tot ha canviat.
Vaig renunciar a tot nena,
vaig renunciar a tot per tu,
ja no em queda res a
perdre
Vaig renunciar a tot per
tu nena, però no renunciaré al blues.
Em van posar a dieta,,
joder, ara resulta que menjo bé,
vaig renunciar a totes les
coses que em vas dir que havia de deixar,
prim com un fideu vaig
perdre deu lliures,
tot i així, perque em
sento tan refotudament malament?
Vaig renunciar a tot nena,
vaig renunciar a tot per tu,
ja no em queda res a
perdre
Vaig renunciar a tot per
tu nena, però no renunciaré al blues.
Vaig deixar els
canutillos, vaig deixar de col.locar-me
vaig canviar el meu
cotxe per una motor-home
Vaig agafar tots els
meus dimonis i els vaig posar en un sac
Com és que encara em
sento com si tingués un mono a la meva esquena?
Vaig renunciar a tot nena,
vaig renunciar a tot per tu,
ja no em queda res a
perdre
Vaig renunciar a tot per
tu nena, però no renunciaré al blues.
Vaig tenir una bona
vida en els dies en els que jo era el puto amo,
i ara d´allò només em
queda aquest vell blues que ara canto
Vaig renunciar a tot nena,
vaig renunciar a tot per tu,
ja no em queda res a
perdre
Vaig renunciar a tot per
tu nena, però no renunciaré al blues.
Aquesta tarda he estat un parell d´hores amb el meu millor amic , el meu tete, que aquest dilluns enterrava el seu pare.
Estava emprenyat i amb raó. Em deia que actuar amb el cor i amb honestedat no serveix d´una puta merda, que els dolents guanyen sempre.
Jo li he contestat que era veritat però que també ho era que quan perden sempre perden sols, o es queden sols. Als dolents només se´ls necessiten( no que els volen) quan guanyen.
M´ha dit que m´acompanyava a casa . Podíem haver anat pel mig del poble, més ràpids, més directes, més incisius. Però hem escollit anar pel costat del mar, tranquilament, sentint-nos necessaris l´un de l´altre
En un moment d´aquesta obra mestra del Tom Waits diu "l´amor és l´única cosa que sempre hem conegut"
Quan estem junts no és que ens sentim ni uns perdedors, ni uns guanyadors..
Després d´un "magníficfinsdirprou" Popular Problems ( traduït íntegra i orgullosament en aquest bloc) l´octogenari canadenc ha anunciat un nou doble Cd i dvd en directe pel 2 de desembre d´enguany.
La portada és gairebé idèntica al live in London de fa uns anys i recull un concert que va fer el mes de setembre de 2013 a Dublin.
A diferència dels concerts que Cohen va donar entre el 2008 i el 2010 , els posteriors van substituir la secció de vent que feia el Dino Soldo pel violí de
l´Alexandro Bublitchi.
El nen, que va poder veure els dos concerts , es decanta sense cap tipus de dubte per l´extraordinari violí de l´Alexandru. M´emociono quan encara recordo el "Famous Blue Raincoat" del Palau Sant Jordi .,.....
" Dicho esto"... toca la música revisitant el gran Popular Problems
El primer un lyric video oficial del " Did i ever love you" que ens indica que tot i tenir vuitanta anys, els bons, encara pensen en el que han de pensar , en que no hi ha res més bonic que el cos d´ una dona despullada, entregada i sense vergonya.- De gran vull ser com tu mestre....
I per acabar un lyric video fet per un fan del You got me singing, la manera més brillant en la que es pot acabar un disc, amb agraïment i esperança.
Per poc que pugui
intentaré seguir un bons costum que té la pàgina
directcurrentmusic.com ( mai em cansaré de recomanar-la) de que
cada divendres posa una cançó versionada
i per començar … un
gurú de la sensibilitat, el grandíssim Townes Van Zandt.
Aquests temps han fet
que l´art sigui estrafalari i inintil.ligible, la provocació buïda
i superficial, on els agitadors només superen els agitats en que
són més fantasmes, on la càrrega de profunditat més sublim,
l´emoció immensa i continguda , l´han apartat al gueto més
anònim..
Aquesta va pels meus
estimats poetes, pels meus estimats i digníssims perdedors....
THE BE GOOD
TANYAS-TOWNES VAN ZANDT
waitin´around to die
( Esperant que la mort arribi)
De vegades no sé on em
porta aquesta carretera de merda
de vegades no sé ni per
què continuar endavant
suposo que continuo
jugant, bevent massa i vaguejant
perque així es més
fàcil que esperar que la mort arribi
Una vegada, amics, vaig
tenir una mare i fins i tot vaig tenir un pare.
Un dia ella el va
cridar: Fes-te´n tu càrrec del nen!
Ell la va córrer a
hòsties amb el cinturó
i ella va fotre el camp
cap a Tenessee.
Així és molt més fàcil
que esperar que la mort arribi
Al final vaig créixer i
em vaig trobar una noia en un bar de Tuscaloosa.
La tia em va enganyar i
em va deixar pelat com una rata
Vaig intentar matar el
dolor: vaig una comprar una mica de vi
i vaig saltar al tren....
semblava que així era
molt més fàcil que esperar que la mort arribés.
Un amic em va dir on
podíem conseguir diner fàcil
vàrem robar un home i
…( ei tio!) després vàrem volar!
Una patrulla em va
enxampar i em van tornar a Muskogee.
Van ser dos anys molt
llargs esperant que arribés la mort
Ara ja estic fora del
trullo i per fi puc dir que tinc un amic.
No roba, no enganya, no
beu i no menteix...
El seu nom és codeïna
i Germà...
és la millor cosa que
m´ha passat a la vida
Ella i jo esperarem ben
junts a que la mort arribi
De tant en tant
apareixen cançons realment extraordinàries i aquestes en són dues.
Em fan estremir, elevar a confins immensos on només faig que sentir-me injustament benaurat, amb un do que no se si em mereixo però que voldria compartir en cada moment de la meva vida.
Sóc un cristià radical, prou honest amb mi mateix com per viure més enllà de les normes , d´unes regles absurdes inventades per la por, d´una litúrgia buida,
d´uns líders poderosos contra el líder que va ser el més pobre...
L´altre dia , quan estava llegint sobre la beatificació d´Alvaro del Portillo de
l´Opus Dei vaig pensar en que la comoditat havia tergiversat l´única regla que ens va deixar.-
Sanctificar la feina diuen.... I una merda!.( no li conec cap ofici al fill del pare)
Només ens va demanar que estiméssim... i no que estiméssim si ens estimaven. L´amor unilateral suposa convicció( necessària per ser creible), fragilitat ( necessària per valorar-la) i sobretot generositat ( imprescindible per ser realment lliure)
La Marketa ha fet dues cançons amb tota la seva ànima... i aquests són dos dels resultats de les coses que fas quan l´amor és l´únic mapa que necessites
SENSE UN MAPA
Déu Meu: he estat
enviada aquí completament cega per aprendre a mirar,
recordant que tu sempre
estaves allà amb mi.
Però te´n adones de que
això ha estat molt dur?
Podrien, realment,
haver-se previst totes aquestes coses?
M´ agradaria dir una
pregària... com podria ser?
Estic cansada.
Digue´m Déu Meu... Me la
pots mostrar?
Què se´m podria haver
exigit amb tants inconvenients ?
Vaig ser enviada fora
d´aquí sense un mapa.
Tot aquest temps he
hagut d´endevinar quin era el camí,
M´he hagut de moure quan
el que volia era quedar-me quieta.
He estat equivocada a
l´igual que he estat encertada
I tu em dius....
Camina moguda per la teva
fe, no pels teus ulls.
Has de fer que aquest cor
fort que tu tens no s´enfonsi
Tu ets una fusta tallada
a ganivet
però algun dia la
podries fer servir com a barca..
Tot el que perdo aquí a
la terra
( també es perd en el
Cel)
Si et demano ajuda....
( et serà donada)
Però potser has esperat
massa,
( no estaves preparada)
La meva devoció era
forta
( però no era constant)
Tinc una pregunta més
( de la que també tens la
resposta)
Però què significa?
(Tu ets jo i jo sóc tu)
Per què parles sempre en
endevinalles?
( aleshores deixa que et
mostri el camí)
És tot el que sempre he
volgut
( és tot el que havies
d´haver dit)
Vinga doncs! Déu
Meu,ensenya´m!
Per quin camí t´agradaria
que jo anés?
No continuaré per tenir
dubtes
Com es suposava que
l´havia de comèixer?
Hi han hagut senyals
durant tot el camí
però sempre han sigut
senyals massa fosques.
Com podia sentir-me
segura?
Déu Meu! Em van enviar
aquí sorda per que aprendre a escoltar,
per tenir fe en TU i no
tenir mai por
La vida és un oceà i tu
ets cadascuna de les seves onades,
els teus braços
m´acolliran i em protegiran.
Tens raó, tot això, i
encara més, ho necessito aprendre
Tota aquesta incomoditat
em fa remoure l´estómac.
Vaig ser jo i no tu qui
va caure en aquesta trampa
però vas ser tu qui em
va deixar aquí sense cap mapa
Tot aquest temps he
hagut d´endevinar quin era el camí,
M´he hagut de moure quan
el que volia era quedar-me quieta.
He estat equivocada a
l´igual que he estat encertada
I tot el que sento de tu
és:
Tu ja ets prou forta
per totes les coses que
hauràs d´afrontar
L´ÚNIC MAPA QUE
NECESSITES ÉS L´ AMOR
per guiar-te a través
d´aquest miratge de laberint
Pare
nostre, qui esteu en el cel,
sigui
santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre
regne; faci´s la vostra voluntat, així en la terra com en el
cel. El nostre pa de cada día doneu-nos avui; i perdoneu- nos
les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres
deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans
deslliureu- nos del mal. Amén!
L´OCELL GUIA
Els núvols cauen sobre
l´herba que ha crescut salvatge,
alta , frondosa
iexhuberant al tacte,
Ells es dobleguen en el
vent
com un home ho fa en una
pregrària.
Jo començo a serpentejar
intentant arribar fins a
tu.
Estic corrent perseguint
els ocells de l´alba
Canten com si fos el
propi Cel
Ells són els que m´estan
guiant.
I encara que no veig les
ales en càmera lenta
són com l´or en el sol
Com puc guanyar-los?
Coloms blancs com la neu i
amb plomes fetes de seda,
la brillantor eterna,,,
Ells ho saben
fàcilment....
Que la vida és
grandiosa en totes les seves formes
amb tot allò que et dóna
i amb tot allò que et treu
Que jo sóc tu i que tu
ets jo
i que estimar ens pot fer
lliures
d´anar sempre corrent
lluny, per sobre, més enllà
poguent ser la nostra
pròpia bareta màgica
M´ho obligo a acceptar-ho
tot i que ja ho sé
pensant que tot pot caure
darrera del pròxim abisme
